
La figuerenca Azucena Moya presenta el seu primer poemari, âMiopiesâ, a la biblioteca Fages de Climent
Lâescriptora i crĂtica de dansa Azucena Moya (Figueres, 1992), coneguda com a Azucena Momo, va presentar divendres el seu primer poemari «Miopies. Poesia de distĂ ncies curtes» (Edicions Tremendes) a la Biblioteca Fages de Climent i amb lâacompanyament musical de Cristina Comaposada. Els seus versos semblen brotar de la terra i el llibre consta, no en va, de 31 poemes, com els dies dâun mes.
VIURE DâAPROP, AMPLIAR HORTIZONS. La poeta barcelonina NĂșria MartĂnez-Bernis, autora del prĂČleg, defineix aixĂ les poesies: «El nas a tocar del llibre o del vidre, del viure de la vida de prop, que Ă©s tal com Ă©s. «AllĂČ que passa abans que passi», lâobservaciĂł, la suspensiĂł i la introspecciĂł, la mirada curta, o dit dâuna altra manera, lâulterior de lâinterior. Heus acĂ, una poesia honesta, que Ă©s la forma que tĂ© la poesia de ser». Momo, que va estudiar Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra i un mĂ ster en Estudis Teatrals a la Universitat de Barcelona i lâInstitut del Teatre, estĂ avesada a escriure narracions breus, tambĂ© a la faceta de contacontes. Lâany 2015 va guanyar el VII Premi Caterina Albert de Narrativa Breu per a joves autors, convocat per la Universitat AutĂČnoma de Barcelona i lâAjuntament de Cerdanyola del VallĂšs, per lâobra Lâhome del barret. I fa relativament poc que conrea la poesia: dâençà dâun viatge a lâĂndia, desprĂ©s de començar a viure en una masia al camp. AixĂ explica lâautora com neix el llibre: «Aquest nivell de vida tan rĂ pid, en quĂš sâhan de fer tantes coses, estudiar fora, viatjar, estĂ molt bĂ©, perĂČ tambĂ© et mareja i tâatordeix. Ăs com la sensaciĂł de lâocell, de volar tan rĂ pid, fins que et pares en un punt, fixes la mirada en una cosa i, de sobte, descobreixes el teu voltant». Per aquesta raĂł, el tĂtol, Miopies: «Necessitava un punt concret, ser miop per viure molt dâaprop i per quĂš seâm desenfoquĂ©s tot per, desprĂ©s, tornar a enforcar des dâuna altra mirada».
POESIA âCORPORALâ. Momo explica que, majoritĂ riament, havia llegit poemes eteris, filosĂČfics, espirituals que lâhavien allunyada, tal vegada, de la poesia mateixa. Per aixĂČ, afirma que tenia la necessitat que la seva poesia fos «corporal»: «Des de la pell vaig a veure quĂš hi ha mĂ©s enllĂ , per deixar que els ulls estiguin a tot el cos». El primer vers de lâĂČpera prima comença amb aquesta pregunta: «QuĂš hi ha pell endins?». El cos, la «fisicalitat», en les seves paraules, sempre li ha interessat. La tesina del seu mĂ ster Ă©s un assaig sobre la comuniĂł entre la dansa i la literatura: «La poĂ©tica de la vulnerabilidad. Correspondencias entre danza y literatura en la obra de John Berger y Mal Pelo», publicat al llibre Quan arribi el silenci.
QUOTIDIANITAT. La jove escriptora, en aquest cas, afirma que escriu «des dâun cos de dona»: «No pretenc fer una poesia feminista -tot i que crec que Ă©s necessari que es continuĂŻ fent-, perĂČ el meu cos, al final, Ă©s femenĂ». Parla, en tres poemes, dâexperiĂšncies viscudes per amigues seves sobre abusos sexuals, sobre la bulĂmia i la pressiĂł fĂsica que, segons Momo, pateixen les dones sobretot en lâadolescĂšncia. Amb tot, els seus poemes sĂłn mĂ©s suggeridors que explĂcits. Els elements de la natura sĂłn la seva font dâinspiraciĂł i sâutilitzen com a metĂ fora: «El meu temps es dilata quan estic a la natura, el contacte amb la terra, amb les mans i el treball fĂsic a lâhort, Ă©s una temĂ tica que sorgeix molt». El darrer poema aborda el drama dels refugiats, i Ă©s que va ser voluntĂ ria en un camp al nord de GrĂšcia, lâestiu del 2017.
POLIFACĂTICA. MĂ©s enllĂ dâendinsar-se en un saber concret, Momo ha explorat diverses arts: ha participat en el desaparegut festival IngrĂ vid de Figueres, col·labora amb RĂ dio Arrels de PerpinyĂ i el 2 de juliol actuarĂ al Figueres Es Mou amb lâespectacle de malabars, poesia i moviment «El bosc», amb Aram Pou, graduat en circ.
Leave a Reply