CommemoraciĂł institucional dels 25 anys de l’arribada de la torxa olĂmpica, amb la presència dels protagonistes del 1992
L’any 1992 Barcelona va ser la seu dels Jocs OlĂmpics. La data Ă©s a la memòria col·lectiva de molts, però allò que potser no es recorda tant Ă©s que la flama que va encendre el peveter inaugural va entrar a la penĂnsula Ibèrica per l’Escala, en concret per la platja d’EmpĂşries. D’aquest fet –la data exacta va ser el 13 de juny– se’n compleix ara el 25è aniversari i dissabte passat va ser commemorat de forma molt especial al mateix escenari.
La flama procedia d’Atenes i desembarcava al mateix lloc on mĂ©s de dos mil anys abans ho havien fet els grecs per establir-s’hi. L’endemĂ mateix de la cerimònia de rebuda, que va ser seguida per milers de persones al mateix lloc i per milions de teleespectadors de tot el mĂłn en ser retransmesa per televisiĂł, la torxa olĂmpica va començar un recorregut per una trentena de poblacions de les comarques gironines, entre elles Figueres, abans de desplaçar-se per tot l’Estat i arribar a Barcelona el 25 de juliol, la data inaugural dels Jocs.
L’arribada de la flama a EmpĂşries va servir per transformar urbanĂsticament tota aquella zona. En concret, i entre moltes altres obres, es va urbanitzar el passeig i es va millor la carretera d’accĂ©s a Sant MartĂ, entre altres actuacions. En total, les administracions hi van invertir uns mil milions de les antigues pessetes, Ă©s a dirs uns sis milions d’euros. Una escultura de Rosa Serra, situada a l’entrada de la platja i del passeig, immortalitza aquell moment. De fet, a l’Escala, hi ha un abans i un desprĂ©s del 1992.
Com a anècdota cal recordar que en un dels moments de l’acte de rebuda de la flama un activista va despenjar una pancarta amb la frase “Freedom for Catalonia”. Les actrius Irene Papas i NĂşria Espert van ser les encarregades d’encendre el peveter, desprĂ©s de rebre el foc de mans de la jove actriu Marian Aguilera, la imatge de la qual va ser un dels sĂmbols d’aquell acte.
Un quart de segle després, l’actriu va tornar a ser a Empúries. Va reconèixer que no hi havia tornat des d’aleshores. “De tota manera el que vaig fer aquell dia era molt fà cil, m’ho van posar molt fà cil tots els responsables de la coreografia. Estava emocionada, però recordo que m’ho vaig prendre com una aprenentatge. Venia a observar, perquè estava envoltada de grans figures, i a seguir tot el que em deien els organitzadors”, va explicar.
ACTE COMMEMORATIU. La celebraciĂł de dissabte, que es va fer a l’à gora grega i va ser seguida per unes 400 persones, es va iniciar amb la projecciĂł d’un vĂdeo amb imatges d’aquell 13 de juny de 1992. Entre els assistents a l’acte, algunes de les persones que van ser protagonistes d’aquella jornada: Pasqual Maragall i Rafael Bruguera, alcaldes de Barcelona i l’Escala en aquell moment, i el filòsof Xavier Rubert de VentĂłs, un dels inspiradors de tot el simbolisme de l’acte. TambĂ© hi era la coral Cantiga, que, igual que aleshores, acompanyaven amb les seves veus aquell moment històric.
L’alcalde de l’Escala del 2017, VĂctor Puga, recordava, en el seu parlament, que “la transcendència del projecte olĂmpic va situar l’Escala i EmpĂşries en l’epicentre informatiu del paĂs, alhora que ens donava, tambĂ©, una projecciĂł internacional impagable per a un municipi com el nostre, que centrava els seus esforços a convertir-se en un referent del turisme responsable, associat a l’esport, a la història, al paisatge i a la cultura”, tot afegint que “va ser un moment de glòria universal que no es pot oblidar i que va permetre a l’Escala obrir-se al mĂłn i a la vella Emporion, porta i port de la MediterrĂ nia, transcendir de nou la seva dimensiĂł cientĂfica per esdevenir un referent simbòlic”.
A mĂ©s de Marta Santos, directora del Museu d’EmpĂşries, que va conduir la primera part de l’acte, tambĂ© va intervenir-hi el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, el qual va remarcar que “l’Escala olĂmpica va ser un projecte protagonitzat per una gran majoria de ciutadans i es va viure com un compromĂs de paĂs. Per això avui Ă©s un acte recordat”. En aquest sentit assenyalĂ que “l’esperit olĂmpic Ă©s un orgull cĂvic que compartim” i es va referir al centenari de Josep Puig i Cadafalch, propulsor de les excavacions d’EmpĂşries que van servir per reivindicar la tradiciĂł grecoromana d’aquell espai i el compromĂs de paĂs amb el Mediterrani.
ELS TEXTOS DE 1992. L’acte, a mĂ©s, va servir tambĂ© per homenatjar Xavier Rubert de VentĂłs, filòsof, acadèmic, polĂtic, literat i considerat per tothom com el guionista intel·lectual dels actes d’EmpĂşries del 1992. Es va presentar el llibre EmpĂşries: port, porta, pacte, pont, que aplega els textos que va escriure l’any 92 i que diversos actors i actrius van recitar a EmpĂşries durant la celebraciĂł de l’arribada de la torxa olĂmpica, aixĂ com altres textos clĂ ssics recopilats per l’hel·lenista Eusebi Ayensa. El tambĂ© filòsof Xavier Antich va ser l’encarregat de la presentaciĂł.
De les paraules de Rubert de Ventós cal remarcar aquest text que dóna sentit a tota la seva filosofia, des de fa 25 anys: “Empúries, port de les naus dels grecs; porta del món dels romans. Empúries, pacte entre tres pobles veïns. Empúries, pont que ens ha dut de colonitzats a, per tracte, prendre amb coratge el relleu i prosseguir, com el Sol, el camà conegut de la llei natural que és donar el que reberes; una cultura, una llei, ulls sobre el món canviant, lleus transmissors dels primers missatgers, com els d’avui que han portat l’aura flamant de la pau”.
La celebraciĂł de dissabte passat va seguir amb la lectura dels Escolis dels oficiants, de Xavier Rubert de VentĂłs, amb la participaciĂł de Marian Aguilera, Carme Callol i Josep Tero i l’acompanyament musical de JesĂşs LĂłpez i Nora Bosch. La tercera i Ăşltima part de l’acte, que va durar un parell d’hores aguantades sota un sol de justĂcia, va consistir en un recital poètic de textos antics sobre l’olimpisme a cĂ rrec de Carme Callol i Josep Tero, conduĂŻts per Eusebi Ayensa.
Leave a Reply