Els carrers i les places són de tots

0
1131

Els carrers i les places dels pobles i les ciutats són de tots els seus habitants, són una prolongació de casa seva, ja que en ells transcorre molt del seu temps: es realitzen les compres, són lloc de trobada amb amics i amigues, llocs de passeig i un no parar d’activitats que hi realitzem cada dia. Si ens parem a pensar el temps que passem trepitjant-los, ens quedaríem parats, més del que ens imaginem.

En teoria haurien de ser un lloc on el ciutadà se sent a gust, sigui per la netedat, pels comerços que hi ha o per qualsevol altra característica (lloc verd), que aquell indret en concret vulgui ser trepitjat pels nostres peus. A ningú no se li pot escapar la tensió política i social que estem vivint els habitants de Catalunya els últims temps i que lluny de tenir solució sembla que cada cop aniran a més.

En aquest context social i polític crec que és molt desafortunat posar-se a voler canviar noms de places i carrers, com algun grup polític de l’Ajuntament de Figueres vol fer, i més si es té en compte que el que es pretén és el canvi de nom d’un referent cultural per un referent (només per algun sector de la societat) polític. És el cas de la proposició de canvi de nom de certa plaça: que es passi a dir «1 d’Octubre de 2017».

Estem en una situació molt crítica i de trencadissa social. Els polítics dels ajuntaments no haurien de contribuir encara més a profunditzar aquesta ferida, sinó que feina és d’ells, per estar més a prop del poble, de procurar fer polítiques de cohesió social i que els ciutadans d’un poble o ciutat tinguéssim més punts d’unió que de divergència.

Sens dubte, fent aquest tipus de proposicions no es contribueix per res a minimitzar la fractura social existent i contribuir a una millor convivència.

Per altra banda, vull recalcar que la cultura és un punt fort d’unió i convergència, ja que és universal, per tant, no s’entén aquest canvi en aquests moments tan delicats. En qualsevol cas, tot canvi de nom de carrer o plaça hauria de ser referendat per la majoria de la població de la ciutat o poble afectat, i no pel polític de torn que no sabem ni tan sols si hi habita.

En el seu moment, s’han canviat símbols i noms de carrers i places de l’època franquista, substituïts majoritàriament per noms d’eminències culturals de tots els àmbits, locals o universals. Noms que uneixen, que han representat un avenç o una difusió del coneixement per a tots. Quan passegem i veiem el seu nom, ens porta bones sensacions, reflexions positives… Hem de tornar enrere i tornar a polititzar les places i els carrers que ens pertanyen a tots?

Srs. del Ple de Figueres, vostès marxaran i el nom quedarà. Aquell indret el qual concorrem una gran multitud de ciutadans amb les nostres diferents idees polítiques segur que a no tots ens porta bons records.

Pensin en plural, pensin en una ciutat per a tothom, cordial i amable, allunyant al màxim possible la confrontació, on predomini la cultura (filòsofs, pintors, escriptors, mestres, inventors, científics… i els grans), que han sigut i seran part de tots nosaltres i no fets concrets i relatius a la política que mai no seran del grat de cap majoria.

Srs. regidors, prou problemes té Figueres, els quals només vostès poden solucionar, per crear-ne més que no són del seu àmbit, sinó de tots nosaltres.

NOTA: té gràcia que la proposta del canvi de nom el carrer unilateralment hagi sortit d’un grup polític que d’entre els seus lemes en podem trobar tals com: «els carrers encara són nostres [del poble]».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz