Els escrits perduts de Puig Vayreda

0
533

 E duard Puig i Vayreda (Figueres, 1947) és possiblement un dels darrers figuerencs més polifacètics que ens queden. Professionalment va treballar com a enòleg a diverses empreses i cooperatives de la comarca, fou director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi i professor d’Enologia a la Universitat de Girona. La seva activitat pública va anar molt més enllà, especialment en l’àmbit cultural. No es tracta d’escriure la seva biografia, però com a trets més destacables cal esmentar el fet d’haver estat alcalde de Figueres (1980-1983), president de l’Institut d’Estudis Empordanesos, escriptor, conferenciant i actiu col·laborador de la premsa comarcal i catalana.
Ha escrit sobre totes les temàtiques o gairebé. La seva producció bibliogràfica s’ha centrat bàsicament en el món del vi, però té dos llibres, Escrit incidentals (2011) i el que acaba de publicar, Vuits i nous i cartes que no lliguen, que són un recull d’articles, conferències i presentacions que abasten tota mena de temes figuerencs, empordanesos i catalans. El darrer volum porta aquest títol perquè “és una irònica expressió popular referida als naips que en determinats jocs de cartes es deixen de banda i no serveixen per a gairebé res o almenys no arriben a lligar un joc presentable”.
Amb aquest advertiment, Puig Vayreda aplega en més de 250 pàgines una selecció de textos “que potser encara conserven alguna mica de color, algun dibuix prou perfilat o una mica de contingut entenedor, encara que sense cap ambició de transcendència ni perdurabilitat. Però sobretot poden resultar comprensibles per a la gent del país, ja que ben segur que passat el Fluvià gairebé amb certesa perden bona part del sen sentit i potser l’objectiu”.

CINC APARTATS. Aquest darrer volum de l’exalcalde comença amb una selecció de 33 articles publicats al setmanari Empordà en els darrers tres anys i que van donar continuïtat a una mítica secció –“Des del banc del general”- que signava amb el pseudònim Pere Carrer i que durant un temps també va publicar a les pàgines d’HORA NOVA. Un segon apartat inclou articles inèdits que, per circumstàncies diverses, l’autor no va publicar en premsa. Assenyala que “fins i tot, en aquest apartat, hi hem inclòs alguna reflexió que no és prou políticament correcte, però ja va bé, de tant en tant, obrir el broc gros i almenys quedar-se descansat”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li