Empresos

0
874

Foten el camp les empreses –qui ho havia de dir–; i tornem a tenir presos polítics –qui ho havia de dir, també.

No cal dir que un dels elements que resultaran immediatament identificadors del partits que són democràtics dels que només se’n diuen, serà la reivindicació de l’alliberament d’aquests presos. Tant els que ho són per “delicte” d’opinió, com els que ho són per l’espantós delicte d’ obeir la voluntat popular expressada a les urnes. Arran del famós 155, he pogut escoltar i llegir qualificacions arran de les Lleis (ho escric amb majúscules), perquè se’ls sol faltar tant al respecte que em sembla que caldria retornar-los alguna consideració.

Suposo que no soc pas l’únic, però escoltant M. Rajoy tot dient que calia exigir al Govern de la Generalitat que retornés al respecte per la legalitat i la Justícia, ja m’entrava el descollono. Mira que s’ha de ser cínic! El cap d’un partit que s’ha caracteritzat per la corrupció, modificacions de les lleis (sempre en benefici dels poderosos), i sempre fent recaure el pes de l’austeritat als més desposseïts. Sentir un fulano com aquest parlar de democràcia, igualtat davant la Justícia i respecte per les lleis, em feia estar indecís entre el riure o la nàusea. Malgrat tot, no sé com han aconseguit col·locar uns quants tòpics que m’agradaria repassar: “L’independentisme ha tensionat la societat catalana”, aquest m’encisa. Es veu que això de traslladar 10.000 policies per tal d’estomacar els qui volien fer una cosa tan perniciosa com votar, no hi te res a veure. “Ha dividit les famílies, els grups,la societat civil en havia discrepàncies? I és clar que hi eren! La gent discuteix. I això , no sols és bo, sinó que a més, és saludable. Els qui confonen la unitat amb la uniformitat, els costa d’entendre-ho.

He deixat per al final una objecció a l’independentisme que caldria no repetir. “La fuga d’empreses, especialment les més grosses, i l’empobriment conseqüent”. És com les anteriors un cinisme. Però cal tenir en compte que ha gaudit d’una incomprensible ingenuïtat per part del Govern. L’economia, tal com està muntada, ja no funciona amb diners reals. Funciona amb la seva capacitat de tenir accés al crèdit. I no pas, de tant en tant. És sempre, i cada dia. Sense una solució restitutòria, no m’estranya que les empreses que en depenen vagin on “l’aixeta”controlada per Montoro, continuí rajant. Cal un pla “B”, abans de la DUI. O decidir un altre model econòmic. Puc estar-hi d’acord, però cal avisar-ho.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li