Els animals, aliats de la DO EmpordĂ 

0
871

Ovelles, ratpenats, aus de rapinya o gallines ajuden els viticultors empordanesos a mantenir en bon estat les vinyes


Una de les conclusions mĂ©s recurrents d’aquests dies de pandĂšmia Ă©s la que apunta que el medi natural, i especialment els animals, han anat recuperant el terreny que havia estat seu, atesa la minsa presĂšncia humana, especialment durant els dies de confinament total. Hi ha llocs, perĂČ, on l’activitat d’aquest tipus es mantĂ© inalterable, hi hagi una crisi sanitĂ ria o no.

Uns d’aquests indrets sĂłn les vinyes de la denominaciĂł d’origen EmpordĂ , que en els Ășltims anys han posat en marxa diversos projectes pioners amb la participaciĂł activa de tota mena d’animals per tal d’aplicar solucions ecolĂČgiques o biodinĂ miques en la gestiĂł de les seves terres. El celler Vinyes d’Olivardots de Campany n’és un exemple, i la Carlota Pena, enĂČloga i responsable del projecte juntament amb la seva mare, la Carma Casacuberta, explica que la tradiciĂł animalĂ­stica ja ve de lluny: «Els nostres avis mai havien entĂšs l’agricultura sense la ramaderia. La natura mai s’ha entĂšs sense els animals, i els viticultors podem treballar conjuntament amb ells i aportar coses molt positives a les nostres finques». En el seu cas, el vinyar compta amb un ramat d’ovelles que mengen una gran varietat de plantes i escampen les seves llavors a travĂ©s de les femtes, propiciant aixĂ­ la colonitzaciĂł de la flora de nous terrenys. «A banda, tambĂ© hi ha ratpenats, que surten a la caiguda del sol i ens netegen de petits insectes que poden afectar-nos els ceps», detalla la Carlota. De fet, i mĂ©s enllĂ  de Capmany, a altres terres de Garriguella, Mollet de Peralada o RabĂłs fa anys que hi ha instal·lades caixes niu i s’ha aconseguit crear colĂČnies estables d’aquests animals en alguns d’aquests espais. Sobretot, la presĂšncia de ratpenats Ă©s crucial per combatre el corc del raĂŻm, una petita papallona que pon els ous a les vinyes i que, un cop transformada en larva, es menja el raĂŻm.

DES DE FALCONS FINS A GALLINES. PerĂČ no nomĂ©s d’ovelles i de ratpenats es beneficien les vinyes locals. En aquest sentit, s’hi poden trobar altres animals com gallines, com Ă©s el cas, tambĂ©, del Vinyes d’Olivardots, que aprofiten la closca dels ous per produir el preparat biodinĂ mic anomenat Maria Thun, que ajuda a restaurar i millorar la fertilitat del terreny.

I tambĂ© hi ha les aus de rapinya. Una de les quals, el xoriguer petit, Ă©s el darrer ajudant. AixĂ­, el celler Espelt i Paisatges Vius han posat en marxa un projecte per propiciar la presĂšncia d’aquest falcĂł colonial a la finca Mas MarĂ©s, de Roses, que tĂ© una extensiĂł de 170 hectĂ rees i que estĂ  situada al Parc Natural del Cap de Creus i la Xarxa Natura 2000. AixĂ­, els impulsors han construĂŻt una torre de nidificaciĂł on el juliol de l’any passat van alliberar trenta-dues cries d’aquesta au criades en captivitat. La intenciĂł, expliquen els promotors d’aquesta iniciativa, Ă©s que alguna de les cries torni a la torre per establir-hi una nova colĂČnia reproductora, un objectiu previst a llarg termini. En el cas del xoriguer, la seva incidĂšncia a la vinya recau a ajudar a reduir les poblacions d’insectes que ataquen i malmeten els terrenys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li