Els museus com a espais transformadors

0
1071

L’equipament patrimonial transformador és el que capacita el visitant per a l’acció transformadora del seu entorn, a través d’activitats educatives que incorporen, en el seu disseny, el diàleg permanent entre l’acció (fer), la reflexió (pensar), la conversa (comunicar) i l’emoció (sentir). Llegia aquesta afirmació a la «Guia per avaluar el disseny de les activitats educatives patrimonials» escrita per la comunitat de pràctica (CoP) Patrimoni i Escola, un grup de 21 persones professionals de l’àmbit de l’educació i el patrimoni. Particularment, no puc estar més d’acord amb aquesta afirmació: per mi un museu ha de ser capaç de transformar l’entorn i les persones que el visiten. A més, ha de fer de motor per despertar el sentit crític de la societat i produir canvis reals en les relacions de poder, en els relats, en les teories assumides, en la creació de noves relacions, en l’activació de recursos latents, etc. I per fer-ho, soc de l’opinió que cal situar la persona al centre de l’acció del museu, apoderar-la perquè pugui desenvolupar una mirada crítica i esdevingui agent clau – i actiu – del canvi social. A més d’oferir una oferta d’activitats i propostes perquè tothom el pugui viure i apropiar-se’l. Per aconseguir-ho cal fomentar les accions participades per transformar els visitants en actors i creadors de contingut, i perquè aquests puguin passar de visitants a ambaixadors del museu.

Crear procés participat requereix un canvi de mentalitat i no totes les tipologies de participació són adients per a tots els museus, i també hem de tenir clar que no tota l’activitat que genera i de la qual és responsable un museu s’ha de fer a partir de processos de cocreació i participació (almenys en la totalitat de cada acció). Un procés de participació requereix més implicació que organitzar un projecte de dalt cap a baix, a més generalment requereix més temps. Cal crear un clima de treball de confiança i respecte en un entorn segur i còmode per poder compartir experiències, manifestar inquietuds, poder criticar i construir lliurement. Un procés de cocreació es realitza de baix cap a dalt, per això es fa necessària una gran flexibilitat, agilitat i alhora paciència. També cal tenir clar que en tot procés participat es fa necessari tenir un equip impulsor que sigui capaç de liderar el projecte i coordinar les persones implicades, els espais i els recursos necessaris per dur a terme el projecte.

Tenint en compte el punt d’incertesa d’un projecte d’aquestes característiques, cal posar ordre i control, ja que no podem saber del tot que passarà i com evolucionarà el projecte. Per això cal definir d’un bon principi: els actors i els seus graus d’implicació al projecte, els objectius, els marcs de treball compartit, els recursos disponibles (materials, econòmics, espais de treball, etc.), i si cal, quines accions es poden realitzar per ampliar els recursos. Per acabar, cal definir una estratègia de comunicació que ajudi a posar en valor el projecte i aconsegueixi donar-lo a conèixer més enllà del grup implicat. En aquest sentit, documentar el procés és una forma de visibilitat, i en donar a conèixer el que és intangible del procés en aquest sentit, en un procediment així, pren importància el procés i només el resultat.

Escolta activa i ètica hacker com a pilars. Al llarg de tot el procés és de vital importància una actitud d’escolta activa. Per això, s’han de crear canals de comunicació i informació clars i transparents per poder generar el clima de confiança necessari i poder-se adaptar als canvis que sorgiran. Un procés és verdaderament participatiu quan no implica una voluntat de compartir i de produir nous espais de col·laboració i participació? La participació requereix accés lliure a la informació, la millora de qualitat de vida de les persones i sobretot de codi lliure i obert de manera que aquest sigui comunicable, replicable i també millorable, és a dir, una ètica hacker.

Creació d’un grup ciutadà de recerca i d’investigació que doni resposta als reptes que afronta el patrimoni a partir del treball basat en la innovació social oberta i a través de dinàmiques de ciència ciutadana i d’educació self learning, aquest podria ser un exemple de treball. L’objectiu del grup: la cocreació d’un model propi d’actuació per afrontar els diferents reptes i oportunitats que presenta el patrimoni local. El CoP defensa que en un museu o centre patrimonial transformador es genera aprenentatge, no es transmet informació. Els processos participatius són un espai idoni d’aprenentatge; hem de passar del paternalisme a lloc de debat, participació i cocreació. Qui entri avui als espais culturals i museus ha de trobar propostes i objectes que li facin preguntes i generin reptes compartits.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li