Espanya, portal d’entrada del comunisme

0
1346

Hem hagut d’acceptar un govern de coalició entre socialistes i l’extrema esquerra, el comunisme. Cal dir que es tracta d’un dels més potents a Europa, ja que és pur i està subvencionat. Malgrat els elaborats maquillatges dels mitjans de comunicació, juntament amb una oposició fluixa i silenciada, al final, resignats, ens ho hem empassat. Se’ns va vendre que Pablo Iglesias estaria diluït amb les quatre vicepresidències, que quasi no tindria poder, però segons sembla, cada cop en té més.

Com he comentat en nombrosos articles, el president Sánchez, per tal d’ocupar i mantenir el càrrec, l’ànsia de poder i, l’afany per sortir als llibres d’història, el porta escandalosament a apropar-se als grans mandataris europeus, i se salta fins i tot qualsevol regla. Aquest personatge vol viure el seu gran moment, sense importar-li les conseqüències nefastes al país que dirigeix. Objectiu: sentir-se poderós (ell i la seva família), amb avions privats, luxe a dojo, recepcions… en definitiva, tot i més, superant el que implica ser un president d’un país de la UE. Protagonista d’un moment de la història, amb una personalitat malaltissa i el seu gran ego, fan d’ell una persona egoista, freda, sense principis, malèvola… capaç de vendre la seva mare i per descomptat, tot un país.

Em faig creus que, sent un autèntic perill per l’economia europea, no hi hagi cap dels grans poderosos que l’intenti desbancar, a ell i als seus socis comunistes i independentistes.

El més preocupant és que, darrere de tota aquesta ambició personal i sense principis, està evocant el país a una fractura amb Europa i els Estats Units, una ruptura amb el capitalisme, intentant expandir de nou per tot el continent europeu, fins que arribi altre cop a Rússia, el sistema comunista.

Ens desvien l’atenció amb frases populistes i ens manipulen fent-nos creure amb el retorn de l’extrema dreta. Mentides i més mentides… L’única veritat és que el sistema que es vol colar és el comunisme. Per què? Perquè cada cop som més població i, malauradament, no hi ha recursos suficients per a tots. Per tant, la recepta és eliminar les classes mitjanes, fent sentir als pobres una igualtat absolutament encoberta mitjançant mentides com ho és la puja de salaris, que per una banda augmenten, però per l’altra ho tornen amb l’IRPF. Resultat: empobriment per a tota la societat.

D’aquesta manera, es podrà garantir la supervivència de tota la població mundial, igualant els recursos per a tots. De fet, aquesta teoria no és nova, és la base del comunisme. Avui, els seus màxims dirigents a Espanya (representants podemitas), ja l’apliquen. Viuen com marajás en súper xalets, o als barris més luxosos de la capital, alhora que propaguen la idea de l’expropiació de pisos i que a cada habitant només li correspon un habitatge, res de segones residències.

Per sort, hi ha dos grans països que marquen la direcció de les economies mundials, executada pels grans lobbys econòmics, els que realment governen el món. Continuen apostant per al capitalisme lliberal, en contra d’un sistema comunista, que s’ha demostrat històricament nefast per a la població i perjudicial per a tot el món. Sigui perquè reporta més beneficis i benestar social a la població (una manera de viure més feliç), sigui perquè la classe governant no vol cap altra revolució a la francesa, a tothom l’interessa el règim econòmic establert en les societats desenvolupades. Encara que enganyats, funciona. Una societat que ha lluitat amb el treball i s’ha esforçat amb sacrificis, com estar disposada a la igualtat social? Què el jovent que no vol estudiar ni treballar ni s’esforça, ocupi les seves segones residències? Potser sí que alguna és heretada, però també hi haurà un estalvi, esforç i sacrifici dels familiars avantpassats. El comunisme és un sistema econòmic ideal pels ganduls, però no pels treballadors i els lluitadors.

Resumint: Espanya s’està allunyant d’Europa i dels Estats Units, apropant-se als règims comunistes prohibits (fruit dels acords PSOE-Comunistes). Les connexions econòmiques i de més índole d’aquests socis de Govern amb aquest règim, li exigeixen al PSOE que modifiqui el rumb de la seva política econòmica i que s’apropi més al règim comunista imperant a Sud-amèrica.
L’exemple el tenim en Europa, que va vetar que cap dirigent de la dictadura de Maduro (màxim exponent del comunisme) trepitgés o volés en terreny europeu. Delcy, vicesecretària de Maduro, no tan sols va volar, sinó que va trepitjar terreny espanyol, per tant europeu. Va estar tres hores sense controls, sales VIP i moviments de maletes, rient-se així de tota la UE.

Malgrat tot, encara ens volen fer creure que el Mobile World Congress s’ha suspès pel coronavirus? Mentides i més mentides.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li