Els germans marxen, l’escola segueix

0
1665

La comunitat de religiosos del col·legi La Salle Figueres deixa la ciutat, 113 anys després d’establir-s’hi


 

A molts escuts de les escoles La Salle hi apareix la llegenda llatina indivisa manent. Traduït, vol dir una cosa així com ‘allò que està unit, hi continua sempre’. Les dues paraules procedeixen de l’escut d’armes de la família de Joan Baptista de La Salle, el fill d’una família noble francesa que ho va deixar tot, al segle XVII, per crear de la congregació religiosa que va donar vida a aquests centres actualment amb presència arreu del món. A Figueres hi són des de l’any 1905, però des d’aquest estiu la comunitat ja no tindrà presència a la ciutat. A partir d’ara, l’escola serà regida exclusivament per seglars.

Tot i que a la tardor està prevista una celebració més institucional, en els darrers dies s’han anat succeint els diferents actes de comiat als germans que encara hi havia al col·legi figuerenc, conegut popularment com Els Fossos. Si a final de curs van ser alumnes i els professors els qui van donar l’adeu, la setmana passada va ser el torn de les diferents comunitats religioses de la ciutat i una representació dels exalumnes. L’acte va aplegar prop d’un centenar de persones.

Joan Farrés, Virgili García, Jaume Palom i Felip Pou han estat els darrers germans que hauran residit a l’històric edifici de l’escola. El comiat es va justificar per «la manca de vocacions entre la gent jove i la necessitat de donar serveis als germans de més edat, ens obliga a replegar les comunitats», segons Jaume Palom, exdirector del centre i fins ara màxim responsable dels religiosos figuerencs. Aquesta petita comunitat, tot i que ja no es dedicava a la tasca docent, realitzava serveis a nombroses parròquies de la comarca des de fa dècades.

En el seu parlament de comiat, a la cloenda d’una celebració religiosa celebrada a la capella de l’escola, Palom va tenir unes emotives paraules de record per tres germans de la comunitat, ja desapareguts, que han tingut una especial significació durant els darrers anys: Marià Acebes, Senén Àlvarez i Lluís Núñez. També va recordar algunes de les fites de la seva etapa com a director, que han marcat bona part dels anys posteriors del centre, com l’assoliment a la tercera línia d’ESO -a Infantil i Primària n’hi ha dues- gràcies a un acord amb el col·legi del Cor de Maria.

En acabar, el germà Palom va demanar perdó «per tot allò que no hem sabut fer bé durant tots aquests més de 110 anys d’estada a la ciutat. Per aquí han passat un total de 241 germans i potser hi ha exalumnes descontents, amb raó. Els demano perdó. En qualsevol cas, penso que hem posat una bona llavor i que ara tindrà continuïtat amb tot l’equip de professors i professors i els afiliats, així com el personal de serveis, que vetllaran pel centre de forma global a partir d’aquest moment».

UNA MICA D’HISTÒRIA. L’any 1904 els Germans de La Salle, una comunitat religiosa creada a França però que començava la seva expansió pel món, van arribar a la comarca i es va instal·lar a Llers, per obrir un centre educatiu amb el mateix esperit que el fundador va voler per a la seva obra: oferir una bona educació i transmetre els valors de la fe, el servei i la solidaritat. La Llei Combes, aprovada a França a finals del segle XIX, va obligar els germans a marxar d’aquell país. En una acció de valentia i amb previ acord amb les famílies i els mestres, el Germà Josafat i tot el col·legi de la ciutat de Besiers (germans, mestres, alumnes i personal de serveis) es va desplaçar fins a la nova escola.

L’any 1905 tres germans ja s’instal·len a Figueres, concretament al final de l’actual carrer Sant Pau, per començar les gestions per obrir un centre a la mateixa ciutat. Mentrestant, a Fortianell s’obre una escola d’agricultura. També s’obriran col·legis a Agullana i la Jonquera. Entre els anys 1907 i 1908 s’adquireixen set finques situades al final del carrer de St. Ferriol, actualment carrer dels Fossos, amb un total de 9.000 m2. Els terrenys inclouen una fàbrica de taps que havia tancat i que en l’actualitat ocupa l’ala sud del col·legi (recepció i Infantil). La inauguració oficial del centre es va produir l’1 de maig de 1910 sota el nom de Col·legi Hispano Francès dels Germans de les Escoles Cristianes. La jornada ja va transcórrer en presència dels 31 plataners del pati que encara avui ofereixen la seva ombra.

Uns anys més tard, el 1920, i com a extensió del museu i herbari del col·legi, el germà Agustí -seguidor de l’obra científica del reconegut germà Sennen i el germà Malagarriga- dissenya i fa realitat el jardí botànic del col·legi, el qual acull espècies molt emblemàtiques. El 1924 el col·legi passa a ser espanyol i canvia de nom, a partir d’aleshores s’anomenarà Col·legi de la Immaculada Concepció. El 1927 es compren uns terrenys als afores de Figueres (la Finca) per a l’esbarjo dels alumnes i s’aprova el projecte de fer el cinema.

Durant la Guerra Civil l’edifici passarà a ser una escola de treball, anomenada col·legi Ferrer i Guàrdia. El 1938 es converteix en hospital militar a causa dels importants bombardejos que va patir la ciutat. Una vegada acabat el conflicte bèl·lic es reconstrueix i s’hi incorporen un munt d’innovacions dècada rere dècada. A principis dels anys seixanta es va allargar l’ala nord, que actualment allotja el gimnàs, el museu de mineralogia i paleontologia, així com l’herbari, els laboratoris i dues plantes d’habitacions, utilitzades com a alberg juvenil. El curs 1977-1978 fou l’any en què es matricularen les primeres noies al col·legi. Aquest procés, que va ser esgraonat, va culminar el 1984 en què tots els cursos ja foren mixtes. Aleshores més de la meitat del professorat ja estava format per seglars, xifra que es va anar incrementant progressivament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li