Energies

0
1138

Altra vegada tornem a tenir sobre la taula un debat de tipus energètic. No fa pas gaire temps va ser protagonista la construcció de la línia de molt alta tensió, la MAT que, destinada a trencar l’aïllament del nostre sistema elèctric unint-nos a l’europeu, va ser objecte de tantes i tantes discussions, de tanta i tanta oposició, al·legant que ens provocaria tota mena de desgràcies, des de les de salut humana pels efectes nocius dels seus camps electromagnètics, fins a les de salut mediambiental i paisatgística. La línia, finalment i com era d’esperar, es va construir, i els temuts efectes malignes de la seva posada en servei no semblen haver-hi donat senyals d’existència. Ara, l’estira-i-arronsa ve provocat pel projecte d’instal·lar uns parcs d’energies renovables (aerogeneradors i plaques solars) i la por segueix sent la mateixa, la salut mediambiental i paisatgística, tant la terrestre com la marina, encara que no representi cap efecte contrari a la salut humana. A títol d’exemple, la gran temença de la implantació d’alguns d’aquests parcs eòlics terrestres és l’afectació, entre d’altres, a les poblacions de ratpenats o a les de tortugues mediterrànies.

No parlem del paisatge, perquè serà difícil, per no dir impossible, trobar un emplaçament l’entorn del qual no es vegi afectat pels artefactes energètics; però pel que fa a l’impacte ecològic sobre la flora, i sobretot a la fauna protegida, no deixa de cridar-me l’atenció la casualitat de la coincidència dels punts d’implantació amb els d’hàbitat d’espècies animals protegides. Tan ampli és l’espai vital d’aquests mamífers o d’aquests quelonis que no queden llocs lliures per a les torres dels aerogeneradors?

D’altra banda, que també hi està implicat el camí de Sant Jaume, no es poden posar al costat de manera que els pelegrins que a més solen anar a peu puguin passar sense dificultats?

En fi, ni a terra ni al mar, encara que, des de la Rubina estant, per exemple, hom requeriria potents prismàtics i un dia de sol ben netejat per la tramuntana, per poder distingir en la línia de l’horitzó un cilindre de color mimetitzat amb l’ambient situat a més de deu quilòmetres de la costa. I no crec que puguin representar cap obstacle a les barques d’esbarjo o als patinadors aquàtics.

A mi, aquestes postures em semblen contradictòries: el progrés es fonamenta en la disponibilitat d’energia (només cal fer una petita comparació entre les actuacions que el seu ús ens permet desenvolupar en aquestes dates, amb les que eren possibles ara fa només cinquanta anys, per exemple) i ens han convençut que per contrarestar el catastròfic canvi climàtic que ens prediuen i poder fer sostenible el desenvolupament i el medi ambient ens hem de passar a la generació d’energies verdes, i resulta que quan volem implantar-les, tot són contratemps fonamentats en el fet que afecten negativament el medi ambient.

Volem energia, però els pantans inunden el territori. Volem energia, però les centrals de carbó o de petroli emeten CO2 amb el consegüent efecte hivernacle i el resultat del canvi climàtic. Volem energia, però nuclears, no! Volíem energies verdes per la sostenibilitat mediambiental, volíem energies eòlica i solar, però ara resulta que volem els molins i els camps de plaques a casa del veí.

Siguem realistes: Tota actuaciĂł humana que tendeixi al progrĂ©s significa un impacte a les caracterĂ­stiques de la natura, tant li fa que siguin molins, plaques solars o carreteres, per exemple, que les volem transformades en autovies, ports, aeroports, ferrocarrils (no s’estĂ  esperant amb delit la construcciĂł del corredor mediterrani?), urbanitzacions, cultius…

A quin moment energètic volem tornar? De quins serveis i usos volem prescindir perquè no facin falta nous sistemes productius?

Que s’han fet moltes malifetes de tota mena és cert; és ben cert que moltes vegades no hem estat prou curosos per a compaginar valors ancestrals amb les necessitats i exigències de major benestar, reduint els efectes perniciosos d’aquestes. Però torno a dir: siguem realistes. I posaré un exemple: Qui tornaria a fer dels terrenys de l’actual Empuriabrava o Santa Margarida els aiguamolls que en altres moment foren, renunciant al benefici social, econòmic i cultural que la seva construcció ens ha procurat?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li