Els gravats del pintor Daniel Lleixà, al Museu de l’Empordà

0
486

La mostra, que commemora per primera vegada el mig segle d’entrega d’aquest artista a les planxes, el burí i el tòrcul, ocuparà la sala d’exposicions temporals del museu fins al 10 de desembre


 

Els aiguamolls, els xiprers, les oliveres, el pa, el peix submarí de Monturiol, la plana amb el cel entramuntanat, la vista del massís del Montgrí des de la badia de Roses… Són alguns dels elements característics de l’Empordà i que configuren l’obra de Daniel Lleixà, que va descobrir aquest territori l’any 1975 i des de llavors n’ha quedat captivat. Membre fundador del Grup 69, Lleixà ha dedicat tota la seva vida a l’art pictòric, potser per això ell mateix s’autoanomena “pintor de clausura”. Però paral·lelament a les teles, el pinzell i l’oli, l’artista ha trobat en la tècnica del gravat el mitjà idoni per experimentar amb la forma i el color. El resultat es pot veure aquests dies a la mostra Lleixà = Gravador. La disciplina de l’obra seriada. 50 anys, que es va inaugurar divendres al Museu de l’Empordà, a Figueres.

GRAVATS INÈDITS. La mostra, que commemora per primera vegada el mig segle d’entrega d’aquest artista a les planxes, el burí i el tòrcul, ocupa la sala d’exposicions temporals del museu fins al 10 de desembre, i reuneix una selecció de 79 gravats, 34 planxes, 3 quaderns d’aquarel·les i la caixa Ser, un llibre de bibliòfil il·lustrat amb 16 gravats sobre el poemari Iceberg, del periodista Juan Jesús Aznar. Bona part d’aquests gravats són inèdits, ja que és la primera vegada que Daniel Lleixà presenta la seva faceta com a gravador. Només unes quantes d’aquestes peces que ara surten a la llum es van poder veure el mes de juny a l’exposició Selecció d’obres de diferents èpoques, al local de l’Associació d’Amics del Museu d’Art de Girona.

MULTIVARIACIÓ. Per a Lleixà, la tècnica del gravat és el mitjà idoni per experimentar amb la forma i el color, amb un resultat que ell mateix defineix amb el concepte de “multivariació”. És a dir, no utilitza el gravat per fer una obra impersonal i seriada, sinó que, a través de la seva creativitat i llibertat artística, cada gravat nascut de la mateixa planxa és diferent i únic a la resta. En aquest sentit, Daniel Lleixà es deixa portar per l’impuls creatiu i juga amb l’atzar per realitzar les seves representacions artístiques que, tal com explica ell mateix, perden el sentit si no aconsegueixen exposar-se i mantenir un diàleg amb l’espectador.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz