Els microconcerts de la festa major de Sant Pere aposten per la mĂşsica en directe

0
715

El Pot Petit i Di-Versiones van oferir tres directes de 45 minuts sobre un escenari mòbil al sostre d’un autobús


 

La música és meravellosa. És d’aquelles poques coses màgiques de la vida que són capaces de fer oblidar un mal record, i fins i tot algunes vegades èpoques molt fosques. El format de microrevetlles proposat per l’Ajuntament per la festa de Sant Pere d’aquest any ha estat un veritable encert. La reinvenció de la posada en escena ha permès que figuerencs i figuerenques hagin pogut gaudir de sis microconcerts en només dos dies. La fórmula ha consistit a traslladar els dos grups amb un escenari mòbil de punta a punta de la ciutat. Les actuacions tenien una durada preestablerta de 45 minuts. D’aquesta manera es van aconseguir evitar les aglomeracions i, alhora, arribar a un públic més ampli.

EL POT PETIT. El grup familiar va oferir tres concerts de 45 minuts de durada durant la tarda-nit del dissabte. La primera actuació va començar a les 18.30 h al passeig Nou; al cap d’una hora es trobaven al Parc de les Aigües, i a les 20.30 h va començar la seva darrera actuació a l’aparcament de l’antic camp de futbol del Far.

DI-VERSIONES. El grup de Calonge també va fer tres actuacions durant la nit del diumenge. La primera va ser a les 21 h al passeig Nou, amb totes les localitats plenes. A les 22 h començava la seva segona actuació al Parc de les Aigües, amb un públic entregat. Ja des de l’inici Albert Fort va avisar el públic: «Us podeu aixecar, picar de mans i cantar, però mantingueu les distàncies». Dit i fet. El públic, dempeus, cantava i ballava de manera estàtica. Les cadires s’utilitzaven com a guarda-robes, i només servien com a punts de referència per mantenir la distància. Quaranta-cinc minuts més tard, i tot i les demandes d’un bis per part del públic, el grup va haver de marxar a la seva següent funció, al carrer del Far, programada a les 23 h.

SEGURETAT. Per garantir la distància i les mesures de distanciament, les localitats estaven separades entre elles per un metre i mig. Tot i ser a l’aire lliure, l’ús de la mascareta era obligatori per accedir a l’espai habilitat. A més a més, s’havia de reservar el seient amb un registre previ gratuït.

Un conjunt de tràmits necessaris per poder conciliar públic i artistes al mateix espai. Una fórmula imaginativa i molt vàlida, per tornar a portar la música al seu espai natural; dalt de l’escenari. Ho necessitàvem. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li