Escola i museu, binomi guanyador

0
846

L’educació pot ser entesa com un fenomen ampli i divers que es realitza en molts entorns i espais a més de l’escola. Pel que fa als espais, avui voldria parlar dels museus com un espai educatiu. En un context en què l’educació necessita adaptar-se a la nova realitat, com per exemple introduir l’educació per projectes, el museu pot ser un espai magnífic per fer-ho, un aliat ideal per poder treballar amb l’alumnat.

Per altra banda, el Pla de museus 2030 estableix que els museus han d’abordar els grans reptes socials, culturals i mediambientals, i actuaran com a espais d’educació, de participació i de debat. En aquest sentit, el pla recull que «es vol tenir uns museus capaços d’exercir totes les funcions que els són pròpies, amb una missió que estarà totalment posada al dia i amb una orientació social forta que impregnarà el conjunt de les seves actuacions. Enfortir la vinculació amb la societat ampliant l’accés, la participació i les funcions socials i educatives». El mateix pla apunta que s’aspira a tenir uns museus que siguin accessibles, que estimulin els ciutadans i que enriqueixen la vida de la comunitat local. A més a més, han d’oferir experiències que inspirin, eduquin, entretinguin i que generin reflexió, pensament crític i comprensió del món.

Davant d’aquest nou escenari en el qual conviu aquesta doble necessitat de les escoles i dels museus de renovar-se i de buscar nous aliats, crec que l’aliança de museu i escola ha de ser prioritària. Abans, però, es fa necessari que els museus s’adaptin a la nova demanda de l’escola i en aquest sentit s’haurien de fer quatre grans canvis als museus, que s’han de fer de manera transversal amb totes les àrees de la institució (comunicació, conservació, etc.) i amb la col·laboració i la participació de les mateixes escoles així com els diferents actors educatius del seu entorn més immediat.

En primer lloc, cal que els museus incorporin nous professionals amb noves responsabilitats. Es fan necessaris nous rols. Una persona que sigui capaç de fer connector amb l’escola que escolti l’escola i després sàpiga adaptar l’oferta educativa del museu a les necessitats i els requeriments de l’escola.

Cal, alhora, fer un canvi i passar de la figura dels monitors a la figura dels facilitadors. El rol dels monitors/educadors ha de canviar per passar a esdevenir gent que acompanyi l’alumnat al llarg de la seva estada al museu i sigui capaç de dirigir-lo, atraure’l i fer-li despertar la curiositat per aprendre, descobrir i interrogar-se sobre el fons i els continguts de la institució.

En segon lloc, cal una nova oferta educativa de tallers, passar de visites a estades i propostes de llarg recorregut. Soc partidari de transformar les visites en estades: al museu si va a estar, a descobrir, a aprendre i a interactuar. Cal fer, doncs, una revisió de la tipologia de tallers tant en l’àmbit de continguts com metodològic i incorporar a l’oferta a les escoles i/o centres educatius noves propostes que permetin treballar projectes. Una proposta que, encara que tingui una base, aquesta – i les activitats que la formen– ha de ser capaç de mutar, adaptar-se i ajustar-se a requeriments de professorat i alumnat. En definitiva, una proposta connectada de forma bidireccional a cada un dels centres –i dels grups– que visiten la institució.

En tercer lloc, calen noves propostes d’activitats (tallers, debats, creatives, cocreació…) originals, atrevides i col·laboratives que situïn el museu i la seva col·lecció com a excusa per abordar temes contemporanis, reptes i propostes que siguin transformadors. Propostes que siguin capces de ser hibrides metodològicament i que facin sortir de l’àrea de confort el professorat i el mateix alumnat. Propostes en què intervinguin les arts amb la ciència; la ciència amb la filosofia; una part teòrica amb una part pràctica. Propostes realitzades amb els alumnes, i no per als alumnes.

Per acabar, voldria afegir que la majoria de museus externalitzen el servei educatiu i que tot i que en els alguns casos esdevenen casos d’èxit, en la gran majoria l’externalització és un clar símptoma de la marginalitat del servei educatiu; un model que porta en molts casos a una precarietat laboral important que sens dubte acaba ressentit en el servei ofert als centres escolars. És per això que cal un canvi de model de gestió del servei educatiu. Un model potser, híbrid (externalització i assumir en intern) que sigui capaç de donar la importància i la rellevància del servei educatiu a les escoles als museus. En definitiva, un model eficaç i eficient.

L’educació i l’aprenentatge es realitzen en entorns múltiples en els quals participen alhora diversos agents formatius i educatius, a banda de l’escola. Es tracta d’agents educatius que interactuen sense murs ni fronteres amb capacitat d’interactuar i, de connectar-se. Sorprenentment, actualment tot i que el públic escolar pren molta importància a les visites als museus les relacions entre museu i escola són mínimes i es limiten a la visita i al contracte de tallers. Hi ha, doncs, molt per fer.

Comencem ? Escola i museu són de ben segur un binomi guanyador.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li