Enric Gironella: ‘Sentia com es trencaven els vidres de les finestres i volaven teules, no saps on ficar-te’

0
651

L’alcalde de Cistella (PDeCAT) reviu el 7 de gener, dia del tornado a Cistella. El poble va registrar vents de fins a 155 quilòmetres per hora, que van recórrer una distància d’entre quinze i vint quilòmetres travessant Navata, Cistella, Terrades i Darnius. Hi ha més d’una cinquantena de famílies afectades i diverses granges, edificis municipals i instal·lacions agrícoles, malmesos.


 

7 de gener, quarts de nou del matí; què és el primer que sent?
Jo estava a casa i vaig sentir un gran soroll. Va ser un soroll una mica difícil d’explicar, però que feia molta por. Senties com si fos un tro seguit amb un vent molt fort i un xiulet del mateix vent. A tot això cal sumar-hi els cops, que no sabíem d’on venien. Després vam veure que era dels materials (fustes, uralites, ciment, teules…) que portava el tornado dins. Però és clar, en un primer moment tu tot això no ho saps. Sentia com es trencaven els vidres de casa, com ens volaven les teules i tu en aquell moment no saps on posar-te ni què fer. Passes molta por i no saps ben bé què hi ha a fora. Si tornés a passar, segurament tindríem la mateixa por però ja sabríem de què es tracta i ho viuríem diferent. Tot i això espero no tornar-ho a viure mai més.

Què és el primer que fa quan acaba aquest soroll esfereïdor?
Agafar la jaqueta i sortir al carrer, i començo a veure que surten els veïns i ningú no sap res. Però miraves i veies el teulat d’un edifici sobre un altre i moltes destrosses. Jo vaig anar a donar voltes pel poble però en aquells moments vagis o vagis tens una gran sensació de por i impotència, no saps què has de fer. Cada veí deia la seva i entre tots vam crear encara més pànic. Llavors vam intentar normalitzar la situació però al primer moment va ser difícil: la gent plorava, la gent gran estava molt espantada i tot era una mica caòtic… Per sort, no vam tenir desgràcies personals, això ens va tranquil·litzar una mica a tots, però tot i així, vam viure molta por per la incertesa que generava la situació.

Què pensa quan veu la plaça i mig poble a terra?
En aquells moments et passa de tot pel cap, jo el que primer vaig fer va ser comprovar que ningú no hagués pres mal. Per a mi era l’única obsessió que tenia en veure la violència que havia portat el tornado.

Potser no va haver-hi ferits per l’hora que era i perquè era un dia festiu.
Totalment, sense cap mena de dubte. Si això passa un altre dia o una altra hora, com ara en un dia feiner i que la mainada va a l’escola, estaríem parlant d’una desgràcia d’altres dimensions.

Quines són les primeres gestions de l’alcalde?
El primer que fas és intentar calmar la gent i parlar amb tothom. La gent estava perduda i esverada. El primer que vaig fer va ser fer una volta per totes les masies del poble per serenar la situació i veure com estaven. A partir d’aquí vaig començar a parlar amb gestions públiques, la Diputació de Girona, la Generalitat… Vaig començar a pensar que calia anar preparant coses per posar-nos a treballar d’immediat. Sabia que dilluns seria un dia de molta feina i per això ja vam començar a parlar amb les diferents institucions.

Quan vaig veure la magnitud del que havia passat, que hi havia molta gent que ho havia perdut tot i el que havia perdut era el seu patrimoni personal, vaig veure que hi havia veïns que tenien una situació realment molt complicada.

Cal pensar que s’han perdut granges completes, negocis, coberts, cases… Per aquesta raó hem de buscar que es declari la zona catastròfica i intentar ajudar a tothom. Aquells qui tenen una assegurança, cap problema, però hi ha gent que no en té. Algunes granges i coberts, que fa temps que existeixen, no estan assegurats i aquí és on tenim el problema.

