Els primers romans

0
454

La ciutat romana d’Empúries tenia inicialment una muralla diferent de la que es coneixia fins ara. La troballa es va fer de manera casual, ara fa tres anys, arran dels treballs d’excavació previs a la construcció del nou edifici de recepció de visitants en el jaciment arqueològic que s’inaugurarà el proper estiu. El conservador del Museu d’Empúries, Quim Tremoleda, va explicar les característiques del singular descobriment, fins ara inèdit, en el transcurs d’una conferència que va oferir dijous passat a La Cate, organitzada per l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE).
Precisament la seva xerrada va obrir el cicle que porta per títol Novetats en la recerca històrica empordanesa. Darreres investigacions, primers resultats. La nova presidenta de l’IEE, la també arqueòloga Anna Maria Puig, va explicar que al llarg de tot aquest cicle “tindrem l’oportunitat de conèixer els resultats de les recerques més recents que s’estan fent a la nostra comarca, de la mà dels professionals que les estan portant a terme.”
Va afegir que “la voluntat era d’estructura i ordenar cronològicament en dues parts ben diferenciades: la recerca en arqueologia i la que es fa en arxius. A causa, però, del fet que alguns d’aquests jaciments es troben en plena fase d’excavació, ens ha obligat a ajustar el calendari al ritme dels treballs que s’hi estan fent.” Tremoleda va agrair que l’IEE dediqués el cicle de conferències a la recerca “en un moment en què no s’hi aposta gaire”.

NOVA EMPÚRIES. Segons apunten les primeres hipòtesis, es tractaria de les restes de la base militar del segle II aC que van edificar els romans després de controlar la ciutat grega d’Empúries. El tram de paret desenterrat fa uns 25 metres de llargada i la seva alçada és de 2,80 metres per una amplada de 3,40 metres. Ara bé, una prospecció geofísica ha permès calcular que la muralla tenia prop de dos quilòmetres de perímetre i que tancava una àrea de 20 hectàrees, ubicada al costat de l’Empúries grega.
Aquesta nova fortificació va servir de base per als nous contingents militars que enviava Roma per avançar en la romanització d’Hispània. De fet, el recinte no conserva grans estructures interiors perquè els soldats s’hi van establir de manera provisional en campaments. Tot fa pensar que va ser utilitzada per un curt espai de temps i que va tenir una utilitat dividada en tres fases, en funció de les accions militars dels romans en la conquesta de la resta de la península Ibèrica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li