EmpĂşries: port, porta, pacte, pont

0
897

Commemoració institucional dels 25 anys de l’arribada de la torxa olímpica, amb la presència dels protagonistes del 1992


L’any 1992 Barcelona va ser la seu dels Jocs Olímpics. La data és a la memòria col·lectiva de molts, però allò que potser no es recorda tant és que la flama que va encendre el peveter inaugural va entrar a la península Ibèrica per l’Escala, en concret per la platja d’Empúries. D’aquest fet –la data exacta va ser el 13 de juny– se’n compleix ara el 25è aniversari i dissabte passat va ser commemorat de forma molt especial al mateix escenari.

La flama procedia d’Atenes i desembarcava al mateix lloc on més de dos mil anys abans ho havien fet els grecs per establir-s’hi. L’endemà mateix de la cerimònia de rebuda, que va ser seguida per milers de persones al mateix lloc i per milions de teleespectadors de tot el món en ser retransmesa per televisió, la torxa olímpica va començar un recorregut per una trentena de poblacions de les comarques gironines, entre elles Figueres, abans de desplaçar-se per tot l’Estat i arribar a Barcelona el 25 de juliol, la data inaugural dels Jocs.

L’arribada de la flama a Empúries va servir per transformar urbanísticament tota aquella zona. En concret, i entre moltes altres obres, es va urbanitzar el passeig i es va millor la carretera d’accés a Sant Martí, entre altres actuacions. En total, les administracions hi van invertir uns mil milions de les antigues pessetes, és a dirs uns sis milions d’euros. Una escultura de Rosa Serra, situada a l’entrada de la platja i del passeig, immortalitza aquell moment. De fet, a l’Escala, hi ha un abans i un després del 1992.

Com a anècdota cal recordar que en un dels moments de l’acte de rebuda de la flama un activista va despenjar una pancarta amb la frase “Freedom for Catalonia”. Les actrius Irene Papas i Núria Espert van ser les encarregades d’encendre el peveter, després de rebre el foc de mans de la jove actriu Marian Aguilera, la imatge de la qual va ser un dels símbols d’aquell acte.

Un quart de segle després, l’actriu va tornar a ser a Empúries. Va reconèixer que no hi havia tornat des d’aleshores. “De tota manera el que vaig fer aquell dia era molt fàcil, m’ho van posar molt fàcil tots els responsables de la coreografia. Estava emocionada, però recordo que m’ho vaig prendre com una aprenentatge. Venia a observar, perquè estava envoltada de grans figures, i a seguir tot el que em deien els organitzadors”, va explicar.

ACTE COMMEMORATIU. La celebració de dissabte, que es va fer a l’àgora grega i va ser seguida per unes 400 persones, es va iniciar amb la projecció d’un vídeo amb imatges d’aquell 13 de juny de 1992. Entre els assistents a l’acte, algunes de les persones que van ser protagonistes d’aquella jornada: Pasqual Maragall i Rafael Bruguera, alcaldes de Barcelona i l’Escala en aquell moment, i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, un dels inspiradors de tot el simbolisme de l’acte. També hi era la coral Cantiga, que, igual que aleshores, acompanyaven amb les seves veus aquell moment històric.

L’alcalde de l’Escala del 2017, Víctor Puga, recordava, en el seu parlament, que “la transcendència del projecte olímpic va situar l’Escala i Empúries en l’epicentre informatiu del país, alhora que ens donava, també, una projecció internacional impagable per a un municipi com el nostre, que centrava els seus esforços a convertir-se en un referent del turisme responsable, associat a l’esport, a la història, al paisatge i a la cultura”, tot afegint que “va ser un moment de glòria universal que no es pot oblidar i que va permetre a l’Escala obrir-se al món i a la vella Emporion, porta i port de la Mediterrània, transcendir de nou la seva dimensió científica per esdevenir un referent simbòlic”.

A més de Marta Santos, directora del Museu d’Empúries, que va conduir la primera part de l’acte, també va intervenir-hi el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, el qual va remarcar que “l’Escala olímpica va ser un projecte protagonitzat per una gran majoria de ciutadans i es va viure com un compromís de país. Per això avui és un acte recordat”. En aquest sentit assenyalà que “l’esperit olímpic és un orgull cívic que compartim” i es va referir al centenari de Josep Puig i Cadafalch, propulsor de les excavacions d’Empúries que van servir per reivindicar la tradició grecoromana d’aquell espai i el compromís de país amb el Mediterrani.

ELS TEXTOS DE 1992. L’acte, a més, va servir també per homenatjar Xavier Rubert de Ventós, filòsof, acadèmic, polític, literat i considerat per tothom com el guionista intel·lectual dels actes d’Empúries del 1992. Es va presentar el llibre Empúries: port, porta, pacte, pont, que aplega els textos que va escriure l’any 92 i que diversos actors i actrius van recitar a Empúries durant la celebració de l’arribada de la torxa olímpica, així com altres textos clàssics recopilats per l’hel·lenista Eusebi Ayensa. El també filòsof Xavier Antich va ser l’encarregat de la presentació.

De les paraules de Rubert de Ventós cal remarcar aquest text que dóna sentit a tota la seva filosofia, des de fa 25 anys: “Empúries, port de les naus dels grecs; porta del món dels romans. Empúries, pacte entre tres pobles veïns. Empúries, pont que ens ha dut de colonitzats a, per tracte, prendre amb coratge el relleu i prosseguir, com el Sol, el camí conegut de la llei natural que és donar el que reberes; una cultura, una llei, ulls sobre el món canviant, lleus transmissors dels primers missatgers, com els d’avui que han portat l’aura flamant de la pau”.

La celebració de dissabte passat va seguir amb la lectura dels Escolis dels oficiants, de Xavier Rubert de Ventós, amb la participació de Marian Aguilera, Carme Callol i Josep Tero i l’acompanyament musical de Jesús López i Nora Bosch. La tercera i última part de l’acte, que va durar un parell d’hores aguantades sota un sol de justícia, va consistir en un recital poètic de textos antics sobre l’olimpisme a càrrec de Carme Callol i Josep Tero, conduïts per Eusebi Ayensa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li