Entendre’s

0
705

Diàleg, negociació, veritat, democràcia. Tot veient allò que va passant amb algunes paraules em va venir a la memòria el meu professor de filosofia de batxillerat. Li preguntàvem sobre la metafísica. És a dir, l’estudi de coses més enllà de la física. Tant li fa. El que em va quedar gravat fou:”vostès tenen un problema. Barregen el termes i confonen els conceptes”. Ja veieu com en són d’importants els conceptes. Fem una prova. Notícies a la televisió. Un president de govern amb un llibret de la Constitució diu: “Aquí, allò que cal és respectar la Constitució i obeir les sentències del Tribunal Suprem, perquè si no hi ha respecte per les lleis, no hi ha democràcia”. Segurament els semblarà una sentència coneguda. Però, a què no saben qui la va dir? No, no és pas espanyol encara que ho va dir en castellà. Fou Nicolàs Maduro! l’actual president de Venezuela. Quan es diuen coses com aquestes, es quan em vaig adonar de la importància que tenen els continguts més enllà de les grans paraules. Democràcia i respecte per les lleis. Altre cop la metafísica. Hi ha lleis al marge de la democràcia? No és evident que cal ajustar-les a la voluntat popular? Almenys, si es volen titllar de democràtiques. L’actitud del govern del PP envers la convocatòria d’un referèndum pot ser legal, no ho dubto. Però no té res de democràtica. I pel que fa al respecte i obediència per les lleis, quan ho escolto de segons qui, no se si em fa plorar o em fa riure. Quin respecte va tenir el PP per l’Estatut quan fou aprovat pel Parlament català , refrendat pel poble de Catalunya i fins i tot al final, aprovat pel Congrès del Diputats?.Per si no ho recorden, van tirar de “lleis” al Tribunal Constitucional, i van anorrear tot l’Estatut. Ai!, les lleis “metafísiques”. Quan es tracta però d’ells, empastifats fins a dalt de tot tipus de corrupteles per beneficiar el seu partit i no pas poques butxaques, el respecte per la democràcia i el dret d’igualtat al davant de la justícia ès quan “el respecte per les lleis”, ja sembla una burla insultant. En realitat, però sembla tractar-se d’idiotes que acaben creient-se les seves pròpies mentides. Els hauria de caure la cara de vergonya. Ésclar que, en aquest cas, cal tenir-ne. Una frase que hom atribuieix al president Tarradelles resulta actualment superada: “En política, es pot fer tot, menys el ridícul”. Ells el fan contínuament, i encara els surt bé.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li