Els maltractaments a la gent gran, una realitat sovint invisibilitzada

0
582

Pandèmia i confinament han aguditzat una situació ja silenciada per si mateixa, i els professionals volen fomentar el treball en xarxa i la conscienciació per posar-hi fre


Que la covid-19 ha provocat estralls econòmics en la població és innegable. Els seus efectes, però, van molt més enllà. I un dels més invisibilitzats és de caire social. Les famílies van estar moltes setmanes tancades a casa, i la gent gran encara va tardar més a sortir. Això va provocar uns aïllaments que, en molts casos, van portar associats diversos tipus de maltractaments, ja fossin voluntaris o involuntaris. I ara, gairebé dos anys després de l’esclat de la pandèmia, la situació es comença a destapar.

Es tracta d’una problemàtica generalitzada arreu de Catalunya, però especialment intensa en una comarca com l’Alt Empordà, on la taxa d’envelliment ronda el 18%. I per visibilitzar el tema, conscienciar la població i, sobretot, fomentar el treball en xarxa i la institucionalització d’unes eines de treball comunes, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) i la Fundació Salut Empordà (FSE) han organitzat un seminari web sobre maltractaments a la gent gran. Es farà el proper divendres (26 de novembre), i ja hi ha més de 300 persones inscrites.

Dues de les persones que coneixen més bé l’estat de la situació a la comarca són la Glòria Pla i la Sandra Devesa. La Glòria és psicòloga i tècnica de l’equip d’Atenció a les Famílies i Envelliment Actiu del CCAE, i la Sandra és la coordinadora de Treball Social de la FSE. Totes dues coincideixen en què els maltractaments a la gent gran són «una realitat encara molt invisible». «El que hem anat observant durant aquests mesos és que estem una mica com a la punta de l’iceberg. Només estem detectant els casos de més complexitat i més greus, però n’hi ha molts que no ens arriben, ni a Serveis Socials ni a Salut», lamenten.

En algunes ocasions aquests maltractaments sĂłn fĂ­sics, i sĂłn els que mĂ©s es veuen perquè solen acabar en un servei d’Urgències o a Salut. Però a les llars de la comarca tambĂ© s’hi estan detectant molts abusos econòmics, negligències (no es tĂ© cura de la persona o no es cobreixen bĂ© les seves necessitats) o abusos psicològics (infantilitzaciĂł, crits, xantatges…), entre d’altres.

UN TREBALL DE TERRITORI. Un dels grans obstacles amb què es troben els professionals és que, així com en temes d’infància o violència de gènere hi ha uns protocols i unes eines concretes, per als maltractaments a la gent gran tot això encara no existeix. De moment, l’única cosa que hi ha és la Taula comarcal de maltractaments a les persones grans de l’Alt Empordà, constituïda pels mateixos professionals arran de la Guia territorial de les comarques gironines.

L’objectiu d’aquest organisme Ă©s aconseguir un treball multidisciplinari que permeti fomentar la prevenciĂł i la visualitzaciĂł dels casos, i afavorir l’acompanyament als afectats. «Perquè moltes vegades el maltractament no Ă©s intencionat, sinĂł que Ă©s per sobrecĂ rrega del cuidador, per desconeixement de les malalties… I amb un bon acompanyament, o amb suports, es pot revertir la situació», explica la Glòria.

La Taula tĂ© tres lĂ­nies estratègiques: sensibilitzaciĂł i formaciĂł, residències i centres de dia, i suport a casos complexes. I bĂ sicament permet formar diferents agents (de Serveis Socials, de Salut, Mossos d’Esquadra…) perquè quan els indicadors detectin algun tipus de maltractament, puguin aplicar un pla unificat, molt basat en el treball en xarxa. Per aconseguir-ho, es fan diverses jornades formatives, com la d’aquest divendres, o com la que ja es va fer (i es repetirĂ ) amb treballadores familiars.

Paral·lelament, els professionals també intenten avançar per tenir un recurs concret com el que, de moment, només existeix al País Basc. «Tenim uns indicadors i detectors de risc, però volem fer un pas més per tenir una eina validada per detectar aquest tipus de situacions. Que tots parlem el mateix llenguatge», explica la Glòria. I la Sandra argumenta: «Perquè moltes vegades una situació d’urgència l’acabem assumint des de Salut o des de Serveis Socials, i no hi ha una institució. És a dir, quan hi ha un maltractament a un nen, arriba al servei d’Urgències de l’Hospital de Figueres, es truca a la DGAIA, i si aquell nen ha de sortir del domicili, hi ha un centre acollidor. En gent gran, això no existeix. Tu tens clar que no pot tornar al domicili, perquè allà hi ha l’agressor, i moltes vegades acabes institucionalitzant a la persona gran quan hauria de ser al revés, perquè potser el més lògic seria que ella pogués anar tranquil·lament al seu domicili, i el que marxés fos l’abusador».

En aquest context, si la persona afectada per un maltractament té algun grau de dependència sí que es pot fer un trencament de llista d’una residència o ingressar-la al Bernat Jaume, perquè actualment les ajudes estan molt vinculades a la dependència. Però si no és així, la cosa es complica més. En molts casos s’ingressa en alguna residència privada, que si la persona té recursos es paga ella mateixa, i si no, els Serveis Socials n’assumeixen els costos.

CANVI DE MENTALITAT. A mĂ©s, per resoldre la problemĂ tica tambĂ© cal fer una tasca important de sensibilitzaciĂł i d’empoderament. SensibilitzaciĂł «perquè tots tinguem aquesta mirada, com a veĂŻns, però tambĂ© com a comunitat», explica la Glòria, que lamenta: «Un maltractament a un nen, a tothom li fa mal als ulls i mira. Però a vegades, amb maltractaments a gent gran, sap greu, però encara Ă©s aixĂ­, ho justifiquem molt: que el cuidador ha de tenir molta paciència, que no sĂ© què…».

I empoderament perquè les mateixes persones grans prenguin consciència dels seus drets. «En ells mateixos hi ha molt d’edatisme, que Ă©s aquest prejudici, aquesta imatge negativa envers les persones grans; i a un mateix ja li sembla que per ser gran Ă©s una cĂ rrega o fa nosa. Però tenen dret a tenir control dels seus comptes, a tenir control dels seus diners, a decidir si volen estar cuidats a casa o en algun centre…», reafirma la tècnica i psicòloga del Consell Comarcal, que estĂ  convençuda que com mĂ©s consciència hi hagi mĂ©s forta serĂ  la barrera protectora o preventiva contra aquest tipus de maltractaments. Una barrera els ciments de la qual s’han de forjar, segons la Sandra, amb treball en equip i continuĂŻtat assistencial.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li