En un any noves cares, o no

0
1674

D’aquí un any, eleccions municipals, i els principals partits de la comarca ja han començat a engegar la maquinària per presentar-se a cada una de les 68 poblacions. No podem oblidar que estan en joc els ajuntaments, però també el Consell Comarcal i per a aquells que volen fer «carrera», la Diputació. Davant d’aquest fet, les promeses ben aviat començaran a proliferar (i també les obres i les inauguracions encobertes). D’avant l’allau de propostes, voldria reflexionar i aconsellar als i les lectores que siguin capaços de preguntar i interrogar les persones de les diverses candidatures de la seva població. I que no preguntin primer de tot què faran, ni com ho faran sinó per què ho faran. Crec que és essencial que aquells partits polítics que opten a governar la població tinguin clar el seu perquè i siguin capaços d’explicar-lo de manera clara i senzilla.

I quin és el motiu de començar en el perquè? Ja ho he explicat algunes vegades. Segons Simon Sinek, això no és una opinió, és biologia. Hi ha una necessitat humana molt bàsica: la necessitat d’encaixar. La nostra necessitat de pertinença no és racional, però és una constant que es dona entre tots els pobles de totes les cultures. És un sentiment que vam adquirir quan els que ens envoltaven compartien els nostres valors i creences. Quan sentim que formem part d’un entorn, ens sentim connectats i «fora de perill». Com a humans, anhelem aquest sentiment i el busquem. I és en aquesta necessitat d’encaixar, de buscar uns valors que ens representin, que busquem el perquè, ja que és la claredat en el perquè que ens dona els motius per sumar-nos a un producte, a una ideologia o a un projecte col·lectiu. Per a Sinek la gent «no compra» el que fas, sinó que compra el perquè del que fas. És d’aquest motiu d’on es desprèn que, si tu no saps per què fas el que fas, com ho sabran els altres? Si els responsables polítics de la nostra població no són capaços de definir amb claredat el perquè del nostre projecte, això ens ha de fer pensar. Sinek diu: «La confiança és un sentiment, no una institució; no podem dir a la gent que cregui en nosaltres, no funciona així», i defensa que quan una organització comunica per què fa el que fa, aquí és quan la lleialtat i la connexió emocional és creada, on la gent sent com les propostes, els serveis que utilitzen o els productes que compren es tornen molt importants, en un nivell que sobretot no té res a veure amb el producte.

Així doncs, el perquè és, sens dubte, el punt diferencial de qualsevol proposta municipal i l’autèntic propòsit que us ha de fer decantar a votar un partit o un altre. Aquí s’hi inclou la motivació del grup, és a dir, el motiu pel qual posa a disposició la seva proposta a la comunitat. De fet, és el que ha de diferenciar la proposta política de qualsevol altra. És el punt inicial i la prioritat del que s’anomena «el cercle d’or». En segon lloc, ja podrem preguntar com ho faran. Aquest punt afecta el sistema límbic del cervell i és responsable dels elements emocionals com poden ser confiança, fidelitat, etc. En aquest cercle, el que és prioritari és el procés mitjançant el qual una proposta política assolirà els seus objectius. Fa referència tant a l’estratègia com al pla d’acció que es durà a terme. I per últim els preguntarem què faran, que afecta el nostre neocòrtex del cervell i és el responsable analític i racional del llenguatge. Aquest que no té res a veure amb l’emoció. Es tracta, ara sí!, que t’expliquin el programa en si mateix i quines accions tenen previstes.

Abans d’anar a votar, penseu bé què han fet. Com és habitual, ens criden a les urnes. Anirem a votar o no, però és important que els electors fem un treball de memòria de la darrera legislatura i no recordar només els últims gestos i gestions. Els i les polítiques durant la campanya semblen més simpàtics i els alcaldes i alcaldesses, més eficients. Recordem: què ens van prometre a les darreres eleccions? Què han complert del programa electoral? Realment han estat servidors de la causa o s’han representat a ells mateixos? Les preguntes sempre tenen resposta. Interroguem cada una de les candidatures: tenen un perquè clar? L’expliquen abans del com i el què? Coneixem els nostres representants, sabem com actuen i no podem al·legar ignorància o desconeixement quan els votem. És essencial que llegim el programa electoral dels partits, i identifiquem el perquè de forma clara. És rellevant que el guardem, que els recordem que aquest contracte s’ha de complir, ja que s’hi han compromès i que per això els hem votat. També és important que tinguem memòria, perquè els nostres representants no s’oblidin de nosaltres l’endemà al matí d’haver dipositat el nostre vot. Al meu entendre, a l’Alt Empordà les propostes de les candidatures han de tenir un perquè capaç de ser creador de futur mitjançant un model de creixement econòmic diversificat i sostenible posant les persones al centre. Les eleccions municipals són una avinentesa que no hem de deixar escapar per donar suport als nous projectes; cal votar i participar en aquells programes que identifiquin les singularitats de cada poble des d’un punt de vista econòmic, social, turístic i participatiu. En dotze mesos la ciutadania haurem de separar el gra de la palla i fixar-nos en el perquè abans de decidir si els pròxims quatre anys volem veure les mateixes cares o veure’n de diferents.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li