I les primeres ajudes a arribar?
Els primers són les agrupacions de defensa forestal (ADF), ja que aquí al poble tenim un centre i els companys van ser els primers d’arribar. Però jo voldria agrair-los la feina a tots perquè tant les ADF, com els Bombers i els Mossos d’Esquadra van venir de seguida, al cap d’un moment ja eren tots aquí. A més, els Mossos van arribar amb agents antiavalots, perquè no hi haguessin pillatges al municipi pel descontrol que hi havia: les cases estaven obertes. Ho van fer perquè ningú no s’aprofités de la situació caòtica per poder robar. La presència dels Mossos va calmar molt els veïns. La feina dels Bombers també va ser molt important, ja que van treure les restes més perilloses que havien quedat colgades a les taulades i evitar que caigués la gent. Hi havia teules, fustes, ferros… de tot. Els Bombers també van fer valoracions de les cases més afectades: van mirar les estructures per veure si la gent podia tornar a casa seva i si hi havia perill. Les ADF van netejar les carreteres i camins perquè, per exemple, la carretera que va a Terrades estava tallada, plena d’arbres, i l’entrada a Cistella també. Només tinc paraules d’agraïments per a tots els professionals i també per als voluntaris del poble. La gent va fer molta pinya.

A més, tampoc no hi havia llum.
Agri-Energia també va venir molt de pressa i van intentar restablir el subministrament perquè hi havia torres metàl·liques a terra, cables tallats a molts llocs. De seguida varen restablir el corrent, i cap al migdia ja teníem llum a gairebé tots els costats. Finalment la llum venia directament de la central i a les masies es va poder arribar amb un generador. Val a dir que quan hi ha llum tot es veu diferent i fa menys por. També cal reconèixer l’esforç d’aquesta gent tan professional.

Quina part ha quedat més afectada?
Sobretot la part esquerra del poble. Per aquí és per on va entrar el tornado. No em vull fer l’espavilat de tornados, però pels mapes l’hem anat seguint i aquest tornado segueix la vora dels rius i els bacs. Aquí Cistella el tornado entra per la fàbrega, segueix el bac i quan arriba a Can Cotas, la casa de turisme rural del poble, no sabem per què carai gira i ens ve cap al nucli del poble, segueix pel cementiri i arrasa tota la part de darrere la plaça i l’ajuntament. A vista d’ocell es pot veure perfectament per on ha passat, ja que els arbres estan escapçats. D’aquí salta a la urbanització i s’emporta els taulats i ja marxa cap a Vilarig; torna a agafar el rec i tira cap amunt. Hi ha una casa que està al costat de la riera i està destrossada.
Nosaltres estem acostumats a la tramuntana, les estructures aguanten però amb això no, ens va arrencar fanals, bancs, la tanca de la piscina.

Quan veuen les destrosses què pensa que ha passat?, parla amb algun expert?
Al principi ens diuen que és un esclafit i clar tu vas perdut perquè dius «val, i què és un esclafit?». Esclafit és el que baixa, és a dir, l’aire baixa cap al terra i no es desplaça, destrossa tot el que troba. En canvi, el tornado és al revés, xucla tot el que està al seu pas, ho enlaira, s’ho emporta, ho destrossa i es mou. Aquest tornado va entrar per Navata, va passar per les masies, per Cistella, va arribar a Terrades i llavors va saltar a Boadella però ja mig mort. Els vents eren molt forts, més de 200 km/h.

Els serveis meteorològics van començar dient que era un esclafit, llavors van canviar a possible tornado i finalment torndo de classe 2, és a dir, dels forts. Nosaltres hem lluitat perquè es declarés el tornado, per així denominar-ho zona catastròfica.

ÀNGEL REYNAL

Dues famílies van haver d’abandonar casa seva. Una d’elles és un matrimoni d’uns 90 anys. Han pogut tornar?
No, i no podran tornar mai més. Casa seva va quedar destrossada. Aquesta pobra gent no podrà tornar a casa, el tornado se’ls va endur el teulat i l’estructura de la casa va quedar malmesa. Els Bombers van dir que no podien tornar, no sabem ben bé que passarà però penso que aquesta casa haurà d’anar a terra. Ara estan vivint a casa d’un dels seus fills a Figueres. El mateix dia van marxar.

