Expedient Vallmajó

0
108

El 26 d’abril de 1994 va ser assassinat el sacerdot empordanès Joaquim Vallmajó a Ruanda a mans de l’organització guerrillera Front Patriòtic Ruandès (FPR), una de les faccions armades enfrontades en un violent conflicte, encetat a inicis dels anys noranta i de conseqüències terribles per a la població civil d’aquest petit país africà de la zona dels Grans Llacs.
Vallmajó, fill de Navata, que va exercir com a missioner prop de trenta anys a Ruanda en l’orde dels missioners d’Àfrica (Pares Blancs), va destacar per la seva entrega al costat dels més humils i desposseïts. Aquest posicionament el va dur a treballar per millorar les condicions de vida de milers de camperols amenaçats per les dificultats econòmiques i la guerra. Alhora, va ser una veu discordant i crítica, i va denunciar els abusos de poder i les violacions dels drets humans que es van cometre en una llarga i complexa confrontació que anava més enllà de les suposades diferències ètniques entre els principals pobladors de Ruanda, els hutus i els tutsis.
Aquesta actitud ètica, en sintonia amb les seves conviccions religioses, va fer que Joaquim Vallmajó fos considerat una persona incòmoda per qui estava a punt d’aconseguir el poder a Ruanda –el Front Patriòtic Ruandès–, després d’un abril de 1994 sagnant, en què centenars de milers de persones foren assassinades i moltes altres van haver de refugiar-se en zones frontereres dels països circumdants, especialment a l’antic Zaire, on les matances i les persecucions van prosseguir en un context d’exili i de desplaçaments forçosos.
D’aquell dia han passat 20 anys. Una efemèride que des del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) han volgut homenatjar amb una exposició al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. La mostra està feta amb la col∙laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el MUME i el Memorial Democràtic, i el suport de l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona, i recull el testimoniatge que va deixar Joaquim Vallmajó amb les seves cartes i les fotografies fetes sobre el terreny. “És una mirada des de l’interior de l’hecatombe en què es va sumir la Ruanda d’aquells anys, amb la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles”, explica Josep Maria Bonet, membre del GEES. Alhora, l’exposició també proporciona una explicació general sobre els antecedents del conflicte ruandès i la seva connexió amb la confluència d’interessos econòmics i geopolítics inconfessables entre les elits governamentals africanes, les potències del Primer Món i les companyies transnacionals.”Com passa en molts conflictes del món, i Espanya és un clar exemple amb la Guerra Civil, només s’explica la història des de la versió dels guanaydors, però Ruanda no es pot reconstruir sobre mentides”.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz