Els beneficis del progrés s’esgoten

0
1845

«Que la Naturalesa sigui llei per a la raó, no la raó llei per a la Naturalesa». Giordano Bruno.

Fa uns quants decennis, Lovelock va desenvolupar la teoria de Gaia. Teoria controvertida en l’àmbit científic, amb admiradors i detractors. Lovelock pensava que la Terra és un ésser viu en si mateixa. Els esmento a Gaia perquè l’activitat humana està interferint en els mecanismes de regulació dels quals la Terra es val perquè la vida, en tota la seva diversitat, sigui la raó del nostre existir.

Els éssers humans contaminem la terra, l’aire i l’aigua, ho fem de mil maneres: escampant plàstic a la terra i a les aigües, abocant les nostres escombraries als rius i als oceans i enterrant els nostres detritus. La nostra acció i expansió destrueix hàbitats per a les plantes i els animals; la nostra acció i expansió està ocasionant una gran extinció d’espècies de fauna i flora.

Té esperança la vida a la Terra?

La resposta és sí, rotundament sí. La Terra ha sobreviscut a canvis climàtics en els quals el foc la va devastar i va acabar amb espècies d’animals i plantes; Gaia ha sobreviscut al temps en el qual el gel la cobria gairebé per complet. Així, segur que la vida sobreviurà i sanarà, ja s’ha curat en uns altres temps, ara bé, recuperarà la salut lentament fins a curar-se del tot i, probablement, la humanitat no veurà aquest renéixer.

Segons la dita popular, l’esperança és l’últim que es perd i un servidor vol aferrar-se a ella, no pels anys que em poden quedar per viure, que ja són menys que els que he viscut, si no pels que encara tenen tota la vida per endavant. La meva esperança es sustenta en el coneixement humà: sabem què li causa el mal més gran al planeta i coneixem com podem ajudar la naturalesa a reduir l’impacte que la nostra activitat li genera. Tot i que potser, no podrem revertir el canvi climàtic, donat la poca obstinació que els països i els seus ciutadans posem a adoptar les mesures eficients.

La principal font nociva per a la Terra és la combustió de carbó, petroli i gas. Són els combustibles que estan escalfant dràsticament la temperatura del planeta; aquesta combustió canvia la química i la física fonamentals de l’aire i dels oceans. Sabem que això és així i, no ho hem de generalitzar, atès que en la generalització excloem la nostra responsabilitat individual i, en eludir-la, no podem ajudar a revertir el mal que causem al nostre hàbitat: cada tros de carbó, cada litre de gasolina que es crema allibera diòxid de carboni a l’atmosfera i escalfa la superfície de la Terra, també, part d’aquest diòxid de carboni es dissol en els oceans i els torna més àcids. Quines són les conseqüències dels efectes del diòxid de carboni? La resposta la sabem: inundacions, incendis, sequeres i una amenaça per a les xarxes alimentàries dels oceans. Si actuem en conseqüència, es podran evitar mals majors: hem de deixar d’utilitzar combustibles fòssils.

Som responsables del canvi climĂ tic? Volem continuar sent-ho?

Mentre la humanitat no faci res per evitar-ho, el problema del canvi climàtic anirà empitjorant. La Terra sanarà, malgrat trigarà segles a fer-ho abans que el clima torni a semblar-se al que hi havia abans de la Revolució Industrial, temps en el qual les accions humanes van començar a alterar el clima del planeta amb la utilització desmesurada de combustibles fòssils i sense cap control. Aquella ceguesa inicial, aquell progrés ens ha portat un present en el qual som conscients que hem de construir sistemes energètics que no depenguin de cremar carboni.

Les nostres societats saben com obtenir energies netes, és a dir, sense alliberar diòxid de carboni a l’atmosfera. Sabem quins contaminants danyen els ecosistemes i la nostra ciència i tecnologia és capaç de mantenir les nostres cotes de benestar sense necessitat de destruir el nostre hàbitat.

No serĂ  fĂ cil!

Quan semblava que la pandèmia ens havia inoculat la vacuna del seny, no hem trigat gens a voler rescabalar-nos del nostre confinament, tornant a la nostra vida quotidiana com si res no hagués passat. No hem sortit encara de la COVID-19 i ha aparegut la verola del mico per recordar-nos que la nostra espècie no és immune als virus. Amb tot, no és el problema més greu que han d’afrontar els governs: la guerra que Putin ha emprès contra Ucraïna està obligant als governs, sobretot, als governs europeus a buscar velles alternatives al gas rus, en altres paraules: a tornar a utilitzar les centrals de carbó, la qual cosa sens dubte suposa una marxa enrere.

