És impossible fer tot el que és possible

0
1097

Un mantra és un concepte que prové del pensament de l’Índia i que es presenta com un instrument per alliberar la ment del flux constant de pensaments que la confonen. Diversos són els mantres que ens repetim diàriament i que hem llançat arreu on hem participat, els hem defensat en articles d’opinió, ens n’hem ressò i els hem publicat a les xarxes socials.

El primer: «fora queixes, de casa es ve plorat». Ens el van dir al primer seminari web que vam organitzar, és a dir, no és temps de ni de discursos fatalistes ni grandiloqüències. Volem acció, ja que de tots nosaltres dependrà donar sentit al moment viscut i reflexionar per reinventar o readaptar el sistema. El segon: «poder no em toca, però ho faig». És el moment de sortir de la nostra àrea de confort i de fer coses que «no ens pertoquen», accions transgressores, interdisciplinàries amb nous actors i noves eines. El tercer: «passem del ”per les persones” a “amb les persones”». En cultura ( i segurament en moltes altres àrees ) no és el moment d’impulsar obres faraòniques, ni edificis que esdevenen mausoleus polítics, deixem la cultura de l’edifici per passar a la cultura empàtica, és a dir, la que respon amb fets i adaptant-se a les necessitats de les persones. En quart lloc: «de les paraules als fets», per nosaltres el gran repte que tenim és donar respostes a les necessitats sorgides i transformar les idees innovadores en accions, projectes i iniciatives que aportin resultats pràctics.

Fa uns dies, en Genís Roca, que per cert crec que figuerenc d’adopció, va publicar un article al portal via digital Aforismes per empreses i persones en la societat digital on anunciava alguns aforismes, és a dir, una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica (atenció que cal tenir present que l’aforisme, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix de la subjectivitat del seu autor i així es diferencia de lleis científiques o similars, enunciades d’un mode semblant). Genís Roca, brillant, clar i directe com sempre, ens anuncia al seu article entre altres que: «Els peixos grans no mengen peixos petits, mengen peixos lents», i un segon: «el que importa no és arribar el primer, sinó ser el primer a arribar bé».

A banda, recupera a l’article alguns dels aforismes més significatius del gran Jorge Wagensberg, entre els quals, hi ha dos que els tinc i tenim de referència: «La innovació demana tres coses: tenir una bona idea, donar-se compte de que ho és, i convèncer d’això als altres…» i gairebé mai és una mateixa persona qui aconsegueix les tres, i un segon que davant la situació actual a l’hora de trobar solucions als reptes que ens marquem cal tenir present: «Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució».

Els mantres aquí descrits i els aforismes de Genis Roca i Jorge Wagensberg m’ajuden i ens ajuden a surfejar, entendre i afrontar una situació altament inestable en un moment en què necessitem repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per descomptades. Una societat que Zygmunt Bauman anomenava líquida, tot i que, per a mi, la transformació social, les noves tecnologies, la crisi climàtica, la transformació digital ha fet que aquesta societat líquida hagi passat a ser una societat gasosa . Davant aquesta situació, som nosaltres els que hem de crear comunitat, vincular-nos amb els que sumen, mantenir-nos amb el cap clar i no perdre el temps. Preparem-nos per al que ve, aportem-hi valor amb el que sabem fer i aprenguem allò que no sabem. Encara som a temps de canviar-ho tot, però no oblidem un tercer aforisme de Wagensberg: «És impossible fer tot el que és possible».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li