Eleccions

0
996

Em sembla recordar, benvolguts lectors, que més d’una vegada he comentat en aquestes mateixes pàgines que potser un retrat sintetitzat per representar Figueres el podria constituir el quadre de Goya Saturno devorando a su hijo, donada la capacitat que té la ciutat de fagocitar els seus descendents. Però si haguéssim de fer el mateix amb el conjunt d’Espanya (no esperin de mi la fal·làcia de no incloure Catalunya), potser fora encertat tornar a acudir a Goya i escollir per aquesta ocasió una altra de les seves Pinturas Negras, El duelo a garrotazos, també reconeguda com La riña, en la qual dos homes, enterrats fins als genolls, es baten sense testimonis ni regles a cop de bastó; un fresc copiat més tard en llenç i guardat al Museu del Prado que és considerat com la representació de l’enfrontament entre les titulades Dos Españas, aquelles de les quals diria més tard Antonio Machado, lamentant-se de les nostres sempiternes tribulacions, que una d’elles «ha de helarte el corazón».

Potser pensaran que és aquesta una visió depressiva de la realitat hispana no només històrica, sinó també actual, però per poc que observin les circumstàncies que ens estan tocant viure, no crec que es pugui fer cap altre diagnòstic que reflecteixi amb més fidelitat la situació sociopolítica dels nostres dies.

Què representa la convocatòria d’unes noves eleccions legislatives generals, a només quatre mesos de les anteriors, sinó una absoluta incapacitat de consens, una total manca de voluntat d’arribar a acords de govern, una expressió d’absoluta irresponsabilitat davant les necessitats ciutadanes amb el corresponent malbaratament de recursos? Serà veritat allò que va dir la vicepresidenta en funcions, aquella que va confondre el dixit amb el company de Pixie i el gat Jinks dels dibuixos animats, potser atribolada davant tant de responsabilitats com li van atorgar (que si vicepresidenta i que si ministra de la Presidència, de les relacions amb les Corts i de la Igualtat) que els diners públics no són de ningú?

Els partits polítics espanyols (recordin, els que es fan i es desfan des de Finisterre fins al cap de Gata i des del cap de Creus fins a Gibraltar) no semblen voler convèncer ni tampoc es conformen a vèncer; el que més s’estimen és anihilar els seus adversaris de moment, gràcies a Déu, a cops de vots, reduir-los amb un democràtic totalitarisme al no-res.

Benvolguts lectors, jo sempre he estat partidari del fet que els comicis ens oferissin uns resultats de majories que donessin estabilitat als governs; però davant el panorama que els del mes d’abril ens han deixat, el que pertocava era la negociació, l’acord, la humilitat, la generositat en pro del país encara que fos entre partits més o menys antagònics, que és el que es fa en aquella idealitzada Europa a la qual tothom vol semblar-se però que acaba sent no res més que un exercici més d’hipocresia.

Tan oposades són les percepcions que sobre els nostres mals tenen els nostres diputats electes que resulta impossible una convergència en la diagnosi i, per tant, en el tractament curatiu de les nostres afeccions? I si, al contrari, existeix un mínim de coincidència en els resultats de l’anàlisi, com és possible que no hi hagi acord en les mesures pal·liatives a aplicar? Sí, sí, ja sabem que hi ha algun grup dels que poden fer perdre la son i no només als que semblen ser-los més propers, però la resta de forces sumades fan majoria. Per què no som capaços de fer una Grosse Koalition a l’estil alemany i ens estimem més ensorrar-nos fins als genolls i, a cop de pal intentar anihilar l’enemic?

Ah, i no, si us plau, no em diguin que a Figueres ja s’ha fet, que podem posar a Figueres, després de la configuració del govern quadripartit, com a exemple del triomf de la voluntat d’acord entre formacions antitètiques pel bé general de la ciutadania, com paradigma de la humilitat i generositat política partidista que abans reclamava. No, perquè el que ha triomfat a Figueres ha estat la voluntat oposada: la d’anihilament de l’adversari. No es pot entendre un consens deixant a la cuneta la força més votada amb escreix.

Figueres queda doblement representada per les Pinturas Negras de Goya.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li