Els senyors dels camins

0
856

La revista ‘Alberes’ dedica un dossier a l’ofici de pastor i la pràctica de la transhumància a l’Alt Empordà


 

Pastors, cabrers i vaquers eren considerats els «senyors dels camins». AixĂ­ ho escriu el director d’Alberes, David Pujol, en el darrer nĂșmero de la revista dedicat a aquest ofici i a la transhumĂ ncia. I Ă©s que, des de temps immemorials, la transhumĂ ncia havia estat ben present a la plana empordanesa que rebia, els mesos d’hivern, els ramats vinguts, sobretot, dels pobles del RipollĂšs. Fins als anys cinquanta del segle passat, la transhumĂ ncia era, generalment, d’ovelles. Ara, predominen els ramats de vaques. PerĂČ no cal dir que es tracta d’una prĂ ctica que s’estĂ  perdent. «Hem volgut reflectir aquest patrimoni en retrocĂ©s, el de les pastures de muntanya. Hem parlat tant amb pastors transhumants com amb pastors fixes, que no sĂłn nĂČmades, que tenen el seu ramat», explica la subdirectora de la revista, Roser Bech.

ELS ÚLTIMS TRANSHUMANTS. De transhumants en queden comptats. L’excepciĂł a la comarca, i probablement els Ășnics de tot Catalunya, sĂłn els germans Joan i Carles Fontdecaba de Llanars, que fa nou anys van recuperar la transhumĂ ncia i a qui Bech dedica un article. Els mesos d’hivern les seves vaques pasturen a Avinyonet de PuigventĂłs i quan ve el bon temps pugen el bestiar, a peu, a fins a les muntanyes ripolleses. «Tradicionalment, es pujava el bestiar al mes de maig, per la Santa Creu, i per Sant Miquel, a finals de setembre, es baixava. Els germans Fontdecaba han recuperat nomĂ©s la pujada i, la tornada, la fan amb camions», relata Bech. En aquest sentit, la subdirectora conclou: «PodrĂ­em dir que la transhumĂ ncia moderna passa per pujar i baixar el bestiar amb camions». I Ă©s que el transport amb camions Ă©s l’opciĂł mĂ©s senzilla: moltes de les carrerades o passos de bestiar, amb la construcciĂł d’infraestructures i carreteres, han anat desapareixent.

ANÈCDOTES. La historiadora Lurdes Boix, al reportatge «Pastors vora mar», parla de famĂ­lies de l’Escala que procedeixen de pastors originaris de Pardines i Queralbs. El fotĂČgraf Josep Esquirol va captar algunes imatges de ramats que pasturaven –atalaien o engegaven, com es diu a l’Empordà– els ramats prop dels penya-segats del MontgrĂ­ i pescadors relaten que havien rescatat xais i ovelles despenyats.

TESTIMONIS EN EL PAISATGE. Si l’ofici s’estĂ  extingint a marxes forçades encara queden testimonis en el paisatge, destaca Bech: «D’una banda, els camins de ramaders o carrerades que, en alguns llocs, com la zona del cap de Creus, sĂłn marcades amb pedra seca, perquĂš el bestiar no es fiquĂ©s a dins les vinyes o els cultius. Barraques i corrals tambĂ© sĂłn testimoni d’aquesta prĂ ctica ancestral». Tot i aixĂČ, la revista albira el futur de l’ofici i el d’una jove pastora de Navata, Anna Plana. El proper dossier d’Alberes, que sortirĂ  a l’estiu, posa en relleu una altra feina, en aquest cas, de mĂ©s recolliment: la d’escriure.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li