Estalvis

0
904

Vivim, benvolguts lectors, tan immersos, tan subjugats per la terrorífica culpabilitat que se’ns atorga envers les causes del suposat canvi climàtic (els negacionistes no del fenomen, que potser sí que s’està produint, sinó que aquest sigui degut a causes humanes i sí, en canvi, a d’altres de caràcter natural com les variacions de l’activitat solar o la variació de la inclinació de l’eix terrestre en les quals cap intervenció tenim ni tindrem mai, estan condemnats a la foguera, al vade retro i a l’anatema), vivim tan obsessionats perquè les emissions de CO2 puguin ocasionar un desastre mundial (alliberats del temor de déu hem de patir la temença del càstig de Gaia; es veu que necessitem tenir sempre una espasa de Damocles pendent d’un fil sobre els nostres caps) que em sembla que hem perdut la capacitat crítica i així no estic segur que moltes vegades no ens donin, en els projectes que ens plantegen, gats per llebres, això sí, envoltats amb la corresponent xerrameca ecologista: que si el medi ambient, que si l’escalfament global, que si les emissions de CO2, que si la sostenibilitat…

Se m’han generat aquests dubtes a partir de llegir la crònica de Roses publicada la darrera setmana en aquest mateix setmanari, per la qual se’ns informa que per donar servei de calefacció i aigua calenta a diversos equipaments esportius, la vila implantarà «una central de producció de calor per biomassa, amb la crema d’estella forestal provinent de boscos sostenibles, la qual cosa representarà un estalvi energètic i d’emissions». Se n’adonen? Posin les parauletes màgiques i abracadabra, pota de cabra, el miracle dels pans i els peixos ja està fet.

Perquè és clar, cogito ergo sum, deien els clàssics. Se m’acut una contradicció de base: per reduir emissions de CO2 es crema matèria orgànica que produirà fums i partícules i talem arbres que disminuiran la capacitat dels boscos per absorbir el diòxid de carboni i la producció d’oxigen? Potser els grans especialistes energètics tinguin la corresponent convincent explicació més enllà de la demagògia.

Diuen que s’estalviaran 174 tones d’emissions de CO2 i gairebé 800.000 kWh de consum elèctric anual (és aquest el consum energètic?), però tot això, a part dels aspectes anteriors, amb la circumstància que el cost d’instal·lació d’aquesta mena de central tèrmica és, si no hi ha finalment variacions, de pràcticament 600.000 euros (res, cent milions de pessetes per aquells que hem viscut l’època, superada?, del braser i l’estufa de llenya) als quals s’hi hauran de sumar les despeses de funcionament (personal, manteniment, matèries primeres…).

S’han fet càlculs d’amortització o com que es tracta d’una subvenció no calen perquè, com va dir la vicepresidenta, «el dinero público no es de nadie»?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li