
Amb una empatia envers la ciutadania mĂ©s similar a aquella del monjo al qual li quedava poc per estar al convent que a la necessĂ ria en un polĂtic governant, el primer tinent d’alcalde accidental (vull dir degut a l’accident de la ruptura del pacte Felip-Casellas) de l’Ajuntament de Figueres ha desembeinat la seva ploma, mĂ©s ben dit ha anat a l’armari dels trastos vells, ha pres una brotxa i s’ha dedicat a empastifar tutti quanti no sĂłn del seu parer, sobretot en el que a temes de trĂ nsit es refereix que deu ser una de les seves mĂşltiples vocacions per si existeix la reencarnaciĂł.
“Tertulians, articulistes, apocalĂptics i desenfeinats” sense oblidar que “una altra consideraciĂł –no se sap quina– mereixen els representants polĂtics de l’oposiciĂł que s’apunten amb alegria al joc de veure qui la diu mĂ©s grossa” hem estat objecte de les seves ventositats argumentals expressades mitjançant un article periodĂstic en el qual no ens retira el dret a l’opiniĂł discrepant –menys mal, perquè ja amb anterioritat, amb motiu de la seva particular incorporaciĂł al poder afirmava, ell, pel qual les col·laboracions periodĂstiques eren el nostre pa de cada dia, que el que calia era “deixar la crĂtica constant” i, a mĂ©s, quedaria molt lleig i faria dubtar d’un promotor de la nova repĂşblica.cat que disposarĂ d’un Estat d’excel·lència democrĂ tica –, no ens treu el dret a la discrepĂ ncia, deia, però sĂ que, posant una espelma a DĂ©u i un ciri al diable, sense soluciĂł de continuĂŻtat, se li derrama el pot de pintura i passa a qualificar les discrepĂ ncies de “Quanta tinta, quanta grolleria verbal no vam haver d’escoltar sobre la pretesa incompetència dels professionals i dels impulsors de la maleĂŻda/beneĂŻda rotonda i dels seus apèndixs”, amb un exercici de covard dialèctica i greu irresponsabilitat polĂtica per quant intenta refugiar-se darrera el corpus administratiu afirmant que “arrapar-se a la crĂtica fĂ cil i calenta per desaprovar tota una labor col·lectiva i contrastada en matèria de mobilitat Ă©s populista i demagog, Ă©s menystenir la tasca d’urbanistes, arquitectes, enginyers, treballadors i guĂ rdies municipals que aboquen saviesa i hores per trobar-hi les solucions òptimes”. És el “ataqueu” front al “seguiu-me” que va definir el resultat de la famosa guerra del “sis dies”.
Doncs no, senyor turista accidental –i dic això perquè hi ha qui tĂ© memòria i recorda quan encara no fa pas gaire vostè, i amb això no descobreixo cap intimitat personal, era veĂ de Llers, treballava a Barcelona i, per poder passejar tranquil·lament els seus caps de setmana demanava amb crĂtiques i escrits a la premsa, que la Rambla havia de ser tancada al trĂ nsit i que els figuerencs ens apanyessin i anĂ©ssim a fer la volta, perdre temps i gastar gasolina–. ara no, ara que els sinistres polĂtics figuerencs l’han revestit de pĂşrpura, fent de la necessitat virtut perquè el disseny aprovat de la plaça del Sol no permetia que el carrer de Lasauca fos de sortida, ens manifesta que Ă©s bona la entrada de vehicles a la Rambla sempre que sigui pel carrer dedicat a aquest enginyer militar.
És el que fa la polĂtica: Que quan un s’equivoca o canvia d’opiniĂł, en lloc de reconèixer el seu error diu que va dir “Diego” on va afirmar “digo”, estem acostumats. Però no, els bons polĂtics sĂłn els qui assumeixen totes les responsabilitats dels seus actes i decisions i no els qui les traspassen als seus subordinats? Perquè al cap i a la fi, senyor meu, la construcciĂł de la rotonda de la plaça del Sol, i vostè deuria saber-ho, no ha estat el resultat d’informes tècnics que aconsellessin la necessitat del malbaratament econòmic i desajustament vial ciutadĂ que ha provocat, sinĂł d’un mer antull polĂtic municipal previ, encara que no pas de la seva responsabilitat.
Però aquest ara ciutadĂ de residència figuerenca no en tĂ© prou amb aquesta incontinència epistolar, sinĂł que gosa proclamar que “Malament anirĂem si ens deixĂ©ssim portar nomĂ©s per la xerrameca electoralista o els interessos particulars”.
Els de la suposada xerrameca, partits, associacions amb ganes de representació municipal i etc. decidiran si el volen contestar o s’estimen més practicar allò de les oïdes sordes; però pel que es refereix als interessos particulars, com que un servidor és més partidari del refrany de qui calla atorga, el replico que potser no hauria d’emprar aquesta demagògia perquè els interessos generals no són mai uns ens abstractes, sinó la suma d’interessos ciutadans particulars els quals els pagadors d’impostos tenim dret a defensar.
Però en fi, com que els vaig prometre, benvolguts lectors, que no els tornaria parlar de la “maleĂŻda/ beneĂŻda”, segons diu ell, rotonda, si el que vol el regidor Ă©s “construir amb coneixement, i no destruir perquè toca disparar confeti”, jo a les bones l’invito i a les males el repto a que demani informe signat a tots els “urbanistes, arquitectes, enginyers, treballadors i guĂ rdies municipals que aboquen saviesa i hores per trobar-hi les solucions òptimes” que estimi oportĂş sobre la idoneĂŻtat de la senyalitzaciĂł de l’encreuament de l’avinguda S. DalĂ amb la Pujada al Castell que s’ha portat a terme paral·lelament. Perquè al cap i a la fi, si no vol trair les seves paraules el que ha de fer un polĂtic responsable Ă©s “escoltar i aprendre dels doctors en la matèria”, i del ciutadans afectats encara que el critiquin i no el votin.
Quan el tingui ens el faci arribar, sis us plau. Quedem a l’espera.
Leave a Reply