EmpĂșries: port, porta, pacte, pont

0
1232

Commemoració institucional dels 25 anys de l’arribada de la torxa olímpica, amb la presùncia dels protagonistes del 1992


L’any 1992 Barcelona va ser la seu dels Jocs OlĂ­mpics. La data Ă©s a la memĂČria col·lectiva de molts, perĂČ allĂČ que potser no es recorda tant Ă©s que la flama que va encendre el peveter inaugural va entrar a la penĂ­nsula IbĂšrica per l’Escala, en concret per la platja d’EmpĂșries. D’aquest fet –la data exacta va ser el 13 de juny– se’n compleix ara el 25Ăš aniversari i dissabte passat va ser commemorat de forma molt especial al mateix escenari.

La flama procedia d’Atenes i desembarcava al mateix lloc on mĂ©s de dos mil anys abans ho havien fet els grecs per establir-s’hi. L’endemĂ  mateix de la cerimĂČnia de rebuda, que va ser seguida per milers de persones al mateix lloc i per milions de teleespectadors de tot el mĂłn en ser retransmesa per televisiĂł, la torxa olĂ­mpica va començar un recorregut per una trentena de poblacions de les comarques gironines, entre elles Figueres, abans de desplaçar-se per tot l’Estat i arribar a Barcelona el 25 de juliol, la data inaugural dels Jocs.

L’arribada de la flama a EmpĂșries va servir per transformar urbanĂ­sticament tota aquella zona. En concret, i entre moltes altres obres, es va urbanitzar el passeig i es va millor la carretera d’accĂ©s a Sant MartĂ­, entre altres actuacions. En total, les administracions hi van invertir uns mil milions de les antigues pessetes, Ă©s a dirs uns sis milions d’euros. Una escultura de Rosa Serra, situada a l’entrada de la platja i del passeig, immortalitza aquell moment. De fet, a l’Escala, hi ha un abans i un desprĂ©s del 1992.

Com a anĂšcdota cal recordar que en un dels moments de l’acte de rebuda de la flama un activista va despenjar una pancarta amb la frase “Freedom for Catalonia”. Les actrius Irene Papas i NĂșria Espert van ser les encarregades d’encendre el peveter, desprĂ©s de rebre el foc de mans de la jove actriu Marian Aguilera, la imatge de la qual va ser un dels sĂ­mbols d’aquell acte.

Un quart de segle desprĂ©s, l’actriu va tornar a ser a EmpĂșries. Va reconĂšixer que no hi havia tornat des d’aleshores. “De tota manera el que vaig fer aquell dia era molt fĂ cil, m’ho van posar molt fĂ cil tots els responsables de la coreografia. Estava emocionada, perĂČ recordo que m’ho vaig prendre com una aprenentatge. Venia a observar, perquĂš estava envoltada de grans figures, i a seguir tot el que em deien els organitzadors”, va explicar.

ACTE COMMEMORATIU. La celebraciĂł de dissabte, que es va fer a l’àgora grega i va ser seguida per unes 400 persones, es va iniciar amb la projecciĂł d’un vĂ­deo amb imatges d’aquell 13 de juny de 1992. Entre els assistents a l’acte, algunes de les persones que van ser protagonistes d’aquella jornada: Pasqual Maragall i Rafael Bruguera, alcaldes de Barcelona i l’Escala en aquell moment, i el filĂČsof Xavier Rubert de VentĂłs, un dels inspiradors de tot el simbolisme de l’acte. TambĂ© hi era la coral Cantiga, que, igual que aleshores, acompanyaven amb les seves veus aquell moment histĂČric.

L’alcalde de l’Escala del 2017, VĂ­ctor Puga, recordava, en el seu parlament, que “la transcendĂšncia del projecte olĂ­mpic va situar l’Escala i EmpĂșries en l’epicentre informatiu del paĂ­s, alhora que ens donava, tambĂ©, una projecciĂł internacional impagable per a un municipi com el nostre, que centrava els seus esforços a convertir-se en un referent del turisme responsable, associat a l’esport, a la histĂČria, al paisatge i a la cultura”, tot afegint que “va ser un moment de glĂČria universal que no es pot oblidar i que va permetre a l’Escala obrir-se al mĂłn i a la vella Emporion, porta i port de la MediterrĂ nia, transcendir de nou la seva dimensiĂł cientĂ­fica per esdevenir un referent simbĂČlic”.

A mĂ©s de Marta Santos, directora del Museu d’EmpĂșries, que va conduir la primera part de l’acte, tambĂ© va intervenir-hi el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, el qual va remarcar que “l’Escala olĂ­mpica va ser un projecte protagonitzat per una gran majoria de ciutadans i es va viure com un compromĂ­s de paĂ­s. Per aixĂČ avui Ă©s un acte recordat”. En aquest sentit assenyalĂ  que “l’esperit olĂ­mpic Ă©s un orgull cĂ­vic que compartim” i es va referir al centenari de Josep Puig i Cadafalch, propulsor de les excavacions d’EmpĂșries que van servir per reivindicar la tradiciĂł grecoromana d’aquell espai i el compromĂ­s de paĂ­s amb el Mediterrani.

ELS TEXTOS DE 1992. L’acte, a mĂ©s, va servir tambĂ© per homenatjar Xavier Rubert de VentĂłs, filĂČsof, acadĂšmic, polĂ­tic, literat i considerat per tothom com el guionista intel·lectual dels actes d’EmpĂșries del 1992. Es va presentar el llibre EmpĂșries: port, porta, pacte, pont, que aplega els textos que va escriure l’any 92 i que diversos actors i actrius van recitar a EmpĂșries durant la celebraciĂł de l’arribada de la torxa olĂ­mpica, aixĂ­ com altres textos clĂ ssics recopilats per l’hel·lenista Eusebi Ayensa. El tambĂ© filĂČsof Xavier Antich va ser l’encarregat de la presentaciĂł.

De les paraules de Rubert de VentĂłs cal remarcar aquest text que dĂłna sentit a tota la seva filosofia, des de fa 25 anys: “EmpĂșries, port de les naus dels grecs; porta del mĂłn dels romans. EmpĂșries, pacte entre tres pobles veĂŻns. EmpĂșries, pont que ens ha dut de colonitzats a, per tracte, prendre amb coratge el relleu i prosseguir, com el Sol, el camĂ­ conegut de la llei natural que Ă©s donar el que reberes; una cultura, una llei, ulls sobre el mĂłn canviant, lleus transmissors dels primers missatgers, com els d’avui que han portat l’aura flamant de la pau”.

La celebraciĂł de dissabte passat va seguir amb la lectura dels Escolis dels oficiants, de Xavier Rubert de VentĂłs, amb la participaciĂł de Marian Aguilera, Carme Callol i Josep Tero i l’acompanyament musical de JesĂșs LĂłpez i Nora Bosch. La tercera i Ășltima part de l’acte, que va durar un parell d’hores aguantades sota un sol de justĂ­cia, va consistir en un recital poĂštic de textos antics sobre l’olimpisme a cĂ rrec de Carme Callol i Josep Tero, conduĂŻts per Eusebi Ayensa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li