Enginyer, humanista i home de família

0
941

Galimany va morir a Figueres el passat 29 de març. Deixa un vast llegat d’obra civil i un fons documental que es podrà consultar a l’Arxiu Comarcal


Dimarts de la setmana passada moria a Figueres l’enginyer de camins, canals i ports Ramon Galimany i Vila. Tenia 80 anys i, darrere, tota una vida dedicada a l’enginyeria, a la família i al bé comú. Establert des de feia dècades a la comarca, ha deixat un llegat molt important d’obra civil amb projectes destacats com el sanejament del Pont del Príncep, amb el condicionament posterior de l’N-II fins a Figueres, o la Ronda Sud, tal com es coneix actualment. Galimany també va deixar la seva petjada professional a diversos municipis de l’Alt Empordà, de la demarcació i del país.

A banda de tot això, potser pocs saben que el 1996 ell i l’arquitecte Juli Llueca van trobar una solució per a la via del tren de Figueres. Es van presentar al concurs d’idees de l’Ajuntament que portava per títol «Per al desenvolupament de l’àrea de l’estació de Renfe». Galimany i Llueca hi van posar el lema «La frontissa del tren» i van proposar crear una rampa per sota la via que permetés el pas de vehicles. El projecte va ser el guanyador del concurs però inexplicablement la idea no es va executar mai. Amb la seva modèstia, en Ramon explicava: «allò que proposàvem com a solució no va agradar a la propietat privada dels terrenys». També en qüestió de trajectòria professional és rellevant el seu assessorament en els inicis de l’abocador comarcal de Pedret i Marzà.

Amb la filosofia divulgadora i de bé a la comunitat que tenia Galimany no és estrany que fes donació, en vida, de la documentació dels seus projectes. Tot aquest fons quedarà custodiat i per a consulta a l’Arxiu Comarcal.

La relació de Ramon Galimany amb hora nova es va iniciar el 2014, quan va opinar, com a expert, sobre la poca inversió que Foment feia en el manteniment de l’N-II al seu pas per Figueres. Va ser poc després d’un accident en què van morir cinc persones. Des d’aleshores va anar fent diferents aportacions a aquest setmanari. Eren reflexions, poesia i opinions diverses que signava com a enginyer i humanista.

Aquest diumenge aquesta redactora trepitjava, per circumstàncies, el carrer Urgell de Barcelona i el pensament va ser per a en Ramon. Al número 131 s’hi va criar i com deia ell mateix: «Aquell era el meu poble petit». Un poble petit amb voreres de 10 metres d’amplada. Precisament, en relació amb l’urbanisme, Galimany es posava les mans al cap quan els promotors, per fer el màxim de parcel·les possible, deien: «Home, terreny perdut, no, les voreres ja poden ser de metro i mig». Per això i per altres motius, Ramon Galimany es definia com a enginyer i humanista. Donava valor a l’ecologia, a la logística i a altres disciplines. La seva obra ho volia incorporar tot. Descansi en pau.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li