En record de Pompeu Fabra

0
835

Per raons d‚Äô√®tica personal, per ser catedr√†tic de Llengua Castellana i doctor en Filologia Catalana, vull retre un homenatge peculiar, potser entramuntanat, amb motiu del 150√® aniversari del naixement, a Pompeu Fabra, les despulles del qual resten no gaire lluny de terra empordanesa, a la vila de Prada, al Conflent, a la Catalunya del Nord. I ho vull fer operant amb la m√†gia dels mots que per se ofereixen valors que van m√©s enll√† de la seva estructura fonol√≤gica, del seu valor morfol√≤gic i del seu significat sem√†ntic. Penso en els anomenats falsos amics, t√®cnicament hom√≤grafs (del grec homo: ‚Äėigual‚Äô i grafos: ‚Äėgrafia‚Äô), √©s a dir, mots que s‚Äôescriuen igual (la pron√ļncia pot ser distinta) en lleng√ľes diferents; en el nostre cas catal√† i castell√†, per√≤ tamb√© es donen en altres lleng√ľes, com catal√† i franc√®s (et); angl√®s i castell√† (ten), etc. Cal afegir que, quan un docent planteja als alumnes si saben qu√® s√≥n els falsos amics, nom√©s contesten en el pla hum√†, psicol√≤gic, i ignoren aquest segon valor. Heus ac√≠ una mostra de 24 mots (24 s√≥n les Normes ortogr√†fiques del 1913) dels molts m√©s que hi ha:

Ara: en català, adverbi de temps; en castellà, verb i nom.
Aterrar: en català, prendre terra un avió; en castellà, espantar, acovardir
Cal: en català, és necessari; en castellà, producte químic.
Cama: en català, extremitat inferior; en castellà, moble .
Comes: en català, plural de signe puntuació i de vall; en castellà, verb.
Con: en català, figura geomètrica; en castellà, preposició.
Canalla: en català, mainada; en castellà, insult.
Estimar: en català, expressar amor; en castellà, valorar, avaluar.
Mares: en català, plural de mare; en castellà, plural de mar.
Mató: en català, postres ; en castellà, verb.
Paleta: en català, obrer de la construcció; en castellà, eina de pintor o de paleta.
Pares: en català, plural de pare; en castellà, verb i nom.
Plegar: en català, acabar; en castellà, doblar.
Por: en català, nom que significa espant, pànic; en castellà és una preposició.
Prima: en català, adjectiu; en castellà, parenta; en ambdós, sobresou.
Rector: en català, càrrec eclesiàstic i acadèmic; en castellà, autoritat acadèmica.
Res: en català, pronom; en castellà, nom.
Sentir: en català, acció del món sensorial; en castellà, acció del món afectiu.
Son: en català, ganes de dormir; en castellà, verb.
Taló: en català, xec i part del peu; en castellà, verb .
Tanques: en català, verb i nom; en castellà, tipus de vehicle.
Trenes: en català, tipus de pentinat; en castellà, mitjà de transport.
Vaga: en català, nom aturada, no fer res; en castellà, adjectiu mandrosa, imprecisa.
Vi: en català, beguda; en castellà, verb.

Fins i tot, en un exercici de trencaclosques ling√ľ√≠stic i d‚Äôimaginaci√≥ hom pot fer frases interpretables de forma diferent en catal√† i castell√†. Exemples: La cama del pobre…; Ven a casa…; Es paga extra…; Roba de la germana…; Son de mar…

I si encara cerquem m√©s m√†gia, hom pot adduir exemples que, fins i tot, porten a confusi√≥ de sexe. √Čs el cas de Pau (en castell√† Paz i Pablo); de l‚Äôaccent Maria i Mari√†; dels plurals que en catal√† s√≥n femenins i en castell√† masculins: autores, lectores, presentadores. Exemple concret: un llibre de t√≠tol Autores del XX. El lector sabr√† qu√® compra? Qu√® hi trobar√†?

I no s’oblidi la doble condició de Pompeu Fabra: enginyer i filòleg. Home de formació global: ciència i humanitats agermanades. Tot plegat una lliçó més per al segle XXI.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li