Els liles, ferms a convertir-se en un referent i fer el salt als castells de 8

0
919

La nova directiva, escollida dissabte, presenta un projecte ambiciós que busca arrelar l’entitat al territori


 

La Colla Castellera de Figueres va renovar dissabte, amb un 99% dels vots a favor, l’equip directiu de l’entitat, presidit per David Pujol, al capdavant d’un projecte ambiciós que busca modernitzar les estructures de colla i edificar els fonaments necessaris per fer un salt tècnic i social, per mitjà de la bona gestió, la transparència i la constància. Segons Pujol, que va entrar a la colla el 2015, el món casteller ha evolucionat molt en els últims anys, i en aquest context, si volen créixer, les colles que es troben en un territori on el rastre casteller ha estat tradicionalment mínim i ocasional -com és el cas de la de Figueres- han de treballar en tots els sentits «per deixar de ser un bolet i convertir-se en un referent».

Prenent com a exemple l’experiència d’altres colles grans, com els Marrecs de Salt, els Capgrossos de Mataró o els Minyons de Terrassa, el projecte liderat per Pujol vol establir les bases per aixecar una estructura moderna i dinàmica que aprofiti la bona feina de totes les directives anteriors, mitjançant línies d’actuació que permetin «millorar la gestió interna i diversificar les fonts de finançament, a més de perfeccionar la tecnificació».

ARRELAMENT AL TERRITORI. En una terra de sardanes i xiruques, més enllà d’assolir els objectius castellers, la nova directiva de la Colla Castellera de Figueres vol treballar per traspassar les línies de la cultura i esdevenir una eina d’arrelament i cohesió social. Amb 250 associats, més de 40 actuacions l’any i una mobilització de 190 camises en les diades més participatives, els liles volen ser útils i promoure la cohesió social: «Mobilitzem molta gent, i som transversals, és a dir, englobem gent de totes les edats, estatus socials, llengües, cultures, i tendències polítiques i religioses, per tant volem aprofitar tot aquest potencial per convertir-nos en un actor imprescindible de la vida de la comarca i arrelar-nos socialment al nostre entorn. Només així podem fer més gran el món casteller al nord del país». La màxima virtut de la família lila és la diversitat, la confiança, la concòrdia i la fraternitat, i «aquests conceptes són els que hem de preservar per sobre de tot i els que ens han d’ajudar a connectar amb la gent i treballar amb el nostre entorn», destaca Pujol.

NOVES FONTS DE FINANÇAMENT. Tant la professionalització i la tecnificació de la colla com l’arrelament social impliquen teixir relacions amb el sector públic i privat. En aquest sentit, Pujol proposa establir acords de col·laboració amb entitats i empreses del sector públic i privat i col·laborar amb el teixit associatiu de la ciutat. Concretament, vol obrir ponts de connexió amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Diputació de Girona, i amb Comerç Figueres, el Patronat de Turisme, la DO Empordà o l’Acústica. «Amb aquestes empreses i entitats hem d’arribar a acords que ens beneficiïn mútuament, a partir dels valors que ens representen, com són la cooperació, la fraternitat, el compromís, la confiança, l’esforç o el treball en equip».

Un dels objectius clars de la nova directiva, però, és créixer recollint tota l’experiència i l’esforç dels que l’han precedit des de fa 21 anys. En aquest sentit, la nova junta mira endavant però sense deixar de banda tots els èxits aconseguits anteriorment (el 2016 la colla va aconseguir la segona posició al concurs de Castells de Torredembarra). Segons Pujol, «tant Ignasi Cabré, el cap de colla, com jo, tenim clar que per fer canvis necessitem la gent més experimentada a les nostres files. No podem perdre aquest pòsit de l’expertesa acumulada, que ens ha ajudat a arribar fins aquí».

FER EL SALT AL 8. Amb l’objectiu de sumar un pis més i convertir-se en colla de vuit, els liles necessiten reunir un centenar de camises més als assaigs de forma continuada, per arribar a fer el salt qualitatiu. «Tècnicament tenim castellers molt preparats, per assolir el 8, però a més de ser segurs hem de ser també constants. En definitiva, si no és assajat, segur i ferm, no ho portem a plaça. Ha d’arribar un dia en què serem tants a assaig i estarem tan preparats que podrem fer un castell de 8 amb tranquil·litat i mantenir-lo en el temps», comenta el president de la colla. «Veient l’experiència d’altres casos, el que volem evitar és el que acostuma a passar en moltes colles, que fan el salt de manera forçada i precipitada per aconseguir aixecar un castell de vuit, i l’any següent experimenten un retrocés important o desapareixen definitivament», conclou Pujol.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li