L’altra família vivia en una masia.
Sí, i ells també són gent que ha viscut sempre aquí i suposo que es quedaran. Ara ho estan arreglant. Aquesta és una història diferent, ja que no hi ha risc a l’estructura de la casa però no hi ha teulat, ni finestres.

Des de l’Ajuntament ho estem encarant per poder rebre les ajudes de zona catastròfica i perquè el consorci pugui fer-se càrrec de tota aquella gent que no té assegurança. Nosaltres no ens podem fer càrrec de tot, som un Ajuntament petit i no teníem tants diners. El que farem per ajudar a tothom és no cobrar els permisos d’obres ni els impostos perquè puguin anar treballant i refent casa seva, els ajudarem amb els serveis tècnics però econòmicament no podem, ja que no es poden destinar diners públics a propietats privades. Per aquesta raó intentarem facilitar tots els tràmits a tothom.

Hi ha granges, cases i negocis afectats. El tornado pot haver marcat un abans i un després a la vida de molta gent de Cistella?
Hi ha famílies que s’han plantejat deixar el negoci. I és trist, perquè és el negoci que s’han dedicat tota la vida, però en aquests moments que ho veus tot a terra, tot destruït, doncs et passen moltes coses pel cap i una d’elles és dir «plego». Amb el temps esperem que canviïn d’idea perquè hem de continuar igual.

Jo de moment ja he parlat amb la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i el delegat del Govern, i tothom està disposat a ajudar i donar un cop de mà a aquesta pobra gent. El gran problema és que el diner públic no es pot destinar a propietats privades, com he dit abans, per això ens hem ajuntat els tres pobles, Navata, Terrades i Cistella, per treballar plegats per a la nostra gent. Estem disposats a anar tots a una i a aconseguir el que volem.

Diu que ha parlat amb els representats, per tant ja s’està treballant per solucionar-ho?
Totes tres institucions hi estan treballant i en aquests moments totes tenen molt bona disposició. Ens han fet molt costat: el delegat del Govern espanyol, el Sr. Bustamante, ha estat sempre molt amable i jo confio que tot anirà bé. Ara estic molt animat i vull pensar que tot el que ens han promès es complirà.

Han vingut els representants a Cistella?
No, s’han ofert però no han vingut. Ja hi serem a temps, ells m’han donat molt suport per telèfon i ara hem d’anar tancant els peritatges. Encara són dies de no dormir, d’agafar la llibreta a mitjanit i apuntar tot el que veus fet malbé. Seguim vivim amb el neguit. Jo, que ho he viscut des del moment zero, encara sento una pressió de voler ajudar a tothom i aconseguir que se solucioni.

Ara quins són els passos a seguir?
La zona catastròfica no és fàcil d’aconseguir: has de tenir uns quants metros afectats, prop del 70 o 80% del municipi ha d’estar afectat. Si hagués sigut un huracà o una inundació, que afecta menys però a tot arreu, seria més fàcil. Però quan parlem d’un tornado és molt diferent. El tornado t’agafa una línia i t’ho destrossa tot, però només en aquesta línia. Aquí cal canviar el concepte, la llei diu que hi ha d’haver un 80% però ara estem parlant d’una altra cosa. La llei diu això, però la llei no és inamovible. De moment encara no m’han dit cap no.

Quins són els terminis?
Ells volen la documentació de l’afectació en 15 dies però nosaltres ja els l’hem donat. Ara han de fer la valoració i no hi ha termini. Esperem que sigui ràpid i tot torni a la normalitat.

Un cop passat l’ensurt, com està el poble i la seva gent?
La gent que el tornado l’ha afectat molt encara està tocada i espantada. Però al final, quan veus que hi som tots i que ho podem parlar, per mi això és la millor notícia dins el desastre i és el que ens fa estar contents. Si podem aconseguir la zona catastròfica serà un plaer.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz