Eleccions municipals i regidors a Roma

0
1023

Estic segur que aquest article interessarà als nostres regidors actuals, per conùixer les tùcniques electorals i com es dirigia una ciutat romana. El text d’aquest article està extret de Mary Beard (Pompeia).

A Roma, els cĂ rrecs polĂ­tics eren de durada anual, i exercits a duo, Ă©s a dir, dues persones pel mateix cĂ rrec duplicat, fent de contrapĂšs i control l’un de l’altre. AixĂ­ era el mandat dels dos duoviri, els dos homes elegits mĂ xims magistrats d’una ciutat, traduĂŻt a termes actuals, ‘dos alcaldes’ que havien de governar consensuant decisions o s’arriscaven que l’altre els vetĂ©s. Ja vam explicar en un altre article que el cursus honorum obligava a passar i ascendir a diferents cĂ rrecs per elecciĂł, i en aquest cas, abans que duoviri havien d’haver estat elegits i desenvolupat el cĂ rrec d’edil, tambĂ© per un any. Els edils passaven a formar part de manera automĂ tica del Consell Municipal o Ordo, amb carĂ cter vitalici, i llavors podien presentar-se a duumvir (la forma en singular de duoviri). MĂ©s important que ells, nomĂ©s hi havia a la ciutat els duoviri quinquennales, encarregats de designar els nous consellers municipals i actualitzar el cens de ciutadans. A Pompeia Ă©s molt visible encara la importĂ ncia de les eleccions municipals i com n’eren de competides; en donen testimoni mĂ©s de dos mil cinc-cents cartells electorals que s’han trobat als carrers principals, on podrien veure’ls molta gent. El format dels cartells Ă©s prou normal: nom del candidat o dels candidats, cĂ rrec que volien obtenir (edil o duumvir), i a vegades esmenten els qui els donen suport o donen alguna raĂł per fer-ho. Que el cartell esmentĂ©s que era un home «digne» Ă©s del mĂ©s comĂș. Un altre cartell parla de Marc Caseli Marcel dient d’ell que era «bon edil i home munĂ­fic». Un cartell molt actual Ă©s el que parla de Bruti Balb dient que «no malbaratarĂ  els diners de la ciutat». O altres utilitzen «influĂšncies», com esmentar que determinat candidat comptava amb el suport de Suedi Clement, que resulta que era l’agent de l’emperador a la zona. TambĂ© grups de ciutadans manifesten el seu fervor per algun candidat, aixĂ­ ho fan els moliners, galliners, veremadors, pescadors o adoradors d’Isis! TambĂ© podia passar que els que es declaraven «patrocinadors» d’algun candidat no fossin del seu grat, com li va passar a Gay Juli Polibi quan Esmirna, una cambrera d’una taverna, va declarar que era el seu candidat i ell ho va fer esborrar amb una gruixuda capa de cal. Sembla que el que no hi havia era publicitat en contra, Ă©s a dir, cartells denigrant el contrari, perĂČ atenent a segons quins partidaris, no calien detractors, com per exemple el cartell que van penjar «els que bevem fins a molt tard als vespres» en favor de Marc Cerrini Vatia per edil. Imagineu que en les properes municipals un cartell equivalent demanĂ©s el vot per la candidatura X, quina seria la reacciĂł dels components de la dita candidatura? Altres cartells sĂłn clarament bromes o una denigraciĂł poc subtil, quan demanen el vot per algun candidat «els carteristes», «els esclaus fugitius» o «els que no fem res en tot el dia»…

El dia de les eleccions, els ciutadans anaven al For i es repartien per districtes, consignaven el seu vot i elegien el candidat amb major nombre de vots de tots els districtes. Tots els votants eren homes, nomĂ©s podien presentar-se homes lliures, ciutadans nascuts lliures, i havien de ser rics, amb propietats que en algunes ciutats es concretaven en una renda mĂ­nima de 100.000 sestercis anuals. Cap poder polĂ­tic per les dones, no podien votar ni participar de la vida pĂșblica, tot i que hi va haver dones amb un gran poder indirecte, que exercien mitjançant la seva influĂšncia, com LlĂ­via o Agripina.

