En defensa del català

0
844

La llengua catalana es troba encara avui, malgrat els esfor√ßos realitzats, en una situaci√≥ de feblesa manifesta. √Čs atacada de forma virulenta pels seus enemics i est√† seriosament amena√ßada per aquest motiu i per d‚Äôaltres factors de car√†cter general que perjudiquen, arreu del m√≥n, aquelles lleng√ľes minoritzades en el seu √†mbit ling√ľ√≠stic propi. Aquesta situaci√≥ afecta el conjunt dels Pa√Įsos Catalans. I el Principat de Catalunya no n‚Äô√©s pas una excepci√≥. Aquests darrers anys, els atacs contraris han estat especialment intensos, fruit del punyent combat pol√≠tic que vivim.

Els seus enemics han maldat per distorsionar una realitat socioling√ľ√≠stica que √©s clarament perjudicial per al catal√†, fins al punt de presentar les coses ben b√© al contrari de com s√≥n. Segons ells, la llengua amena√ßada resulta que √©s la que, en realitat, √©s aclaparadorament dominant. Gaireb√© √©s innecessari haver de recordar els √†mbits on el catal√† no hi t√© acc√©s. Tanmateix, esmentem-ne alguns d‚Äôimportants: la gran oferta d‚Äôoci medi√†tic de tota mena (cinemes, c√≤mics, grans plataformes digitals com Neflix o HBO, videojocs…), el divers m√≥n de les revistes en paper i digitals o b√© determinades institucions que depenen de l‚ÄôAdministraci√≥ p√ļblica espanyola, com ara els tribunals de just√≠cia. En d‚Äôaltres camps, tot i tenir-hi una pres√®ncia important, no √©s proporcional al nombre de parlants que t√©, com √©s el cas del m√≥n editorial i dels grans mitjans informatius (r√†dio, televisi√≥…).

Aquesta realitat socioling√ľ√≠stica no ha estat fruit de cap moviment espontani dels usuaris, sin√≥ que respon a una hist√≤ria i a uns condicionants pol√≠tics molt concrets. El franquisme no fou sin√≥ una baula m√©s de la cadena de catalanof√≤bia que ha existit i encara existeix a l‚ÄôEstat espanyol. Despr√©s de la dictadura, per b√© que s‚Äôatur√† la repressi√≥ descarada, mai no es plantej√† la necessitat d‚Äôuna reparaci√≥ i compensaci√≥ per l‚Äôintent de genocidi cultural i ling√ľ√≠stic que exist√≠. El mateix Estat espanyol no ha parat, d‚Äôen√ß√† d‚Äôaleshores, de posar pals a les rodes als intents de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica de les autoritats i la societat civil catalana.

La defensa de la llengua pr√≤pia es justifica per poder mantenir la riquesa ling√ľ√≠stica del m√≥n, per√≤ tamb√© perqu√® √©s un factor clau d‚Äôintegraci√≥ social. Parlar el catal√† √©s, encara avui, el signe m√©s inequ√≠voc d‚Äôincorporaci√≥ a la societat catalana. Per tal de protegir aquest nostre patrimoni i aquest gran instrument social, convindria establir un gran pacte, al m√©s ampli possible, entre partits i entitats de la societat civil, en favor de la plena normalitzaci√≥ del catal√†; una condici√≥ que considero indispensable per poder convertir-lo en la llengua referencial del pa√≠s.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li