Els germans marxen, l’escola segueix

0
1719

La comunitat de religiosos del col·legi La Salle Figueres deixa la ciutat, 113 anys desprĂ©s d’establir-s’hi


 

A molts escuts de les escoles La Salle hi apareix la llegenda llatina indivisa manent. TraduĂŻt, vol dir una cosa aixĂ­ com ‘allĂČ que estĂ  unit, hi continua sempre’. Les dues paraules procedeixen de l’escut d’armes de la famĂ­lia de Joan Baptista de La Salle, el fill d’una famĂ­lia noble francesa que ho va deixar tot, al segle XVII, per crear de la congregaciĂł religiosa que va donar vida a aquests centres actualment amb presĂšncia arreu del mĂłn. A Figueres hi sĂłn des de l’any 1905, perĂČ des d’aquest estiu la comunitat ja no tindrĂ  presĂšncia a la ciutat. A partir d’ara, l’escola serĂ  regida exclusivament per seglars.

Tot i que a la tardor estĂ  prevista una celebraciĂł mĂ©s institucional, en els darrers dies s’han anat succeint els diferents actes de comiat als germans que encara hi havia al col·legi figuerenc, conegut popularment com Els Fossos. Si a final de curs van ser alumnes i els professors els qui van donar l’adeu, la setmana passada va ser el torn de les diferents comunitats religioses de la ciutat i una representaciĂł dels exalumnes. L’acte va aplegar prop d’un centenar de persones.

Joan FarrĂ©s, Virgili GarcĂ­a, Jaume Palom i Felip Pou han estat els darrers germans que hauran residit a l’histĂČric edifici de l’escola. El comiat es va justificar per «la manca de vocacions entre la gent jove i la necessitat de donar serveis als germans de mĂ©s edat, ens obliga a replegar les comunitats», segons Jaume Palom, exdirector del centre i fins ara mĂ xim responsable dels religiosos figuerencs. Aquesta petita comunitat, tot i que ja no es dedicava a la tasca docent, realitzava serveis a nombroses parrĂČquies de la comarca des de fa dĂšcades.

En el seu parlament de comiat, a la cloenda d’una celebraciĂł religiosa celebrada a la capella de l’escola, Palom va tenir unes emotives paraules de record per tres germans de la comunitat, ja desapareguts, que han tingut una especial significaciĂł durant els darrers anys: MariĂ  Acebes, SenĂ©n Àlvarez i LluĂ­s NĂșñez. TambĂ© va recordar algunes de les fites de la seva etapa com a director, que han marcat bona part dels anys posteriors del centre, com l’assoliment a la tercera lĂ­nia d’ESO -a Infantil i PrimĂ ria n’hi ha dues- grĂ cies a un acord amb el col·legi del Cor de Maria.

En acabar, el germĂ  Palom va demanar perdĂł «per tot allĂČ que no hem sabut fer bĂ© durant tots aquests mĂ©s de 110 anys d’estada a la ciutat. Per aquĂ­ han passat un total de 241 germans i potser hi ha exalumnes descontents, amb raĂł. Els demano perdĂł. En qualsevol cas, penso que hem posat una bona llavor i que ara tindrĂ  continuĂŻtat amb tot l’equip de professors i professors i els afiliats, aixĂ­ com el personal de serveis, que vetllaran pel centre de forma global a partir d’aquest moment».

UNA MICA D’HISTÒRIA. L’any 1904 els Germans de La Salle, una comunitat religiosa creada a França perĂČ que començava la seva expansiĂł pel mĂłn, van arribar a la comarca i es va instal·lar a Llers, per obrir un centre educatiu amb el mateix esperit que el fundador va voler per a la seva obra: oferir una bona educaciĂł i transmetre els valors de la fe, el servei i la solidaritat. La Llei Combes, aprovada a França a finals del segle XIX, va obligar els germans a marxar d’aquell paĂ­s. En una acciĂł de valentia i amb previ acord amb les famĂ­lies i els mestres, el GermĂ  Josafat i tot el col·legi de la ciutat de Besiers (germans, mestres, alumnes i personal de serveis) es va desplaçar fins a la nova escola.

L’any 1905 tres germans ja s’instal·len a Figueres, concretament al final de l’actual carrer Sant Pau, per començar les gestions per obrir un centre a la mateixa ciutat. Mentrestant, a Fortianell s’obre una escola d’agricultura. TambĂ© s’obriran col·legis a Agullana i la Jonquera. Entre els anys 1907 i 1908 s’adquireixen set finques situades al final del carrer de St. Ferriol, actualment carrer dels Fossos, amb un total de 9.000 m2. Els terrenys inclouen una fĂ brica de taps que havia tancat i que en l’actualitat ocupa l’ala sud del col·legi (recepciĂł i Infantil). La inauguraciĂł oficial del centre es va produir l’1 de maig de 1910 sota el nom de Col·legi Hispano FrancĂšs dels Germans de les Escoles Cristianes. La jornada ja va transcĂłrrer en presĂšncia dels 31 plataners del pati que encara avui ofereixen la seva ombra.

Uns anys mĂ©s tard, el 1920, i com a extensiĂł del museu i herbari del col·legi, el germĂ  AgustĂ­ -seguidor de l’obra cientĂ­fica del reconegut germĂ  Sennen i el germĂ  Malagarriga- dissenya i fa realitat el jardĂ­ botĂ nic del col·legi, el qual acull espĂšcies molt emblemĂ tiques. El 1924 el col·legi passa a ser espanyol i canvia de nom, a partir d’aleshores s’anomenarĂ  Col·legi de la Immaculada ConcepciĂł. El 1927 es compren uns terrenys als afores de Figueres (la Finca) per a l’esbarjo dels alumnes i s’aprova el projecte de fer el cinema.

Durant la Guerra Civil l’edifici passarĂ  a ser una escola de treball, anomenada col·legi Ferrer i GuĂ rdia. El 1938 es converteix en hospital militar a causa dels importants bombardejos que va patir la ciutat. Una vegada acabat el conflicte bĂšl·lic es reconstrueix i s’hi incorporen un munt d’innovacions dĂšcada rere dĂšcada. A principis dels anys seixanta es va allargar l’ala nord, que actualment allotja el gimnĂ s, el museu de mineralogia i paleontologia, aixĂ­ com l’herbari, els laboratoris i dues plantes d’habitacions, utilitzades com a alberg juvenil. El curs 1977-1978 fou l’any en quĂš es matricularen les primeres noies al col·legi. Aquest procĂ©s, que va ser esgraonat, va culminar el 1984 en quĂš tots els cursos ja foren mixtes. Aleshores mĂ©s de la meitat del professorat ja estava format per seglars, xifra que es va anar incrementant progressivament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li