“Estic per viure en un caixer automàtic”

0
805

L’Ester té 53 anys i una filla de nou anys que només pot veure un cop cada 15 dies. Viu en una habitació petita d’un pis per 230 euros al mes, una quantitat que ja no pot pagar perquè en aquests moments no rep cap ajuda per subsidi laboral ni la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció que va tramitar fa sis mesos i encara no en té cap resposta. L’Ester és una de les moltes persones afectades per la greu situació de crisi econòmica i social que viu el país. “No tinc feina. Després de l’estiu vaig treballar en una d’aquestes grans cadenes de supermercats per un contracte precari de dos mesos. Quan es va acabar, vaig trobar-me novament sense feina”, explica l’Ester, tot afegint: “Amb el que vaig cobrar la meva situació no ha millorat, perquè no m’ha permès recuperar-me ni poder fer un coixí per recuperar la meva filla. No pot viure amb mi perquè no la puc mantenir. Abans, quan la tenia, les dues vivíem en una habitació doble, però vaig haver de marxar d’aquell pis. Ara l’habitació on visc és tan petita que no puc obrir la porta perquè xoca amb la tauleta de nit. Està clar que no és lloc per a una nena de nou anys.” L’Ester explica que dels 230 euros que paga mensualment per l’habitació en un pis, aquest mes només n’ha pogut pagar la meitat. “La resta dels diners els necessito per poder menjar. Si no trobo feina abans de final de mes hauré de marxar del pis. Ja li he dit a la llogatera. Estic per viure en un caixer automàtic”, diu l’Ester.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li