Ets un insuficient filosòfic?

0
311

Ser un insuficient filosòfic no és que no sàpigues de filosofia, sinó que no arribis a uns mínims d’autenticitat, d’ètica i d’estètica. No és el mateix que ser un analfabet filosòfic, que seria no haver entrat mai, de forma conscient, en contacte amb la filosofia. Tampoc és ser un disminuït filosòfic, perquè res t’impediria deixar de ser-ho. Al teu abast i en el teu interior tens infinitat de recursos per eliminar aquesta disminució.

El cas és que des que neixes se t’impedeix ser autèntic. Se t’allunya de “qui ets” i se t’obliga a centrar-te en “com ets”. És a dir, se t’aparta de la teva autenticitat, de la teva identitat, i se t’obliga que et centris en el teu comportament. Per tant, no se’t permet ser, sinó que se t’exigeix que siguis d’una determinada manera. Les conseqüències d’això ja les saps: insatisfacció patològica, buits interiors, creences limitadores, tristesa, ansietat, etcètera.

De totes maneres, ja que t’han obligat a centrar-te en el “com”, vegem com vius si ets un insuficient filosòfic. A causa d’aquests buits existencials que s’han generat en el teu interior, necessites queixar-te, o buscar que algú del teu entorn et faci feliç o et presti molta atenció, o potser ets victimista, o prepotent, o sobreprotegeixis els altres, o pot ser que no confiïs en les persones o en la vida, o que siguis infidel, per exemple. O, fins i tot, fas mal a uns altres de forma conscient per així poder sentir com els teus buits interiors s’omplen momentàniament.

És a dir, necessites fer mal per veure com altres pateixen. No et responsabilitzes dels teus propis buits i insatisfaccions, que són teus, i necessites que als altres els passi el mateix. D’aquí, que si tens autoritat sobre ells, els facis la vida impossible.
Sempre hi haurà qui justifiqui el teu comportament dient que ets així per naturalesa. Doncs no, per naturalesa no ets així, sinó tot el contrari. Per naturalesa, vas néixer ple i feliç i, per descomptat, pots tornar aquí.

És a dir, que si ets un insuficient filosòfic, no ets, doncs, una mala persona, sinó algú insatisfet amb la teva vida i amb forts buits interiors. Has estat a poc a poc desconnectat de la teva autenticitat i, un cop passada l’adolescència, mantens aquesta desconnexió.

D’aquí que m’atreveixi a dir que la tasca a realitzar amb tu, fins i tot encara que estiguis sota reixes, és ajudar-te a fer que et connectis amb la teva autenticitat perquè aquests buits interiors desapareguin i et sentis ple, cosa que provocarà que ja no necessitis queixar-te, exigir o fer mal a altres, per exemple, per sentir-te bé.

T’has preguntat per què existeix el bullying, el mobing, o qualsevol altre tipus de mal? Tens fills que estan en l’adolescència, i saps què i com fer perquè es connectin amb ells mateixos, i així siguin autèntics, ètics i estètics? T’atreviries a explicar-me quins són els teus buits interiors i per què et sents insatisfet?

En qualsevol cas, ara ja estàs en condicions per contestar a la pregunta del títol d’aquest article. Sigues autèntic en fer-ho, si us plau!

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz