Entre l’acceptació i la resignació

0
633

Els clubs de l’Alt Empordà accepten l’aturada de les competicions conscients dels efectes que pot tenir


Un dia abans que el Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (Procicat) ho fes oficial, l’esport català, a través de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), va anunciar que suspenia durant un període –mínim– de dues setmanes les competicions esportives per tal d’aturar l’increment de contagis de Covid-19 que viu el país des de fa uns dies, tot i que la celebració d’entrenaments continua dempeus amb les mesures i els protocols de seguretat establerts. Una mesura, aquesta, que es va afegir al paquet de noves restriccions que el Govern català ha decretat per combatre la segona onada de la pandèmia.

El president de la UFEC, Gerard Esteva, va ser precís en el comunicat: «Som conscients de la situació que vivim i l’acceptem amb resignació. Però hem de deixar clar, i ser contundents, que l’esport no és el problema. Hem tingut casos, però hem actuat per garantir la traçabilitat i hem aplicat tots els protocols amb SGE i Salut». A més, l’associació també demanava que l’aturada tingués una durada de «només dos caps de setmana». «Si en quinze dies no ha millorat la corba, hauríem de poder obrir la competició federativa. Demanem que, si no és el cas, que es pugui excepcionar la pràctica esportiva federada per garantir la normalitat esportiva al país».

Malgrat el comunicat de la UFEC, hi va haver casos com el de la Federació Catalana de Futbol que van esperar el posicionament oficial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per confirmar les mesures a les seves respectives competicions. «Els equips de l’Alt Empordà s’han pres la decisió amb resignació i preocupació, però al mateix temps són conscients que tots hem d’ajudar per tal d’evitar els contagis», explica el delegat de la federació futbolística a l’Alt Empordà, Manuel Nuñez, que es mostra concís a l’hora de parlar d’una hipotètica cancel·lació de la competició, tal com va succeir a la primavera: «El que ha aprovat el Procicat és una aturada de quinze dies per rebaixar els contagis, però en cap moment s’ha plantejat cancel·lar la competició, ni de bon tros. En el cas del futbol s’han realitzat entre amistosos i partits oficials més de 15.000 partits, i la incidència és molt poca».

A diferència del futbol territorial, que ja havia engegat la maquinària, el bàsquet local esperava fer-ho aquest cap de setmana. Jordi Mallorquí, president del Bàsquet Vilafant, el club amb més equips i jugadors a la comarca, considera que l’aturada competitiva «és la decisió que tocava prendre vista l’evolució de la pandèmia». «Hem de recordar que l’esport és salut i el millor per la nostra salut, avui, és moure’ns el just i necessari», afegeix Mallorquí, que també apunta que l’entitat taronja ja ha anul·lat enguany el torneig U13 i no ha jugat cap partit amistós per la festa major. «Per molt que ens sàpiga greu, és el que toca i creiem que el més assenyat».

«ENS HO ESPERÀVEM». Ja fa setmanes que la tendència de rebrots feia presagiar aquest desenllaç. Si més no, així ho auguraven des de l’Hoquei Figueres, que segons diu el seu president, Roger Ferré, «ens ho esperàvem, en certa manera». «Serà efectiva aquesta aturada? Nosaltres ens ho creiem, no som ni polítics, ni economistes ni sanitaris, i hem d’entendre que si es fa és per alguna cosa. Si s’ha de fer es fa, ens ho agafem amb resignació perquè tampoc tenim arguments ni per defensar l’aturada ni la no aturada», agrega.

I de la terra, al mar. El director tècnic del GEN Roses, David Miralta, considera que «seran molt més de quinze dies, crec que la situació es pot allargar durant un mes i mig o dos mesos, fins i tot». «Tinc la sensació que el següent pas serà el de retallar les activitats no federades, bàsicament per seguir el símil de les fases de la desescalada: l’escalat és professional-federat-popular. Curiosament, han començat per suprimir competicions, que també és lògic perquè s’hi barregen gent diferent i durant força estona», apunta Miralta.

En el cas del GEN, han hagut d’ajornar les dues competicions que el club impulsava com a organitzador, una de pesca i una altra de vela. Però més enllà d’això, més enllà dels problemes que comporta per al propi club la no organització d’aquestes activitats, Miralta destaca un altre factor més psicològic: «La problemàtica real és que el nen o jove que entrena cada dia a les set del matí perquè té una competició futura, que fa aquest esforç, com l’hem de motivar, ara? Com hem d’aconseguir que els joves ens continuïn fent esport, diàriament, sense aquest incentiu que representa la competició? La situació es complica molt».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li