Ens ha tocat la Grossa!

0
921

Qui ho havia de dir! Resulta que ens han visitat 75 milions d’ànimes amb ganes de passar-s’ho bé i amb les butxaques una mica més plenes i foradades que l’any passat i de retruc, a Casa Nostra, hem rebut 17 milions de turistes.

Fins on podrem aguantar aquest allau de invasors, deuen pensar els eco-progres? Reflexionem una mica: el turisme es un dels motors mes importants d’Espanya i Catalunya i no pot caure sota les malediccions bíbliques que pateix Barcelona amb la seva alcaldessa, mes propera a donar allotjament i subministraments gratuïts als Okupes i manters il·legals que tenir cura dels turistes i dels residents.

S’ha de re-gestionar la taxa turĂ­stica (de 0’45€/ nit a 2’25€/ nit per persona, segons si es Bcn. o la resta de Catalunya) com es va establir a la seva creaciĂł a finals del 2012, però a la inversa, es a dir, en lloc que l’estimada Gencat es quedi el 70% i el 30 % reverteixi a les localitats recaptatòries dons al 30%/70% i que siguin les administracions locals, mes properes als establiments i a la societat, qui gestionin aquests recursos per tal de obtenir un turisme de qualitat,amb formaciĂł, protegint els recursos i fent packs de promociĂł conjunta, no cadascĂş per la seva banda, com passa a moltes fires turĂ­stiques. Hem de vendre la Comarca, amb tots els al·licients , que no son pocs.

El turisme, com tota activitat humana, es dinàmic. Encara que mols visitants son atrets a les nostres contrades pel “Sol i Platja”, la oferta variada cultural, els parcs naturals , la diversitat gastronòmica i d’oci, han aconseguit que hi hagi per tots: per famílies, pel jovent, per intel·lectuals, per aventurers , per esportistes, etc., però no cal caure al parany d’anar a buscar l’elit amb activitats o serveis prohibitius per la resta de mortals amb ofertes gastronòmiques astronòmiques amb tantes estrelles que els bitllets per pagar un menú, eclipsen el Sol.

Cal recordar que molts dels nostres visitants, encara demanen tapes, paelles, all-i-oli, carns i peixos de qualitat i vins i olis de la terra, sense tantes esferificacions ni desconstruccions lúdic-festives, que també tenen la seva clientela.

Però no cal anar a buscar gent gaire lluny. Que hi ha del turisme intern ? Ja no tant sols de la resta d’Espanya que ens visitin, sinó de nosaltres mateixos.

Coneixem Catalunya? Coneixem l’EmpordĂ ? Heu anat mai al Castell de Requesens? Al Santuari de la Mare de Deu del Mon a AlbanyĂ ? A navegar pels Canals d’Empuriabrava o Santa Margarida? Heu fet el Triangle DaliniĂ  ? (properament el quadrilĂ ter, amb la Casa Natal de Dali) Heu gaudit dels Ocells del Parc dels Aiguamolls ? Heu anat al Parc Natural de l’Albera ? i tantes coses desconegudes per nosaltres mateixos…

A l’Empordà, tenim molta sort de que la seva situació geogràfica, facilita per proximitat que molts francesos, propietaris de segones residencies, vinguin molt sovint i no sol a l’estiu; tant de bo l’Aeroport de Girona i l’estació de l’Ave tinguessin mes moviment per arrossegar mes viatgers de tota Europa.

Una mancança que he denunciat sovint al Consell Comarcal, es el fet de que desaprofitem moltes fires i mercats dels nostre entorn, amb el seu allau de gent, fent-los coincidir els mateixos dies en un radi de 15km. Això es dolent pels firaires i paradistes degut a que el públic no pot anar a totes el mateix dia; evidentment, si es la Festa Major o el dia del Patró/Patrona, no es pot canviar, però sovint coincideixen fires que no ve pas d’un cap de setmana traslladar-les. Tenir un calendari centralitzat al Consell Comarcal , per tal de “suggerir” que no coincideixin, sembla que es massa complicat.

Cercar l’equilibri dels turistes, els residents, els serveis i les infraestructures i les nostres meravelles naturals, es una feina de tots: Administració, professionals i usuaris i es molt es necessari adaptar les ordenances municipals, la llei d’arrendaments, respecta les lleis existents i sobre tot, un control exhaustiu dels apartaments amb us turístic no declarats i vigilant la manca de professionalitat als establiments.

De fet, coneixem la tasca que desenvolupa l’Escola d’Hosteleria, Consell Comarcal, Foeg, etc per tal de formar als professionals i comerciants , però per tots es coneguda l’assignatura pendent dels idiomes; potser els últims 40 anys hem estat molt ocupats adoctrinant la mainada a les escoles i instituts en lloc de ensenyar-los idiomes, tan necessaris a zones turístiques i per voltar pel mon.

No baixem la guàrdia. Encara que les dades han millorat els darrers anys, la climatologia, la inestabilitat política i territorial o un boig armat, poden fer trontollar la Gallina dels Ous d’Or, la nostra Grossa particular del turisme . Cuidem-la entre tots.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li