Els peus de Fra Marc ja sĂłn al cel

Mor el figuerenc Anicet Vallès, monjo del monestir de Poblet des de feia 60 anys

L’ordre dels monjos cistercencs es caracteritza per aquella màxima tan coneguda d’ora et labora (resa i treballa). La matinada de diumenge passat moria al monestir de Poblet el monjo figuerenc Fra Marc Vallès. Al matí, la comunitat feia un comunicat anunciant la defunció per Twitter, tot assenyalant que la defunció s’havia produït a l’infermeria del monestir, mentre el pare Abat li recitava el salm 26: «El Senyor m’il·lumina i em salva». La simplicitat de la regla de Sant Benet portada al segle XXI. Tenia 84 anys d’edat i en feia 60 que era monjo. El funeral es va celebrar l’endemà.

La notícia, que es va conèixer a la comarca a les poques hores, va impressionar totes aquelles persones que l’havien conegut en vida. Alguns, ja a la seva joventut, quan era un destacat jugador de la Unió Esportiva Figueres, tot recordant que va comunicar el seu ingrés al monestir just després d’haver acabat un partit de futbol i davant la sorpresa de tothom. La majoria, però, havien tingut contacte amb Fra Marc arran de fer una visita a Poblet o quan venia a la seva terra a veure la família. Tots els comentaris expressats per xarxes posen en evidència la seva excepcional i carismàtica personalitat.

Anicet Vallès i Rovira —el nom de Marc li van posar quan va entrar a Poblet— havia nascut a Figueres el 1937, és a dir, en plena Guerra Civil. Era el desè d’onze germans d’una nissaga que ha donat diversos prohoms al país (fa quatre mesos moria en Pep, reconegut crític d’art). Entre els altres germans, també cal recordar el pintor Evarist, l’advocat Ramon i l’editor Carles. El seu pare era notari i juntament amb la seva mare eren oriünds dels Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Van destinar-lo a Figueres el 1932 i va viure-hi fins a la seva mort, el 1956.

VOCACIÓ. Després d’estudiar a les escoles de Sant Vicenç de Paül, La Salle i a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, va començar el Peritatge Elèctric i va fer uns cursos d’ATS a l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Paral·lelament era el capità de l’equip blanc-i-blau i quan estava a punt de ser fitxat per l’Espanyol decideix entrar al monestir de Poblet. Tenia 22 anys. Com a monjo ha fet d’infermer, sagristà, impressor, bibliotecari, guia, hostatger, campaner i hortolà.

Va ser una persona inquieta, que va aprendre a escoltar i a guardar silenci, però al mateix temps era un gran comunicador, com quedava evident quan realitzava les visites guiades al monestir. En aquest sentit va publicar el volum Una visita guiada al monestir de Santa Maria de Poblet (2001), traduït al castellà i anglès, que Ês una transcripció de tot allò que explicava.

També té escrit un volum inèdit sobre els aspectes esotèrics de l’arquitectura de Poblet i els seus simbolismes. Una temàtica amb la qual havia parlat sovint amb un germà seu, Pep, mort el passat mes de setembre i amb el psiquiatra figuerenc Carles Frigola que havia fet sovint estades amb la comunitat i explicava que el monjo figuerenc li va permetre consultar un conjunt de manuals d’alquímia, guardats a la biblioteca.

Un dels seus lemes, molt comentat aquest diumenge arran del seu traspàs, era aquell que transmetia a tothom: «Respira, dóna gràcies i estima!» Sempre recomanava que respirés bé. L’escriptor Josep Pla, al qual Fra Marc va cuidar durant els darrers mesos de la seva vida, recordava que «aquest monjo de Poblet em va salvar la vida, un dia, simplement, ensenyant-me a respirar. Em va dir que jo tenia 140 pulsacions per minut, i que s’havia de mirar de rebaixar. Em va ensenyar a respirar a poc a poc, i les pulsacions van baixar», segons recull l’escriptor Josep Valls al seu llibre Històries de Josep Pla.

Pla havia estat un hoste habitual de Poblet al llarg de la seva vida, mantenint una bona amistat amb la comunitat fins al punt que els va escriure una guia. A petició del pare abat Maur Esteve, Vallès va cuidar de l’escriptor durant els darrers mesos de la seva vida, a començament de l’any 1981, tant durant la seva estada a la clínica Santa Creu de Figueres com al mas de Llofriu, on va morir el 23 d’abril. L’abat, segons el necrologi de Poblet, és l’anterior monjo mort al monestir abans de Vallès, concretament el novembre del 2014. «Aquest senyor sí que és un sant», va dir Pla en diverses ocasions. En uns escrits al diari Avui, Vallès va explicar les seves vivències d’aquells mesos tot assenyalant que «Pla era un home d’una humanitat transcendent, enfangada a la terra i moguda per la tramuntana».

Entre els nombrosos testimonis de persones que l’han tractat al llarg de la seva vida monacal hi figura també el del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, que al seu llibre M’explico recorda que en una visita al monestir, el 3 de febrer de 2017, va compartir unes hores de reflexió amb la comunitat i va voler que hi participés Fra Marc, amb el qual es van saludar efusivament tot comentant aquella pregunta que sempre feia als visitants: «On vius?». Tothom responia la seva població de residència, però el monjo els replicava: «No, vius allà on tens els peus!». Una frase simple, però que amagava una gran transcendència. Per als creients, avui, Vallès viu al cel.