Escenaris

0
535

El sistema electoral vigent al nostre país, a partir del qual són els parlaments a través dels càrrecs electes els qui elegeixen president, té coses tan peculiars com unir forces a vegades tan oposades com el PSOE, el PP i rebotats dels dos anteriors -llegeixi’s la UPD de Rosa Díez- només per desallotjar del poder a qui sigui. Vegin sinó l’escenari sorgit de les eleccions de diumenge al País Basc, on tot s’ha convertit en una mena de cacera contra el nacionalisme per part de les mal anomenades forces no nacionalistes. Allà no valen els ideals ni res, sinó simplement acabar amb un sentiment polític per imposar-ne un altre. I llavors ens queixem de la desafecció política entre la ciutadania, del creixement de l’abstenció i de la pèrdua progressiva de confiança envers els que, teòricament, han de governar el país. Quan reduïm la política a una singular lluita entre bons i dolents -evidentment els bons i els dolents depenen en cada cas del punt de vista de cadascú- estem fent un flac favor a la democràcia, de la qual sempre s’ha dit que és el sistema menys dolent de tots. D’entrada, demòcrates ho són tots, però amb l’excusa de la llibertat, cada partit es creu en el seu dret d’arribar a les aliances postelectorals que cregui amb l’objectiu d’aniquilar l’enemic. I si això ho poden fer els partits de Madrid per anul·lar el que ells en diuen nacionalismes perifèrics, doncs encara millor. L’exemple del País Basc serveix per demostrar que res els atura.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li