Empordanesos a la Batalla de l’Ebre

0
1206

Soldats de la comarca van participar, tant pel bĂ ndol republicĂ  com pel nacional, en l’episodi bĂšl·lic


 

A un quart d’1 de la matinada del 25 de juliol del 1938 –ha fet, per tant, 80 anys–, i en una nit sense lluna, l’exĂšrcit republicĂ  va atacar per sorpresa les lĂ­nies defensives de les tropes franquistes situades entre Amposta i Mequinensa. Començava, aixĂ­, l’operaciĂł militar mĂ©s gran de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre. El terreny que els republicans van conquerir per sorpresa en un sol dia –prop de 800 quilĂČmetres quadrats–, els franquistes van necessitar 115 dies i set contraofensives per recuperar-lo. En l’interval, 120.000 baixes entre els dos exĂšrcits (30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners). Entre ells, desenes d’empordanesos.

Tots els historiadors consideren que aquella batalla va desgastar extraordinĂ riament l’exĂšrcit republicĂ  i desprĂ©s de perdre-la ja era evident que no guanyaria la guerra. Entre uns i altres, van arribar a combatre-hi 250.000 soldats i oficials amb unitats, bombarders i caces, per part dels nacionals, arribades de tot l’Estat. Els republicans van rebre el gruix d’efectius mobilitzats des de les regions veĂŻnes, perĂČ molts especialment de Catalunya. AllĂ  hi van combatre junts joves de 16 anys –es va mobilitzar l’anomenada Lleva del Biberó– fins als seus pares, homes de 40 anys. Un desajust mĂ©s que els va passar factura.

No es disposen de dades que identifiquin tots els morts de la batalla, tot i que amb el pas dels anys es va disposant d’un major nombre de noms. Al Memorial de les Camposines, a la Fatarella, hi ha un monument en el qual s’ha gravat el nom de les vĂ­ctimes identificades –per ordre alfabĂštic i sense distinciĂł del bĂ ndol en el qual lluitaven– i tambĂ© acull una ossera, en un espai restringit al pĂșblic, on es van dipositant les despulles dels combatents que, encara avui dia, es descobreixen enterrades en diferents punts del territori, tant a barrancs i serralades com a les terres de conreu.

Entre les vĂ­ctimes que mĂ©s van impactar a la comarca hi havia Carles Godoy, que va morir el 29 d’agost mentre lluitava en el bĂ ndol nacional –s’havia allistat al Terç de la Verge de Montserrat–i va caure al font de Gandesa, la capital de la comarca de la Terra Alta. Era el fill d’una coneguda famĂ­lia de Figueres, vinculada amb el moviment catĂČlic. TambĂ© hi va morir Joaquim Arater, que era comissari polĂ­tic de la DivisiĂł 40-130 brigada, en aquest cas del bĂ ndol republicĂ , que tambĂ© era conegut a la ciutat per haver estat un gran jugador de la UniĂł Esportiva Figueres. Almenys quatre futbolistes mĂ©s hi van perdre la vida, a mĂ©s dels desapareguts, tant de la ciutat com dels pobles de la comarca.

MEMÒRIES INÈDITES. Un empordanĂšs va escriure unes memĂČries prĂ cticament inĂšdites que relaten tots aquells fets des de l’ĂČptica franquista. Es traca del tinent figuerenc Josep Maria Molinet i Calverol, que tambĂ© estava allistat al Terç Verge de Montserrat, bĂ sicament format per requetĂšs, Ă©s a dir, partidaris de la reinstauraciĂł monĂ rquica del carlisme. Mestre de professiĂł, va dirigir el col·legi Sant Pau de Figueres durant uns quants anys i va ser regidor de l’Ajuntament durant el franquisme. Encara avui diverses generacions recorden el seu pas per les aules. Va escriure unes memĂČries, que estan inĂšdites, on explica el dia a dia d’aquella ofensiva bĂšl·lica.

Segons aquest text, al qual va tenir accĂ©s el periodista gironĂ­ Josep VĂ­ctor Gay, es coneix el protagonisme que va tenir el Terç durant aquesta batalla. Els 400 homes que l’integraven eren a Extremadura quan es va produir l’ofensiva republicana per Miravet i immediatament van tornar cap a Catalunya, que era d’on provenien tots els seus integrants. «Anem a Catalunya. AixĂ­ arribarĂ  l’hora tan anhelada pel Terç de Montserrat, ja que d’aquesta manera els requetĂšs els sembla que cooperaran mĂ©s directament en l’alliberament de les seves llars», explica.

El Terç va estar al front de l’Ebre fins a les vigĂ­lies del dia de Nadal del 1938. Una de les operacions mĂ©s arriscades que va protagonitzar estĂ  relatada al dietari de Molinet i Ă©s relatada aixĂ­ per Gay, en un treball de recerca histĂČrica: «El 19 d’agost del 1938 l’objectiu a conquerir pel Terç de Montserrat era l’anĂČnima cota 481, dita Punta Targa. L’avenç l’havien de fer protegits per dos batallons de l’exĂšrcit regular (el de Ceuta, nĂșm. 7, i el 131, de BailĂ©n), perĂČ aquests, davant del mortĂ­fer foc republicĂ , no es mogueren de les seves posicions. Les baixes catalanes van ser d’escĂ ndol: 58 morts i 170 ferits. NomĂ©s la prudĂšncia de l’alferes gironĂ­ Josep Maria Molinet i Calverol va evitar l’aniquilaciĂł definitiva d’aquella unitat que, curiosament, l’endemĂ  va ocupar les posicions republicanes ja abandonades. Restava donar sepultura als morts i evacuar els ferits».

Entre els empordanesos del Terç morts en combat hi ha, a mĂ©s de Carles Godoy, el jove de 18 anys Pere Guitart Pujol, del mas Payet de l’Escala; TomĂ s JordĂ  i Vilanova, un estudiant de 18 anys de Figueres; Ferran Planas i LluĂ­s, un fuster de 20 anys del nucli de Vilarobau, de la localitat de VentallĂł, i el seminarista escalenc Miquel Quintana i Batalla, de 21 anys.

Les dades han estat recollides per una associació que després de la Guerra Civil va aplegar els membres que havien estat al Terç.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li