Els corriols més terapèutics

0
1969

El vilamallenc Pere Padrós ha liderat un projecte per recuperar i crear nous senders a la zona de Vilafant


 

Quan en Pere Padrós mira enrere i observa la feina feta, i la que encara desenvolupa, no pot evitar buidar-se de sinceritat: «Aquests camins m’han omplert; han estat la meva medecina, o encara millor que això». Durant un any i mig, aquest vilamallenc resident a Vilafant ha recuperat –o creat– una desena de corriols del paisatge alt-empordanès, espais com els senders de la Timba, del Tub o de la Calavera, que fins fa ben poc estaven ocults per les bardisses.

Tal objectiu, però, va néixer arran d’un escull. L’any 2016, quan ja era tot un assidu a fer sortides en bicicleta de muntanya, va començar a patir problemes físics que el van obligar a passar per múltiples consultes. Després de moltes proves i anàlisis, i de molts tractaments, en Pere finalment va trobar el camí de la recuperació de la malaltia autoimmune que pateix, tot i que es tracta d’un itinerari llarg i que cal agafar-lo amb calma. «Al principi va ser dur, però ara anímicament estic bé. De fet, quan vaig sortir de fer un dels darrers tractaments vaig preguntar si podia sortir a passejar una estona».

I ho va fer. En Pere, que anteriorment a bord d’una bici havia arribat a complir el repte de pujar una desena dels cims més emblemàtics del territori –Canigó, Puigmal, Moixeró…–, necessitava un al·licient per afrontar aquella situació. «No em podia quedar al sofà lamentant-me, necessitava sortir i fer coses», explica.

RECUPERACIÓ DE CAMINS. Passejant per l’entorn de casa seva, va començar a observar aquells corriols i senders esmunyits. I un dia, ja amb el podall a la mà, i sempre respectant les limitacions físiques que podia fer atès la seva salut, va començar a treballar per recuperar uns recorreguts fins fa ben poc invisibles. «De mica a mica hem anat netejant tot aquest territori», explica l’alt-empordanès, que durant aquests mesos ha comptat amb el suport de familiars i amics.

Amb la voluntat i la constància com a grans valors abanderats, el vilamallenc ha liderat un projecte de recuperació natural que ha suposat l’aflorament de cinquanta quilòmetres de recorregut. De moment, els camins ja han vist passar diversos ciclistes de BTT i també passejants, tot i que els forts aiguats de finals de l’any passat van aturar l’activitat. «Ara encara els estem refent després de la pluja, aviat tornaran a ser plenament operatius», subratlla.

«NO ÉS UNA FEINA». Durant aquest període en el qual la salut ha estat una prioritat, el treball per fer visible el circuit de camins ha esdevingut, més enllà de la medecina i els tractaments mèdics, la millor teràpia possible. «Per mi això no és una feina, és passar-ho bé. M’ajuda a passar el matí, la tarda o l’estona que tingui», detalla en Pere, que sense perdre la il·lusió, i fidel al seu tarannà batallador, ja es marca futures fites: «Quan estigui recuperat del tot baixaré aquestes trialeres a tota pastilla».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li