El turista accidental

0
1226

Amb una empatia envers la ciutadania més similar a aquella del monjo al qual li quedava poc per estar al convent que a la necessària en un polític governant, el primer tinent d’alcalde accidental (vull dir degut a l’accident de la ruptura del pacte Felip-Casellas) de l’Ajuntament de Figueres ha desembeinat la seva ploma, més ben dit ha anat a l’armari dels trastos vells, ha pres una brotxa i s’ha dedicat a empastifar tutti quanti no són del seu parer, sobretot en el que a temes de trànsit es refereix que deu ser una de les seves múltiples vocacions per si existeix la reencarnació.

“Tertulians, articulistes, apocalíptics i desenfeinats” sense oblidar que “una altra consideració –no se sap quina– mereixen els representants polítics de l’oposició que s’apunten amb alegria al joc de veure qui la diu més grossa” hem estat objecte de les seves ventositats argumentals expressades mitjançant un article periodístic en el qual no ens retira el dret a l’opinió discrepant –menys mal, perquè ja amb anterioritat, amb motiu de la seva particular incorporació al poder afirmava, ell, pel qual les col·laboracions periodístiques eren el nostre pa de cada dia, que el que calia era “deixar la crítica constant” i, a més, quedaria molt lleig i faria dubtar d’un promotor de la nova república.cat que disposarà d’un Estat d’excel·lència democràtica –, no ens treu el dret a la discrepància, deia, però sí que, posant una espelma a Déu i un ciri al diable, sense solució de continuïtat, se li derrama el pot de pintura i passa a qualificar les discrepàncies de “Quanta tinta, quanta grolleria verbal no vam haver d’escoltar sobre la pretesa incompetència dels professionals i dels impulsors de la maleïda/beneïda rotonda i dels seus apèndixs”, amb un exercici de covard dialèctica i greu irresponsabilitat política per quant intenta refugiar-se darrera el corpus administratiu afirmant que “arrapar-se a la crítica fàcil i calenta per desaprovar tota una labor col·lectiva i contrastada en matèria de mobilitat és populista i demagog, és menystenir la tasca d’urbanistes, arquitectes, enginyers, treballadors i guàrdies municipals que aboquen saviesa i hores per trobar-hi les solucions òptimes”. És el “ataqueu” front al “seguiu-me” que va definir el resultat de la famosa guerra del “sis dies”.

Doncs no, senyor turista accidental –i dic això perquè hi ha qui té memòria i recorda quan encara no fa pas gaire vostè, i amb això no descobreixo cap intimitat personal, era veí de Llers, treballava a Barcelona i, per poder passejar tranquil·lament els seus caps de setmana demanava amb crítiques i escrits a la premsa, que la Rambla havia de ser tancada al trànsit i que els figuerencs ens apanyessin i anéssim a fer la volta, perdre temps i gastar gasolina–. ara no, ara que els sinistres polítics figuerencs l’han revestit de púrpura, fent de la necessitat virtut perquè el disseny aprovat de la plaça del Sol no permetia que el carrer de Lasauca fos de sortida, ens manifesta que és bona la entrada de vehicles a la Rambla sempre que sigui pel carrer dedicat a aquest enginyer militar.

És el que fa la política: Que quan un s’equivoca o canvia d’opinió, en lloc de reconèixer el seu error diu que va dir “Diego” on va afirmar “digo”, estem acostumats. Però no, els bons polítics són els qui assumeixen totes les responsabilitats dels seus actes i decisions i no els qui les traspassen als seus subordinats? Perquè al cap i a la fi, senyor meu, la construcció de la rotonda de la plaça del Sol, i vostè deuria saber-ho, no ha estat el resultat d’informes tècnics que aconsellessin la necessitat del malbaratament econòmic i desajustament vial ciutadà que ha provocat, sinó d’un mer antull polític municipal previ, encara que no pas de la seva responsabilitat.

Però aquest ara ciutadà de residència figuerenca no en té prou amb aquesta incontinència epistolar, sinó que gosa proclamar que “Malament aniríem si ens deixéssim portar només per la xerrameca electoralista o els interessos particulars”.

Els de la suposada xerrameca, partits, associacions amb ganes de representació municipal i etc. decidiran si el volen contestar o s’estimen més practicar allò de les oïdes sordes; però pel que es refereix als interessos particulars, com que un servidor és més partidari del refrany de qui calla atorga, el replico que potser no hauria d’emprar aquesta demagògia perquè els interessos generals no són mai uns ens abstractes, sinó la suma d’interessos ciutadans particulars els quals els pagadors d’impostos tenim dret a defensar.

Però en fi, com que els vaig prometre, benvolguts lectors, que no els tornaria parlar de la “maleïda/ beneïda”, segons diu ell, rotonda, si el que vol el regidor és “construir amb coneixement, i no destruir perquè toca disparar confeti”, jo a les bones l’invito i a les males el repto a que demani informe signat a tots els “urbanistes, arquitectes, enginyers, treballadors i guàrdies municipals que aboquen saviesa i hores per trobar-hi les solucions òptimes” que estimi oportú sobre la idoneïtat de la senyalització de l’encreuament de l’avinguda S. Dalí amb la Pujada al Castell que s’ha portat a terme paral·lelament. Perquè al cap i a la fi, si no vol trair les seves paraules el que ha de fer un polític responsable és “escoltar i aprendre dels doctors en la matèria”, i del ciutadans afectats encara que el critiquin i no el votin.

Quan el tingui ens el faci arribar, sis us plau. Quedem a l’espera.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li