‘Els pobles de l’Empordà‘: ja hi són tots

0
1069

Apareix el quart i darrer volum de la reedició de l’obra que va escriure Montserrat Vayreda fa mig segle


La mateixa tenacitat que va tenir en vida l’escriptora empordanesa Montserrat Vayreda per recórrer i descriure tots i cadascun dels 68 municipis (amb els seus nuclis i agregats inclosos) de la comarca, han tingut un grup de persones vinculades amb aquesta autora a l’hora de reeditar la seva obra més emblemàtica, «Els pobles de l’Empordà».

El text original, publicat a finals dels anys 90 en edició de fascicles de bibliòfil, estava exhaurit (només es podia trobar en llibreries de vell) i ara s’ha reeditat en quatre volums, el darrer dels quals acaba de sortir a la venda, culminant d’aquesta manera un projecte, encarregat a Edicions Vitel·la, que semblava una utopia quan es va posar en marxa ara fa tres anys.

Tot plegat ha estat possible gràcies a un llegat econòmic que va deixar la bibliotecària Maria Perxés, amiga de Vayreda, i que el gestionen com a marmessores l’escriptora i filòloga Anna Maria Velaz, alhora estudiosa de l’obra de la poetessa, i Maria Pilar Carreras, juntament amb el seu marit i nebot de l’autora, Jordi Bonaterra. Institucions com la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal també han col·laborat amb la iniciativa.

Aquest darrer volum, que serà presentat quan les condicions de la pandèmia ho facin més favorable, comença a Sant Climent de Sescebes i el nucli de Vilartolí i acaba a Vilaür. Entremig descriu poblacions com Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador, Saus, Camallera, Vilabertran, Vilafant i Vilamalla, fins a 23 en total, a més d’una dotzena d’agregats.

UNA OBRA TITÀNICA. Tothom qui la va conèixer recorda la vitalitat i la tenacitat de Montserrat Vayreda a l’hora d’emprendre qualsevol activitat, unes virtuts idèntiques al seu rigor a l’hora d’escriure, com queda ben palès en aquests quatre volums on descriu cada localitat fins al més mínim detall. Així, durant 15 anys —entre 1971 i 1987— l’autora va trepitjar cada un dels 68 municipis de la comarca més els seus agregats —un centenar de nuclis en total—, es va documentar, va redactar un text descriptiu exhaustiu i fins i tot els va dedicar una poesia.

L’estiu del 1978, Vayreda emprèn la publicació de l’obra, tot i que encara no l’havia acabat d’escriure, i entre els anys 1978 i 1990 es publicà en fascicles, aplegats en 138 carpetes de gran format distribuïdes en sis capses-estoig. Il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics il·lustraven el text, que en la seva reedició ha calgut seleccionar i reduir per raons econòmiques. Editada a Figueres per ART 3 i comercialitzada per subscripció, l’obra va suscitar curiositat i interès a la comarca. Però a causa de les especials característiques de l’edició i de la seva difusió, restringida als subscriptors, era relativament poc coneguda fins ara.

Velaz reconeix que «Els pobles de l’Alt Empordà», com a peça de bibliòfil que era, «va esdevenir amb el temps una obra introbable i d’accés molt limitat. Calia, doncs, tant pel seu perdurable valor com a document, com per la seva qualitat literària, promoure’n novament el coneixement i posar-la, definitivament, a l’abast del lector actual. De fet, ens consta que Montserrat Vayreda ja havia manifestat el seu interès de divulgar-la amb una nova edició més manejable i assequible.»

Velaz afegeix «aquesta publicació també ens permet tornar a parlar de Montserrat Vayreda, donar-la a conèixer a les noves generacions i revifar la seva figura entre totes aquelles persones que l’havien llegit i conegut». La filòloga i estudiosa de la seva obra assenyala que encara hi ha textos inèdits que s’hauran de donar a conèixer en un futur. En aquest sentit, tant ella com la resta de col·laboradors en el projecte, un cop culminat, ja tenen en perspectiva la celebració del centenari del naixement de la poetessa, el 2026.

Velaz explica que «Montserrat Vayreda relata en aquesta obra tots i cadascun dels municipis de la comarca amb els seus trets més significatius, amb considerables referències de caire històric, arquitectònic i artístic, social, geogràfic o paisatgístic. I, naturalment, a través de la seva peculiar mirada, que ella mateixa defineix entre poètica i realista. Amb una afinada sensibilitat literària, ens descriu un paisatge, però també amb un desacomplexat i agut sentit de la realitat alça una veu crítica davant tot allò d’impropi, inadequat o negligent que percep en el seu recorregut per la geografia empordanesa.»

Afegeix que per escriure l’obra, Vayreda «es documenta en els arxius i es recolza en una bibliografia rigorosa, que s’especifica en l’aparat de notes de cada fascicle; però el que té més mèrit és que l’autora recorre tots els pobles i llogarrets, trepitja carrers costeruts i empedrats, puja turons i campanars, emprèn els emboscats camins d’ermites i esglesioles abandonades, conversa amb la gent dels pobles que feineja o que li surt al pas de manera espontània». Mig segle més tard d’haver-la començat, torna a ser a l’abast de tothom. En aquest sentit, «Els pobles de l’Alt Empordà»posseeix avui, a més del seu valor essencial, un indubtable valor documental, ja que mostra l’evolució —majoritàriament positiva— que han experimentat els nostres pobles a través dels temps.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li