Els lideratges d’una ciutat

0
535

Fa una setmana publicava al Diari de Girona l’article «Ciutats que funcionen, ciutats que no funcionen», en el qual reflexionava sobre el que he vist després d’anys de moure’m per moltes de les ciutats mitjanes del país. En l’article exposava quins eren segons el meu punt de vista les quatre característiques que tenen les ciutats que funcionen: un projecte a llarg termini compartit, un govern fort i estable (de coalició o no), uns lideratges socials potents i un planejament urbanístic clar i a llarg termini que faci que tothom s’hi sentí còmode.

He rebut molts comentaris a aquest article els dies posteriors a la seva publicació. I a més ha coincidit en el temps amb una interessant iniciativa que ha portat a terme l’Institut d’Estudis Empordanesos, la jornada «Repensem l’Empordà».

Una iniciativa molt necessària i que molta similitud amb el «Repensa Lloret» que vam fer fa dos anys per plantejar, entre tots, cap on havia d’anar el municipi turístic per excel·lència de la Costa Brava.

El més interessant de tot és que sembla que, de mica en mica, la societat civil comença a veure que les ciutats, les comarques o el país no poden anar a cop de volant i que cal un projecte sòlid que sigui compartit per la majoria de la societat. Amb projectes de quatre anys, amb idees brillants, les ciutats no funcionen. Cal traçar un horitzó clar que no canviï si hi ha canvi de govern. Cal que tots els ciutadans tinguin clar el perquè de les decisions i cap on es vol anar.

Que la gent comenci a veure que el futur de les ciutats depèn de tots, no només és positiu, sinó que és imprescindible.

Però si ens hi fixem, tothom demana responsabilitat gairebé en exclusiva als equips de govern, quan la societat civil organitzada hi té un paper molt determinant. On són els lideratges socials, culturals i econòmics de la ciutat? Aquesta pregunta té molta més importància del que pugui semblar.

Vivim en temps d’orfandat. De criticar però no de sumar. Les ciutats no poden dependre només del govern. Els governs són una peça més. Imprescindible. La més important. Però insuficient per uè les ciutats funcionin.

Les ciutats que funcionen tenen també líders socials al capdavant del teixit de la ciutat que estimen la ciutat, empenyen en el seu sector o àmbit d’actuació i acuiten el govern de torn. La seva tasca és imprescindible perquè les coses passin.

Si veieu que una societat no va gaire bé, mireu més enllà del govern i pregunteu quins lideratges hi ha a la ciutat entre la societat civil organitzada. I potser s’entenen moltes coses.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz