“Entre el jovent i el tècnic de Cultura hem creat una simbiosi que ha anat molt bé a Roses”

0
549

  Com valora que el poble de Roses formi part de la millor programació de festa major que atorga els Premis de la Indústria Musical en Directe de Catalunya?
Ho valoro molt positivament, i més tenint en compte que el nostre Departament de cultura és relativament nou. És una satisfacció i estem molt contents, ja que aquesta és gairebé la primera festa major que organitzem i estem nominats als Premis ARC 2016. La feina que fem juntament amb el tècnic del Departament de Cultura, Jordi Sastre, ha influït molt que haguem arribat fins aquí. A més, estem nominats amb ciutats com Tàrrega o Terrassa, que el pressupost deu ser molt més gran.

La programació musical de la festa major d’enguany era molt potent. Artistes com La Raíz, Dr. Prats o Els Catarres. Perquè es va apostar per fer una programació així?
Personalment m’agrada escoltar la veu dels joves de Roses i sé que generalment a les Barraques el públic és el jovent. Molta joventut de la comarca va a festivals i es mou per la música i coneix les bandes del moment. A mi m’agrada dialogar amb ells i que m’expliquin el que està de moda i això és el resultat que vingués La Raíz, per exemple. Un grup revelació que va donar molta categoria al cartell d’enguany. També van tenir la sort d’aconseguir Dr. Prats que també és un grup revelació. Però no només ens han premiat per les Barraques també vam tenir l’orquestra la Principal de la Bisbal i els grups d’havaneres. En resum, entre el criteri del jovent, del tècnic i la meva aportació, podria dir que hem creat una simbiosi que ha anat molt bé al poble de Roses.

Fa pocs dies va penjar un escrit a la pàgina popular ‘M’estimo Roses’ on deia sentir-se “impotent” pel poc públic que assisteix als actes que organitza l’Ajuntament. Creu que Roses no valora prou la cultura?
És difícil que la gent respongui a depén de quines activitats cultural del poble. Aquell escrit va ser per reivindicar que l’assistència al concert de piano de Carlos Bianchini va ser un fracàs. Hi havia més públic estranger que no pas rosinc. Ja se sap que si portes gent que surt a la televisió no hi ha cap problema, el teatre s’omple de gom a gom, però si portes un clàssic o una peça no tan comercial, a la gent li costa molt venir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li