Els Dalí de Figueres

L’exposició «Els Dalí de Figueres. La família, l’Empordà i l’art», que actualment acull el Museu de l’Empordà i que romandrà oberta fins al dia 4 de novembre, és de visita obligada per la gent de Figueres i comarca, i especialment per aquells interessats en la figura del pintor Salvador Dalí i pels amants de l’art en general. La intenció bàsica de la mostra és la de fer ben evident la importància que la família va tenir en la producció del famós artista figuerenc. Segons la comissària de l’exposició, Mariona Seguranyes, aquesta vinculació entre família i obra fou cabdal, i per això mereixia una mostra com l’actual, en què s’analitzés de manera detallada els seus components i el pes que el nucli familiar tingué en la formació i el desenvolupament del pintor (exemplificat amb nombroses obres de joventut de l’artista).

Paradoxalment, però, fins i tot pels especialistes, existien molts aspectes ocults fins ara i que finalment han estat desvelats. No en va, l’exposició és el resultat d’una investigació que Mariona Seguranyes havia iniciat des de feina temps. Un primer resultat d’aquesta recerca havia estat una nova edició del llibre d’Anna M. Dalí, Dalí vist per la seva germana (Ed. Viena, 2012). El llibre, que era una rèplica al que havia escrit el seu germà, Vida secreta de Salvador Dalí, duia un extens estudi introductori realitzat per Seguranyes on per primera vegada es feia una biografia completa de l’autora. En l’exposició d’ara i encara més en el llibre-catàleg que du el mateix títol que l’exposició, l’estudiosa ha pogut aprofundir aquella investigació sobre Anna Maria i, sobretot, ha abordat la biografia del pare Dalí, el notari Salvador Dalí Cusí.

Sembla mentida que una figura tan influent en la vida i obra del fill no hagi tingut fins avui una biografia pròpiament dita com que s’inclou en el catàleg. Seguranyes ha anat més enllà de la versió que el pintor donava del seu pare i ha mostrat la complexitat de la seva personalitat i les raons de l’evolució que seguí, així com els motius de la violenta ruptura que existí entre tots dos. Aquest estudi aprofundit sobre el pare Dalí supera amb escreix el centenar de pàgines i conté gairebé tres-centes notes explicatives, cosa que el converteix en un treball de referència.

Pare i filla tenen tant en el catàleg com en l’exposició un lloc preeminent, però no són els únics personatges tractats. Així, en l’àmbit «Felipa Domènech i la constel·lació femenina dels dos germans», hi apareix la mare del pintor i també la seva germana, Catalina Domènec (que es casà amb el pare Dalí quan Felipa morí), així com l’àvia Maria Anna Ferrés o la mainadera Llúcia Gispert, sovint evocada pel pintor. No us perdeu ni l’exposició ni el catàleg!