Els secrets de les espelmes

0
690

Bruno Pérez, l’ideòleg de l’espectacular encesa, desvela les curiositats de la parròquia de Sant Pere


Prop de gairebé 1.000 persones van passar per la Gran Encesa d’Espelmes de la parròquia de Sant Pere entre el dilluns 12 i el dimarts 13. Ara, una setmana més tard, el creador d’aquest espectacle visual ens parla d’algunes curiositats que hi ha darrere de tot aquest muntatge.

LA SENZILLESA. A vegades la resposta correcta és la més simple. Com en les espelmes de la lletra M. Ema de mil·lenari. No és una ema de Maria, ni una e camuflada que representi Epsilon. «Aquí tothom ha vist una cosa diferent», explica Pérez.

EL LLAÇ GROC. Aquest ha estat un dels punts mĂ©s controvertits i comentats. Hi havia un llaç groc al centre de l’edifici? Les esglĂ©sies es construĂŻen a partir d’un cercle central, i sempre amb forma de creu. PĂ©rez volia representar aquest origen, i alhora fer que en sortissin uns «rajos de llum». Però… l’esgotament desprĂ©s de col·locar la resta d’espelmes va fer que es quedĂ©s amb aquella forma geomètrica que casualment ha quedat com un llaç groc.

I LA SENYERA? AquĂ­ apareix un dels secrets mĂ©s grans del muntatge. Inicialment als confessionaris hi anaven unes senyeres, però «vam calcular malament, i per tema de colors no tenia els elements necessaris per fer-les. Vaig recordar la imatge de la sanefa d’un lavabo de Santorini… i va quedar igual», confessa PĂ©rez.

LES CLAUS. Corresponen a un dibuix fet pels picapedrers, situat a l’esquerra de l’entrada principal. D’aquí provenen.

EL PEIX. Aquest sĂ­mbol d’humilitat, de senzillesa, d’origen del cristianisme, Ă©s un recordatori «per mi i per la resta, del fet que sols no som res», explica PĂ©rez, que afegeix que «la sorpresa va ser a l’encesa… miro l’altar i hi ha un peix dibuixat que jo no ho sabia, a mĂ©s el peix quedava enquadrat dins del reflex de les espelmes».

MÉS ELEMENTS. Hi havia un homenatge pels que ja no hi sĂłn. SĂłn les espelmes situades als bancs. Col·locades de la mateixa forma en què la gent s’asseu quan va a missa, separats arreu dels bancs. «A l’entrada hi havien d’anar una gran quantitat d’espelmes, però la tramuntana en va apagar la meitat. Aquella forma que va quedar… ni jo mateix ho sĂ©… però ha quedat maco».

MISSATGES DE CIUTAT. Una de les coses que van parlar és que havia de ser una celebració de ciutat, no d’església. Per això el muntatge incorpora un gran «Visca Figueres», i una referència als «Special Olimpics» celebrats fa 20 anys, i la bandera de la capital alt-empordanesa.

EL MUNTATGE. Se n’havia parlat abans, però fins a principis de setembre no es va confirmar el projecte. Bruno Pérez va tenir clar el disseny: «A la primera visita ja vaig veure que hi faríem». A partir d’aquí, la feina més dura. Jornades llargues de 10 i 12 hores preparant i col·locant espelmes. Tenint cura de les que s’apagaven, i tornant a posar a lloc les que els visitants movien. A més a més, havien de posar especial atenció quan entrava un nen per evitar un «desastre». «Des de petits se’ns ensenya que les espelmes es bufen», explica Pérez. La recollida va ser una de les millors coses, «només hi vam estar una hora i vint-i-cinc minuts, els voluntaris van estar espectaculars».

MÉS CURIOSITATS. Des del dia de l’encesa fins a l’apagada, la temperatura del recinte va superar els 30 graus. El primer dia hi havia 5.188 espelmes, entre les que es van canviar a la nit, i l’endemà es va arribar a 5.470. Algunes d’aquestes s’havien utilitzat anteriorment en muntatges com el de la catedral de Burgos. Per cert, no hi ha cap símbol maçònic.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li