En blanc

0
1153

Us heu aturat mai a mirar els cels d’hivern? La immensa gamma cromĂ tica que ens brinden els capvespres de fred sĂłn un regal que no sabem apreciar. Els nĂșvols agafen tonalitats que no haurĂ­em imaginat mai i nosaltres els ignorem. Quantes vegades vau pintar un nĂșvol rosa, a l’escola? I un cel lila?

Els colors es barregen entre sĂ­ i no sabem mai quin en serĂ  el resultat final. IncreĂŻble, oi? S’alcen imponents sobre un cel d’un color blau intens. Blau net els dies de tramuntana; amenaçador quan les tempestes se’ns apropen. Un blau en metamorfosi constant, perĂČ blau al cap i a la fi. Com el color, diuen, de la calma i la nostra part mĂ©s intel·lectual. Un blau que contrasta amb els cels vermells, roses i taronges dels nĂșvols que transiten per sobre els nostres caps i que mirem poc. Els colors passionals; de l’odi, de l’amor, de la rĂ bia prenen forma en els Ășltims nĂșvols del dia, convidant-nos a deixar enrere tot allĂČ que ens fa treure la nosta pitjor part i a deixar-nos endur per la serenor del moment. Que necessari Ă©s, a vegades, mirar’s-ho tot des de la distĂ ncia.

I llavors arriba el moment. Aquell instant fugaç que s’amaga entre l’Ășltim segon del dia i el primer de la nit. On tots els colors desapareixen tot d’una i queda un espai blanc. NomĂ©s blanc. Neutral, net i noble. El color de la pau. El color que m’hauria agradat que tinguĂ©s aquest article. Blanc. Blanc sepulcral. Un blanc ferm, sĂ­mbol de la nostra voluntat de mantenir-nos tossudament alçats. Un blanc pacĂ­fic, com el del colom de la pau, per mostrar al mĂłn la nostra voluntat de no renunciar al nostre principal senyal d’identitat. Un blanc pur i honest. Un blanc que ens encomani de la serenitat que necessitem per afrontar aquestes hores que venen.

Un blanc de silenci. D’un silenci que se m’ha negat i que voldria exercir com a crit de llibertat. Per la dignitat del nostre poble. Per l’alliberament de tots els presos polítics que avui, any 2017, són privats de llibertat per les seves idees. Pels Jordis, que avui ja fa 20 vergonyants dies que dormen a la presó. Pels consellers, tots, que han entregat la seva vida personal i professional per deixar en ridícul i mostrar el vomitiu, corrupte i polititzat sistema judicial que tenim a casa nostra. I deixar en evidùncia el putrefacte estat del qual formem –encara?– part.

Un blanc tan blanc que sigui un inequĂ­voc crit de rebeldia. PerquĂš no, no ens aturarem. Un blanc tan intensament blanc que vull expressar, tambĂ©, des de la meva faceta com a mare i com a educadora, perquĂš no em veig capaç –i trairĂŻa els meus principis si ho fes– de parlar sobre una altra cosa que no sigui la nostra necessitat de mantenir-nos ferms, alçats i valents. Abans us parlaria d’altres coses mĂ©s banals. Com els colors del cel.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li