Empordanesos al Valle de los CaĂ­dos

0
1140

Hi estan enterrades una quarantena de persones mortes a l’Alt Empordà durant la Guerra Civil


 

A la tardor de l’any 2004 es feien unes obres per suprimir el revolt que hi havia a l’entrada de Terrades, al tram de la GI-510 en direcció a Figueres. Per fer les obres es van remoure unes quantes tones de terra a tocar el riu Risset. «Aneu amb compte, que us començaran a aparèixer restes humanes per aquesta zona», va advertir un home gran del poble als responsables de l’obra. Que transcendís públicament, allà no va aparèixer ni cap os ni cap crani. Aquell advertiment, però, tenia un fonament, i és que en aquell indret hi va haver una fossa comuna de la Guerra Civil espanyola, tot que la seva història és ben singular perquè les restes s’havien extret 56 anys abans per anar al Valle de los Caídos.

Aquest monument funerari és notícia aquests dies per la decisió del Govern espanyol de retirar les restes del general Francisco Franco i procedir a la seva reconversió. El Valle de los Caídos, construït per ordre del dictador –i inaugurat el 1959– a les rodalies de Madrid, volia esdevenir un hipotètic símbol de reconciliació nacional. Des d’aquell any i fins al 1983 s’hi van dipositar –previ trasllat del lloc on estaven enterrades– les restes de 33.847 persones víctimes del conflicte bèl·lic. En principi no es distingia de quin bàndol era el cadàver, però mentre que les restes de les víctimes franquistes estaven identificades i tenien el consentiment dels seus familiars, en el cas dels republicans no va ser igual.

Els governs civils de cada província van ser els encarregats de gestionar aquests trasllats, a partir del 1959, seguint una normativa molt estricta que fins i tot concretava el tipus de caixes on s’havia de dipositar les restes mortals. Segons una relació del Govern Civil, que va trobar l’historiador i periodista Joan Pla a l’Arxiu Històric de Girona –i que va desvetllar el 2008 en un reportatge a la Revista de Girona– es desprèn que des de l’Alt Empordà s’hi van traslladar 38 cossos, dels quals només dos estaven identificats. D’aquest total, 32 (31 homes i 1 dona), procedien de la fossa comuna de Terrades.

Els altres eren de Cabanelles –un desconegut mort a trets, el 1936, al pont de can Gummà i inhumat al cementiri de Queixàs–, l’Escala –tres desconeguts exhumats del cementiri de Sant Martí d’Empúries–, Figueres –el farmacèutic Josep Maria Figa, que tot i ser veí de Barcelona exercia a Agullana, mort el 1936 al castell de Sant Ferran– i Vilademuls, que tot i no ser un municipi de l’Alt Empordà s’hi van desenterrar les restes de Ferran Ribas Brunet, veí de Roses i mestre de Vilabertran, mort també el 1936. Al Port de la Selva també es va exhumar una fossa, però no s’hi va trobar res.

LA HISTÒRIA DE LA FOSSA. Carles Riera, que tenia 94 anys aquell 2004, havia fet de pagès tota la vida a Terrades i va ser un dels que em va explicar la història d’aquella fossa comuna: «Aquí hi havia l’església i unes cases, formant un carrer», explicava al mateix lloc on ara hi ha la plaça d’entrada al poble. «Els soldats republicans que ja estaven de retirada van emplenar el temple d’explosius, van avisar la gent del poble perquè marxessin i ho van fer volar tot. En el moment de l’explosió passava per la carretera un camió amb soldats republicans que també marxaven de retirada. Van morir tots. Els van enterrar al barranc. Al cap d’un temps els nacionals van recollir les restes i se les van emportar cap al Valle de los Caídos, a Madrid».

Però si una persona ha estat la memòria viva de la història del poble, aquest era el seu antic secretari municipal, Josep Tarrés. Tenia 10 anys quan van passar els fets. Va concretar molt els fets: «Era el 7 o el 8 de febrer del 1939. Pràcticament tot el poble va fugir, quan els republicans van anunciar que anaven a fer volar l’església. Només es van quedar dos veïns que, tot sigui dit, van resultar il·lesos. Hi van emmagatzemar dinamita, pólvora i material bèl·lic de tot tipus. Això va provocar que al fer-lo explotar, s’hi fes un forat d’uns vint metres de fondària. Mentre anava volant el temple i les cases de la rodalia, un camió de soldats republicans va resultar afectat. Van morir els 29 ocupants que tenia i van ser enterrats tots ells en una fossa comuna, a tocar la carretera», explica. En la relació de l’exhumació feta el 1959 es registren 32 persones.

«Van venir de fora a fer l’excavació i en presència del metge i de l’alcalde es va procedir a retirar les restes que difícilment eren identificables. No hi havia documentació, tot i que es van trobar encara algunes dentadures d’or. Els van carregar en unes caixes i se’ls van emportar cap al Valle de los Caídos. Per tant, avui difícilment hi pot quedar cap resta» em recordava Josep Tarrés.

Aquest trasllat respondria a la voluntat de l’antic règim franquista de convertir el monument funerari en un símbol de reconciliació. El cas de Terrades s’hauria considerat com un infortuni, perquè soldats republicans van ser víctimes de les seves mateixes accions bèl·liques. L’antic secretari també recordava que quinze dies més tard dels fets del febrer del 1939, cinc nois del poble van morir en explotar-los una bomba a les mans mentre estaven jugant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li