Quines funcions tenien el Consell Municipal, els edils, els duumviris? Doncs mĂ©s o menys el mateix que fan ara els regidors: assignar llocs de venda als comerciants en els llocs pĂșblics, recaptar els impostos, arrendar les finques de propietat municipal, ocupar-se de la neteja dels carrers (complicada, tenint en compte les defecacions animals i humanes), l’abastament d’aigua (sempre molt eficaç en el mĂłn de Roma), les obres pĂșbliques i la seva adjudicaciĂł, en las que el Consell aprovava el pressupost (com fa el Ple de l’Ajuntament) i l’execuciĂł la feien els duoviri: «Gay Quinci Valg i Marc Porcio, duoviri, per decisiĂł del Consell han adjudicat el contracte per la construcciĂł del Teatre Cobert i han adjudicat les obres», com consta en una inscripciĂł a l’entrada d’aquest Teatre. I els regidors municipals de Roma tambĂ© assumien les funcions de justĂ­cia, ja que no hi havia una estructura administrativa especĂ­fica per aplicar el molt desenvolupat dret romĂ , que ha inspirat els codis civils actuals de molts paĂŻsos llatins. PerĂČ a diferĂšncia d’avui, en quĂš els regidors reben una assignaciĂł per la seva feina o per assistĂšncies, dels duoviri s’esperava, s’exigia, que invertissin generosament una part del seu propi patrimoni en bĂ© de la ciutat. Per exemple, els duoviri que van executar el Teatre Cobert van edificar l’amfiteatre pagant-lo ells i el regalaren a la ciutat. I Aulo Clodi Flac, en les tres ocasions que va ser elegit duumvir, va fer generoses donacions i regals en forma d’espectacles musicals, de gladiadors, feres, toros i toreros, varietats i actuacions d’actors famosos com PĂ­lades, o directament va regalar deu mil sestercis a l’erari pĂșblic i aixĂ­ ho va fer gravar a la seva tomba per constĂ ncia de la seva generositat de les generacions futures. Aquestes aportacions eren part important del pressupost anual de la ciutat. PertĂ nyer al Consell Municipal o ser magistrat era un privilegi pel qual els romans esperaven que es paguĂ©s, l’estatus tenia un preu.

Les ciutats com Pompeia i altres de Roma tenien una constituciĂł o estatut (lex) amb la forma del govern, funcions dels magistrats i reglament del Consell. Les constitucions o lex que s’han conservat, com algunes d’Hispania, estableixen clarament que els duoviri i els edils han d’organitzar jocs i pagar-los ells, literalment diuen: «Els duoviri, durant el seu mandat han d’organitzar un espectacle o una funciĂł dramĂ tica en honor de JĂșpiter, Juno i Minerva i els altres dĂ©us, durant 4 dies, la major part del dia, i cada un d’ells gastarĂ  en el dit espectacle i funciĂł no menys de dos mil sestercis de la seva butxaca i podrĂ  agafar altres dos mil sestercis de l’erari pĂșblic cada duumvir, sense incĂłrrer en responsabilitat personal…». MagnĂ­fic exemple del funcionament d’un Ajuntament a Roma!

I tambĂ© estableix la constituciĂł o lex ciutadana que els duoviri «tenen el dret i la facultat, per a cada un d’ells, de tenir dos lictors, un criat, dos escribes, dos heralds, un amanuense, un pregoner, un auspici, un flautista…» i fixa el sou que ha de cobrar cada un d’ells, a cĂ rrec de l’erari pĂșblic.

Avui existeixen assessors i cĂ rrecs de confiança. Probablement tambĂ© llavors, com avui dia, aquestes prerrogatives de nomenament de personal i retribucions fossin objecte d’un intens debat pĂșblic!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li