Els goigs de Sant Onofre, en un llibre

El professor José Luís Bartolomé ha fet un estudi sobre aquest fenomen entre folklòric i literari

Vist en perspectiva, és una mena de punt blanc a la serra de Verdera. Per als veïns de Palau-saverdera, municipi on està situada aquesta construcció, i per a nombrosos empordanesos, l’ermita de Sant Onofre es troba plenament identificada i és un punt de referència sota el castell de Sant Salvador, al vessant occidental del monestir de Sant Pere de Rodes. Cada any s’hi celebra un aplec i des del cim es veu una perspectiva immillorable de tota la plana de l’Empordà, entre les Alberes i la badia de Roses.

A pocs metres més avall, al poble de Palau, hi viu des de fa anys José Luís Bartolomé, un inquiet professor jubilat de secundària que acaba de publicar el llibre Els goigs de Sant Onofre. Una aproximació folklòrico-literària. Tot i que nascut en un poble de l’Aragó l’any 1954, de jove va venir a viure a Figueres i ha desenvolupat bona part de la seva tasca docent a les comarques gironines. És autor de diversos llibres, alguns d’ells en anglès, llengua de la qual és professor, i col·labora de forma habitual a la premsa.

«Tot i que arrenca a Palau, el meu llibre fa una mena de volta a la nostra Mediterrània a la recerca de la devoció a sant Onofre, estudiada a través dels goigs que s’han elaborat i editat en honor seu. Es tracta d’un sant que ha tingut influència en el món de l’art i de la literatura, tot i que se’n descriuen diversos orígens. A les comarques gironines només hi ha aquesta ermita dedicada a sant Onofre, i a la resta de Catalunya en troben molt poques, però n’abunden moltes al País Valencià», explica l’autor.

Bartolomé assenyala que ha volgut estudiar la presència del sant a través dels goigs «perquè són un exponent de la religiositat dels nostres avantpassats. És un gènere en desús, tot i que a molts llocs encara es conserva la tradició de cantar-los amb motiu d’alguna festivitat assenyalada. A Catalunya hi ha registrats més de 30.000 goigs, dedicats a sants, verges i marededeus. Es tracta d’una oració que em mereix molt de respecte».

Per cert, dissabte vinent, 19 de maig, s’hi celebra el tradicional aplec. A les 12 hores hi haurà missa orquestrada a l’ermita i a continuació audició de sardanes, tot plegat amenitzat per la cobla Rossinyolets. A continuació es farà el pícnic al voltant de l’ermita. La festa es clourà, a les 21 hores, als jardins de l’Ajuntament, amb l’enlairada dels fanalets i un espectacle amb els Senyors del Foc. Pel 25 de maig, a partir de les 18 hores, està previst que el Centre Excursionista Empordanès hi celebri el seu tradicional concert de muntanya amb el grup Mazoni.

CONTINGUT. En el llibre, d’unes 200 pàgines i profusament il·lustrat, s’hi reprodueixen més de 50 estampes i partitures musicals dedicades al sant. En la presentació que es va fer recentment a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, el filòleg i historiador Pep Vila assenyalà que «ens trobem davant d’un treball molt meticulós i erudit que fa una contribució a la cultura catalana i al poble de Palau-saverdera. Es tracta d’un llibre que analitza una tradició popular i que, al mateix temps, el podem considerar com un text de literatura comparada».

Bartolomé explica que «aquest estudi està fet amb sensibilitat subjectiva, fruit de l’espiritualitat que acompanya el paisatge que envolta Sant Onofre de Palau-saverdera. He intentat fer un recull exhaustiu de totes les estampes dels goigs del sant en l’àmbit de la llengua catalana i ho he complementat amb informacions folklòriques i curiositats relacionades amb el culte tradicional al sant anacoreta. També hi ha uns apunts dedicats a la seva projecció en el món de la literatura».

El llibre comença amb unes dades sobre l’origen de l’ermita de Sant Onofre, tot explicant que a l’interior del recinte hi ha penjat un rètol anònim que recorda que «el príncep Siegmunt de Baviera, hereu de la casa reial dels Witteslbacher, abdicà de la política i del seu regne, en el segle XII, i es retirà per aquestes contrades, prop de Sant Pere de Roda. En aquell lloc fundà la seva ermita. L’anomenà “Onofrio”, patró de la seva ciutat, Munic. El primer sant que dugué el nom d’Onofrio fou un príncep abissini del segle IV. En aquesta ermita, el bavarès era venerat com a sant per a tota la comarca».