Mirant al futur hi ha energies netes que són més econòmiques de produir que les energies que provenen de combustibles fòssils. Produir energia solar, eòlica i geotèrmica és més barat que extreure petroli, gas o utilitzar carbó. Les energies netes han deixat de ser alternatives per convertir-se en les energies que poden evitar la contaminació per carboni i empitjorar la salut del planeta. Se sap que l’energia produïda a partir de fonts sostenibles és més eficaç per al canvi energètic que necessitem. Una dada econòmica: la producció d’energia eòlica i solar en la dècada 2010-2020 va reduir el seu cost de producció en un 85%, segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, en la seva sigles en anglès).

Segons aquest informe: «S’estima que les activitats humanes han causat un escalfament global aproximadament d’1 °C respecte als nivells preindustrials. (…) És probable que l’escalfament global arribi a 1,5 °C entre 2030 i 2052. (…) L’escalfament causat per les emissions antropògenes des del perĂ­ode preindustrial fins a l’actualitat durarĂ  de segles a mil·lennis i continuarĂ  causant nous canvis a llarg termini en el sistema climĂ tic, com un augment del nivell de la mar, acompanyats d’impactes associats. (…) Els riscos relacionats amb el clima per als sistemes naturals i humans sĂłn majors amb un escalfament global d’1,5° C que els que existeixen actualment, però menors que amb un escalfament global de 2 °C. Aquests riscos depenen de la magnitud i el ritme de l’escalfament, la ubicaciĂł geogrĂ fica i els nivells de desenvolupament i vulnerabilitat, aixĂ­ com de les opcions d’adaptaciĂł i mitigaciĂł que es triĂŻn i de la seva implementació». En altres paraules, hem d’actuar local i globalment per mitigar els efectes de l’augment de la temperatura i la primera mesura per contenir la temperatura del planeta hauria de ser que es tanquin les centrals elèctriques de carbĂł i acabar amb l’era dels combustibles fòssils.

Quan més es trigui a prendre decisions i a canviar el model energètic més augmentarà la temperatura mitjana en la majoria de regions terrestres i oceàniques i amb aquest augment es produiran episodis de calor extrema amb major freqüència, la qual cosa facilitarà sequeres i dèficits de precipitacions, que quan es produeixin, segons en quines regions seran més intenses. Crec que escriure en futur és un fals consol: sequera, incendis, precipitacions intenses, inundacions, onades de calor, ja formen part del nostre present.

Deia que existeixen recerques científiques i tecnologies que poden ajudar a mantenir les temperatures més baixes com poden ser la utilització de tècniques que eliminin carboni de l’atmosfera, ja sigui plantant més arbres o utilitzant màquines que extreguin CO². Però hi ha unes mesures que depenen de nosaltres individualment: l’estalvi d’energia a les nostres cases, utilitzant el transport públic (mesura difícil a l’Empordà) i canviant els nostres hàbits d’alimentació. L’informe IPCC suggereix incloure dietes baixes en carboni, reduir el desaprofitament d’aliments, fer canvis en la construcció a les ciutats i buscar opcions de transport que emetin menys carboni. Amb aquests i altres canvis es «podrien limitar les emissions de sectors que proveeixen serveis a consumidors entre un 40-70% per a 2050, millorant al mateix temps el benestar de les persones.»

La ciutadania, és a dir, nosaltres, hauríem de pressionar als polítics perquè evitin que es continuï invertint diners en combustibles fòssils i incentivar la inversió en energies netes que ajudin a implementar solucions climàtiques. Això es pot fer si els governs deixen de subsidiar aquests combustibles. Tot té un cost, doncs bé, si s’analitzen els costos globals de l’augment de la temperatura entre 1,5 i 2° C no resultarà molt difícil invertir diners en polítiques dirigides a evitar l’escalfament del planeta, en la mesura del possible.

«Mentre l’home continuï sent el despietat destructor dels éssers vius inferiors, mai coneixerà la salut i la pau. Mentre els homes continuïn massacrant animals, continuaran matant-se entre si. De fet, qui sembra les llavors de l’assassinat i el dolor no pot collir goig i amor». Pitàgores, amb aquest pensament, ens ensenya que més enllà del seu teorema matemàtic hem de canviar el nostre esperit depredador i escoltar la naturalesa. Un altre filòsof grec, Epicur, ens va ensenyar com hauria de ser la nostra relació amb Gaia: «Ser feliç significa viure conforme a la naturalesa», aquesta casa nostra que hem de cuidar perquè el miracle de la vida prossegueixi en aquest món.

*La frase que dona títol a aquesta tribuna és de Rene Thom, matemàtic francès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li