Empúries mostra el cap de bronze de la Dama Flàvia i el Mosaic dels Peixos

0
998

La mostra es podrà veure cada dia, de 10.00 a 20.00, fins al 24 de setembre 


El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries va inaugurar dijous passat l’exposició temporal Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923), organitzada amb motiu de la celebració de l’Any Puig i Cadafalch i que es podrà veure al museu del jaciment fins al proper 24 de setembre.

Un dels atractius de l’exposició, que posa en relleu el paper fonamental que va tenir Puig i Cadafalch en l’impuls de les excavacions a Empúries des del 1908, dirigint els treballs que cada any s’hi van realitzar, fins al 1923, és que s’hi poden veure algunes de les peces originals que han esdevingut emblemàtiques del jaciment i que es conserven en altres seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, com ara el cap de bronze de la Dama Flàvia, el Mosaic dels Peixos, l’escultura d’Apol·lo o l’askos, o vas zoomòrfic, que representa el déu Aqueloo. També s’hi pot veure una part del tresor de 987 monedes de plata, recuperat en les excavacions de la ciutat grega l’any 1926, cedit pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, i una gran maqueta de la neàpolis, restaurada amb motiu de l’exposició, que l’escultor Francesc Font, per encàrrec de la Junta de Museus, va començar a la dècada dels anys vint del segle XX i es va anar completant segons avançaven les excavacions a l’antiga ciutat grega. La maqueta destaca pel seu rigor i gran format, de més de 3 per 2 metres.

La mostra s’articula en dos espais. El primer descriu, amb caràcter introductori, el temps de les grans excavacions i l’efervescència de la recerca arqueològica clàssica al Mediterrani, les característiques del projecte Empúries i una breu biografia de Puig i Cadafalch. El segon àmbit, més ampli, desenvolupa l’empresa arqueològica emporitana en cinc apartats: els precedents a les excavacions oficials, iniciades el 1908, per part de la Junta de Museus de Barcelona; els promotors i els principals actors que hi van prendre part; l’evolució dels treballs i les grans troballes que s’hi van fer, com l’estàtua d’Asclepi; la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar; i finalment, el paper del museu, tant pel que fa a la construcció de l’edifici, com a les peces que s’hi mostren.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li