Elogi de la vida contemplativa

0
635

Uri Costak presenta ‘L’estilita’ al Cicle Punt de Lectura d’Agullana


Amable i loquaç, molt conscient del fet de ser un debutant en el món de la novel·la, amb una veu «radiofònica» i molt sensual, Uri Costak va evidenciar davant els 40 assistents a la 2a sessió del cicle Punt de Lectura la seva condició de bon comunicador.

Amb una llarga experiència com a periodista i amb un bagatge envejable com a reporter, Uri Costak va convertir la seva xerrada en un al·legat en defensa d’un model de prosa en el qual es persegueix «fer-ho senzill però sense decebre als qui hi entenen», cosa que el va dur a elogiar el posicionament de Mercè Rodoreda quan va afirmar que «escriure bé és escriure amb la màxima simplicitat les coses essencials».

Fidel als objectius proposats per l’organització del cicle, Uri Costak va parlar de la gènesi de L’Estilita i de tot el procés que, des de la seva condició de debutant, ha seguit fins a editar aquesta novel·la.

Autor de multitud de textos literaris inacabats, Costak va confessar que en complir els 40 anys es va plantejar de dedicar un temps setmanal fix a intentar escriure un text amb intenció literària, i per fer-ho va buscar un espai singular per aïllar-se. En aquest context, sense mòbil, amb un bolígraf i escrivint a mà, va procurar seguir un camí similar al dels místics o dels poetes.

Fruit d’aquest treball va sorgir una frase: «En un món on tot anava tan ràpid… un home va decidir parar», que va ser el punt de partida del llibre. Costak va explicar que ha buscat fer un llibre essencial, força polític, amb l’objectiu que cada lector es faci seva la defensa dels drets humans que allà es planteja.

També va comentar que va decidir escollir un personatge que pren la decisió d’aturar el seu camí frenètic pel món, per mirar-ho tot d’una altra manera, «des de dalt». Aquesta tria la va qualificar d’estratègica –«perquè ajuda a defensar l’aposta per una vida contemplativa, des de la qual el protagonista veu multitud de coses que abans no veia i millora el coneixement que té de si mateix, cosa que el ritme trepidant de la vida actual dificulta».

Respecte a la seva relació amb la literatura, Costak va afirmar que haver crescut en una casa a l’altell de la qual hi havia una biblioteca amb més de 6.000 exemplars segur que hi pesa moltíssim.

Més enllà d’això, es considera afortunat d’haver trobat un editor que apostés per publicar el seu llibre i que el valorés com una novel·la que està destinada a durar i que és apta per a un amplíssim espectre de lectors.

Lector apassionat de la Divina comèdia de Dante, Costak va fer notar que ha volgut retre homenatge a Italo Calvino, el qual també va optar per crear un personatge que es crea una regla difícil de seguir però que la segueix fins a les darreres conseqüències.

Etiquetat com a conte llarg, com a novel·la curta i fins i tot com a faula, L’Estilita és un text que destil·la ironia i tendresa i que ens ofereix consideracions intel·ligents sobre el poder i els seus límits. També ens convida a reflexionar sobre el paper dels mèdia i sobre la naturalesa de les promeses que els polítics fan als ciutadans.

El proper divendres serà el torn de Marta Marín-Dòmine, autora de Fugir és el més bell que teníem.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li