Els animals, aliats de la DO EmpordĂ 

0
510

Ovelles, ratpenats, aus de rapinya o gallines ajuden els viticultors empordanesos a mantenir en bon estat les vinyes


Una de les conclusions més recurrents d’aquests dies de pandèmia és la que apunta que el medi natural, i especialment els animals, han anat recuperant el terreny que havia estat seu, atesa la minsa presència humana, especialment durant els dies de confinament total. Hi ha llocs, però, on l’activitat d’aquest tipus es manté inalterable, hi hagi una crisi sanitària o no.

Uns d’aquests indrets són les vinyes de la denominació d’origen Empordà, que en els últims anys han posat en marxa diversos projectes pioners amb la participació activa de tota mena d’animals per tal d’aplicar solucions ecològiques o biodinàmiques en la gestió de les seves terres. El celler Vinyes d’Olivardots de Campany n’és un exemple, i la Carlota Pena, enòloga i responsable del projecte juntament amb la seva mare, la Carma Casacuberta, explica que la tradició animalística ja ve de lluny: «Els nostres avis mai havien entès l’agricultura sense la ramaderia. La natura mai s’ha entès sense els animals, i els viticultors podem treballar conjuntament amb ells i aportar coses molt positives a les nostres finques». En el seu cas, el vinyar compta amb un ramat d’ovelles que mengen una gran varietat de plantes i escampen les seves llavors a través de les femtes, propiciant així la colonització de la flora de nous terrenys. «A banda, també hi ha ratpenats, que surten a la caiguda del sol i ens netegen de petits insectes que poden afectar-nos els ceps», detalla la Carlota. De fet, i més enllà de Capmany, a altres terres de Garriguella, Mollet de Peralada o Rabós fa anys que hi ha instal·lades caixes niu i s’ha aconseguit crear colònies estables d’aquests animals en alguns d’aquests espais. Sobretot, la presència de ratpenats és crucial per combatre el corc del raïm, una petita papallona que pon els ous a les vinyes i que, un cop transformada en larva, es menja el raïm.

DES DE FALCONS FINS A GALLINES. Però no només d’ovelles i de ratpenats es beneficien les vinyes locals. En aquest sentit, s’hi poden trobar altres animals com gallines, com és el cas, també, del Vinyes d’Olivardots, que aprofiten la closca dels ous per produir el preparat biodinàmic anomenat Maria Thun, que ajuda a restaurar i millorar la fertilitat del terreny.

I també hi ha les aus de rapinya. Una de les quals, el xoriguer petit, és el darrer ajudant. Així, el celler Espelt i Paisatges Vius han posat en marxa un projecte per propiciar la presència d’aquest falcó colonial a la finca Mas Marés, de Roses, que té una extensió de 170 hectàrees i que està situada al Parc Natural del Cap de Creus i la Xarxa Natura 2000. Així, els impulsors han construït una torre de nidificació on el juliol de l’any passat van alliberar trenta-dues cries d’aquesta au criades en captivitat. La intenció, expliquen els promotors d’aquesta iniciativa, és que alguna de les cries torni a la torre per establir-hi una nova colònia reproductora, un objectiu previst a llarg termini. En el cas del xoriguer, la seva incidència a la vinya recau a ajudar a reduir les poblacions d’insectes que ataquen i malmeten els terrenys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li