Els Annals de la pandèmia

0
766

El volum que edita l’Institut d’Estudis Empordanesos dedica el seu dossier a oferir una visió històrica de les epidèmies


 

Els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) són el document bibliogràfic més important de la comarca, ja que al llarg del seus més de 50 anys de vida recullen estudis sobre història, art, ciència, natura, economia i temes socials, entre moltes altres matèries. Consultar els Annals, que telemàticament avui són a l’abast de tothom, és pràcticament obligat per a qualsevol treball acadèmic i per qui vulgui endinsar-se en l’àmbit del coneixement a l’Alt Empordà, en el sentit més ampli de l’expressió. Enguany han arribat a la seva edició número 52 que dedica el dossier, amb el qual s’obre el volum de més de 450 pàgines, a la pandèmia de la covid-19 des d’un vessant bàsicament històric.

A mitjans de desembre es van presentar públicament els Annals, juntament amb dues publicacions més que l’entitat ha tirat endavant durant el 2021: el primer número de FAT, amb el qual s’impulsa una col·lecció editorial digital, exclusivament amb temes de recerca; i la segona edició (revisada i ampliada) del llibre monogràfic Bunkers, recórrer la Garriguella fortificada, d’Adela Geli-Anticó. La presidenta de l’IEE, Anna Maria Puig, va remarcar «la continuïtat de la publicació anual en paper, amb els treballs i estudis que la caracteritzen, i el seu complement en línia, que inclourà altres estudis de tipologia més específica i que permetin enllaçar digitalment amb documentació complementària».

EPIDÈMIA. Amb el títol Epidèmies i salut pública, el dossier dels Annals d’aquest any comença amb un treball de l’historiador Josep Colls sobre «La pesta de mitja segle XVII al comtat d’Empúries i el contagi de Llançà de 1651-1652», on s’esbossa la cronologia, l’abast geogràfic i les característiques d’aquesta epidèmia. El següent treball, «Prevencions davant la pesta de Marsella: el control de les fronteres del principal de Catalunya (1720-1723)», del doctor en Història Pere Gifre, narra com ja s’establien torns de guàrdia a les entrades de les poblacions de la comarca per controlar el pas de persones, i que per circular calia una pòlissa de sanitat emesa per les autoritats locals, a més de fer quarantenes.

El científic Marià Baig escriu el treball «El doctor Josep de Masdevall i el control de les epidèmies en el segle XVIII» on evoca la figura del controvertit metge figuerenc que va crear un mètode curatiu propi per controlar diversos tipus de febres, aplicat tant a Catalunya com a la resta d’Espanya i al Marroc. El metge i historiador Narcís Torrent escriu sobre «El paludisme al castell de Sant Ferran de Figueres a la primera meitat del segle XIX» i Josep i Joaquim Tremoleda (fill i pare, historiador i arqueòleg) evoquen «La incidència d’un brot de tifus a Lladó l’any 1925». El dossier es tanca amb un treball de l’arxivera Josefa Juanola, que analitza la incidència del primer any de la covid-19 a l’Alt Empordà. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li