Escriure és com fer un viatge

0
615

La 5a sessió del cicle Punt de Lectura d’Agullana va estar protagonitzada per Maria Carme Roca


Didàctica i convincent, modesta i propera, Maria Carme Roca va plantejar la seva xerrada al cicle Punt de Lectura com una reflexió entorn dels motius pels quals ella escriu i com una descripció de l’estratègia que fa servir quan es planteja escriure una nova novel·la.

Amiga d’il·lustrar el que diu amb exemples procedents de la seva experiència com a escriptora, la cinquantena d’assistents a la sessió van poder conèixer, de primera mà, molts detalls sobre la gènesi de la seva darrera novel·la, El far, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2018.

«Per mi escriure és com un viatge –va comentar–, primer prepares la ruta, et documentes, explores quins són els llocs que vols visitar i defineixes un itinerari. Però quan fas el viatge de veritat, hi ha llocs que t’agraden més del que havies previst i allargues la teva estada allà i en canvi altres llocs no compleixen les expectatives que hi havies posat i acceleres i marxes aviat».

En la feina d’escriure –va explicar–, passa igual, hi ha escenes o situacions que acaben tenint molt més pes del que s’havia previst en el guió inicial i altres que es minimitzen o que fins i tot desapareixen».

En relació amb el llibre El Far, més enllà de la fascinació que li va produir la imatge del far de l’illa de Buda, «una mena de torre Eiffel que va funcionar durant 97 anys i que es va ensorrar la nit de Nadal del 1961», Maria Carme Roca va comentar que va voler situar la trama en un espai, el delta de l’Ebre, en el qual «el fet d’haver domesticat la força de lo riu, amb tota la xarxa d’embassaments que controlen el flux de l’aigua, fa que una altra força, la del mar, el posi en perill de desaparició en aproximadament un segle». Roca va explicar que en aquest context de forces naturals enfrontades ha intentat explicar una història d’amor dissortada, farcida d’odis, gelosies i enveges, amb llums i ombres i que pretén defensar el missatge vitalista tramès per la Cinta a en Daniel: «Encara que t’equivoquis, estima sempre, amb totes les teves forces». Amiga d’explorar noves estratègies narratives en cada una de les seves obres, en aquesta ocasió va confessar que havia decidit optar per una estructura de novel·la coral dividida en tres temps, i en cada una d’aquestes parts es desvela un secret. Ja en la fase de col·loqui amb el públic, M. Carme Roca va comentar que el fet d’introduir capítols en els quals la veu del narrador correspon a personatges desapareguts era tot un repte però que està contenta del resultat obtingut amb l’ús d’aquest recurs.

També va justificar que en cada una de les parts l’estructura del títol de cada capítol respon a un objectiu clar, que va de la simple ubicació del personatge en la trama de relacions familiars (el net, la filla, l’altra filla, el padrí…) en la primera part, per passar a uns títols més descriptius en la segona part (el patriarca incendiari, l’especulador gormand, l’universitari bussejador…) i acabar en la tercera part amb uns títols amb valor narratiu (l’enginyer que volia salvar el delta, la vídua que no va estimar gaire el seu marit…).

Sobre el fet d’haver obtingut el premi Bertrana amb aquesta obra, va comentar que per ella ha representat una enorme satisfacció i va anunciar que ja té resolta una nova novel·la que reprèn alguns temes que van quedar pendents en la seva novel·la Barcino però que es pot llegir perfectament com un llibre independent d’aquell.

La propera sessió del Punt de Lectura serà el divendres 23 d’agost a les 19 h, amb la presència d’Imma Tubella, autora d’A cavall del vent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li