
El professor JosĂ© LuĂs BartolomĂ© ha fet un estudi sobre aquest fenomen entre folklòric i literari
Vist en perspectiva, és una mena de punt blanc a la serra de Verdera. Per als veïns de Palau-saverdera, municipi on està situada aquesta construcció, i per a nombrosos empordanesos, l’ermita de Sant Onofre es troba plenament identificada i és un punt de referència sota el castell de Sant Salvador, al vessant occidental del monestir de Sant Pere de Rodes. Cada any s’hi celebra un aplec i des del cim es veu una perspectiva immillorable de tota la plana de l’Empordà , entre les Alberes i la badia de Roses.
A pocs metres mĂ©s avall, al poble de Palau, hi viu des de fa anys JosĂ© LuĂs BartolomĂ©, un inquiet professor jubilat de secundĂ ria que acaba de publicar el llibre Els goigs de Sant Onofre. Una aproximaciĂł folklòrico-literĂ ria. Tot i que nascut en un poble de l’AragĂł l’any 1954, de jove va venir a viure a Figueres i ha desenvolupat bona part de la seva tasca docent a les comarques gironines. És autor de diversos llibres, alguns d’ells en anglès, llengua de la qual Ă©s professor, i col·labora de forma habitual a la premsa.
«Tot i que arrenca a Palau, el meu llibre fa una mena de volta a la nostra MediterrĂ nia a la recerca de la devociĂł a sant Onofre, estudiada a travĂ©s dels goigs que s’han elaborat i editat en honor seu. Es tracta d’un sant que ha tingut influència en el mĂłn de l’art i de la literatura, tot i que se’n descriuen diversos orĂgens. A les comarques gironines nomĂ©s hi ha aquesta ermita dedicada a sant Onofre, i a la resta de Catalunya en troben molt poques, però n’abunden moltes al PaĂs Valencià », explica l’autor.
Bartolomé assenyala que ha volgut estudiar la presència del sant a través dels goigs «perquè són un exponent de la religiositat dels nostres avantpassats. És un gènere en desús, tot i que a molts llocs encara es conserva la tradició de cantar-los amb motiu d’alguna festivitat assenyalada. A Catalunya hi ha registrats més de 30.000 goigs, dedicats a sants, verges i marededeus. Es tracta d’una oració que em mereix molt de respecte».
Per cert, dissabte vinent, 19 de maig, s’hi celebra el tradicional aplec. A les 12 hores hi haurĂ missa orquestrada a l’ermita i a continuaciĂł audiciĂł de sardanes, tot plegat amenitzat per la cobla Rossinyolets. A continuaciĂł es farĂ el pĂcnic al voltant de l’ermita. La festa es clourĂ , a les 21 hores, als jardins de l’Ajuntament, amb l’enlairada dels fanalets i un espectacle amb els Senyors del Foc. Pel 25 de maig, a partir de les 18 hores, estĂ previst que el Centre Excursionista Empordanès hi celebri el seu tradicional concert de muntanya amb el grup Mazoni.
CONTINGUT. En el llibre, d’unes 200 pà gines i profusament il·lustrat, s’hi reprodueixen més de 50 estampes i partitures musicals dedicades al sant. En la presentació que es va fer recentment a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, el filòleg i historiador Pep Vila assenyalà que «ens trobem davant d’un treball molt meticulós i erudit que fa una contribució a la cultura catalana i al poble de Palau-saverdera. Es tracta d’un llibre que analitza una tradició popular i que, al mateix temps, el podem considerar com un text de literatura comparada».
Bartolomé explica que «aquest estudi està fet amb sensibilitat subjectiva, fruit de l’espiritualitat que acompanya el paisatge que envolta Sant Onofre de Palau-saverdera. He intentat fer un recull exhaustiu de totes les estampes dels goigs del sant en l’à mbit de la llengua catalana i ho he complementat amb informacions folklòriques i curiositats relacionades amb el culte tradicional al sant anacoreta. També hi ha uns apunts dedicats a la seva projecció en el món de la literatura».
El llibre comença amb unes dades sobre l’origen de l’ermita de Sant Onofre, tot explicant que a l’interior del recinte hi ha penjat un rètol anònim que recorda que «el prĂncep Siegmunt de Baviera, hereu de la casa reial dels Witteslbacher, abdicĂ de la polĂtica i del seu regne, en el segle XII, i es retirĂ per aquestes contrades, prop de Sant Pere de Roda. En aquell lloc fundĂ la seva ermita. L’anomenà “Onofrio”, patrĂł de la seva ciutat, Munic. El primer sant que duguĂ© el nom d’Onofrio fou un prĂncep abissini del segle IV. En aquesta ermita, el bavarès era venerat com a sant per a tota la comarca».
Leave a Reply