Empordanesos a la Batalla de l’Ebre

0
1365

Soldats de la comarca van participar, tant pel bàndol republicà com pel nacional, en l’episodi bèl·lic


 

A un quart d’1 de la matinada del 25 de juliol del 1938 –ha fet, per tant, 80 anys–, i en una nit sense lluna, l’exèrcit republicà va atacar per sorpresa les línies defensives de les tropes franquistes situades entre Amposta i Mequinensa. Començava, així, l’operació militar més gran de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre. El terreny que els republicans van conquerir per sorpresa en un sol dia –prop de 800 quilòmetres quadrats–, els franquistes van necessitar 115 dies i set contraofensives per recuperar-lo. En l’interval, 120.000 baixes entre els dos exèrcits (30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners). Entre ells, desenes d’empordanesos.

Tots els historiadors consideren que aquella batalla va desgastar extraordinàriament l’exèrcit republicà i després de perdre-la ja era evident que no guanyaria la guerra. Entre uns i altres, van arribar a combatre-hi 250.000 soldats i oficials amb unitats, bombarders i caces, per part dels nacionals, arribades de tot l’Estat. Els republicans van rebre el gruix d’efectius mobilitzats des de les regions veïnes, però molts especialment de Catalunya. Allà hi van combatre junts joves de 16 anys –es va mobilitzar l’anomenada Lleva del Biberó– fins als seus pares, homes de 40 anys. Un desajust més que els va passar factura.

No es disposen de dades que identifiquin tots els morts de la batalla, tot i que amb el pas dels anys es va disposant d’un major nombre de noms. Al Memorial de les Camposines, a la Fatarella, hi ha un monument en el qual s’ha gravat el nom de les víctimes identificades –per ordre alfabètic i sense distinció del bàndol en el qual lluitaven– i també acull una ossera, en un espai restringit al públic, on es van dipositant les despulles dels combatents que, encara avui dia, es descobreixen enterrades en diferents punts del territori, tant a barrancs i serralades com a les terres de conreu.

Entre les víctimes que més van impactar a la comarca hi havia Carles Godoy, que va morir el 29 d’agost mentre lluitava en el bàndol nacional –s’havia allistat al Terç de la Verge de Montserrat–i va caure al font de Gandesa, la capital de la comarca de la Terra Alta. Era el fill d’una coneguda família de Figueres, vinculada amb el moviment catòlic. També hi va morir Joaquim Arater, que era comissari polític de la Divisió 40-130 brigada, en aquest cas del bàndol republicà, que també era conegut a la ciutat per haver estat un gran jugador de la Unió Esportiva Figueres. Almenys quatre futbolistes més hi van perdre la vida, a més dels desapareguts, tant de la ciutat com dels pobles de la comarca.

MEMÒRIES INÈDITES. Un empordanès va escriure unes memòries pràcticament inèdites que relaten tots aquells fets des de l’òptica franquista. Es traca del tinent figuerenc Josep Maria Molinet i Calverol, que també estava allistat al Terç Verge de Montserrat, bàsicament format per requetès, és a dir, partidaris de la reinstauració monàrquica del carlisme. Mestre de professió, va dirigir el col·legi Sant Pau de Figueres durant uns quants anys i va ser regidor de l’Ajuntament durant el franquisme. Encara avui diverses generacions recorden el seu pas per les aules. Va escriure unes memòries, que estan inèdites, on explica el dia a dia d’aquella ofensiva bèl·lica.

Segons aquest text, al qual va tenir accés el periodista gironí Josep Víctor Gay, es coneix el protagonisme que va tenir el Terç durant aquesta batalla. Els 400 homes que l’integraven eren a Extremadura quan es va produir l’ofensiva republicana per Miravet i immediatament van tornar cap a Catalunya, que era d’on provenien tots els seus integrants. «Anem a Catalunya. Així arribarà l’hora tan anhelada pel Terç de Montserrat, ja que d’aquesta manera els requetès els sembla que cooperaran més directament en l’alliberament de les seves llars», explica.

El Terç va estar al front de l’Ebre fins a les vigílies del dia de Nadal del 1938. Una de les operacions més arriscades que va protagonitzar està relatada al dietari de Molinet i és relatada així per Gay, en un treball de recerca històrica: «El 19 d’agost del 1938 l’objectiu a conquerir pel Terç de Montserrat era l’anònima cota 481, dita Punta Targa. L’avenç l’havien de fer protegits per dos batallons de l’exèrcit regular (el de Ceuta, núm. 7, i el 131, de Bailén), però aquests, davant del mortífer foc republicà, no es mogueren de les seves posicions. Les baixes catalanes van ser d’escàndol: 58 morts i 170 ferits. Només la prudència de l’alferes gironí Josep Maria Molinet i Calverol va evitar l’aniquilació definitiva d’aquella unitat que, curiosament, l’endemà va ocupar les posicions republicanes ja abandonades. Restava donar sepultura als morts i evacuar els ferits».

Entre els empordanesos del Terç morts en combat hi ha, a més de Carles Godoy, el jove de 18 anys Pere Guitart Pujol, del mas Payet de l’Escala; Tomàs Jordà i Vilanova, un estudiant de 18 anys de Figueres; Ferran Planas i Lluís, un fuster de 20 anys del nucli de Vilarobau, de la localitat de Ventalló, i el seminarista escalenc Miquel Quintana i Batalla, de 21 anys.

Les dades han estat recollides per una associació que desprÊs de la Guerra Civil va aplegar els membres que havien estat al Terç.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li